El 30 de setembre del 2005 es varen publicar les 12 polèmiques caricatures de Mahoma en un diari Danès, fet que va obrir un fort debat sobre el dret a la llibertat d’expressió. Gran part del mon musulmà es va sentir ofès per aquestes caricatures, mentre que la majoria de la premsa Europea, inclosa l’espanyola i la catalana, varen defensar la seva publicació al·legant el dret a la llibertat d’expressió. Ara que fa tot just 2 anys d’aquell fet, la polèmica sobre el dret a la llibertat d’expressió s’ha tornat a obrir, però aquest cop els indignats són molts d’aquells que en aquell moment varen defensar la publicació de les caricatures. El primer que va motivar la seva indignació, va ser la publicació d’una caricatura a “El Jueves” en la que es mostrava els prínceps en una actitud que va molestar els “pro-monarquics”, fet que va acabar amb el segrest de la revista i una disculpa pública dels autors. El segon fet, aquest ja més recent, ha estat la crema d’unes fotografies del rei i la posterior detenció dels seus autors. Aquest fet ha provocat un efecte dominó, el qual encara té un final incert, que ha desencadenat la crema de més fotografies del monarca en diverses manifestacions contra la monarquia i com a solidaritat amb els primers detinguts. Durant aquest dies he estat seguint aquests casos per la premsa i molts periodistes/comentaristes/crítics/polítics/... que fa dos anys defensaven la publicació de les caricatures i fins hi tot les emetien per televisió o les reproduïen als seus diaris, ara condemnen el fet de la crema d’unes fotografies o s’irriten per la publicació d’una caricatura, igual o gens ofensiva segons es miri, que les de fa dos anys. El que ha posat de manifest aquests fets, és que el dret a la llibertat d’expressió sempre és acceptat quan es toquen els símbols d’altres països, religions o cultures, però que quan es toquen els propis símbols, llavors aquest dret passa a ser una ofensa. Una mica de criteri!
Posts
Sabbatical
5 weeks ago
5 comentaris:
Molt bé Llindar, sobretot m'ha agradat molt el títol! Aquí en aquest país tothom és molt defensor de la llibertat d'expressió fins que li toquen lo seu...els espanyolistes la unitat d'Espanya i els monàrquics la casa reial...En resum aquí sempre llibertat d'expressio quan el ofesos no som nosaltres i són gent de la que no en sabem ni la meitat.
Pe altre banda comentar-te que no tens ni idea sobre entrenadors...
Fins aviat llindar!!!
Coincidint en la línea defensada per l'autor simplement escric per afegir uns matissos. El motiu per el qual passen aquestes coses s'anomena ETNOCENTRISME i es fa present en molts aspectes de la política i societat. Instal·lem un punt de referència en la nostra cultura i veiem aberrant el que fan els altres sense ser capaços de veure el que fem nosaltres. En el fons és allò de la "paja en ojo ajeno...". I així com l'albertinho i llindar ho presenten per els intregistes espanyols jo proposo generalitza-ho per tots (incloent-hi els que critiquen l'enganxina del brau però defensen la del burro).
Io dixit
Molt bé company Gerard, m’agrada el teu apunt sobre el tema. Jo tan sols el volia posar sobre la taula amb dos exemples que m’han semblat molt clars i que tothom coneix. Però, evidentment que serviria en un sentit general i que d’integristes hi ha a tot arreu.
Salut!
Gerard me sembla molt bé el que dius però crec que t'equivoques en l'exemple de l'enganxina. L'enganxina del burro català surt una mic per ridiculitzar l'enganxina del brau que durant molts anys ens hem hagut d'empasar com a símbol d'una Espanya única! No surt arrel de voler que això es converteixi en el símbol de Catalunya. A mi personalment no m'agrada ni una ni l'altre. Però considero que cadascú es pot enganxar en el seu cotxe el que li sembli convenient...ara sí atenent-se a les conseqüències, no oblidem que contrariament a lo que sembla això no és un mon tant civilitzat com volen fer creure.
Albert ja sé que l'enganxina surt per ridiculitzar la idea del brau d'osborne que representa una espanya. Precisament en els meus anys d'estudiant universitari a Girona (semblo un vell) vaig conèixer uns dels dissenyadors de les primeres enganxines (era un noi de Salt que amb uns col·legues van fer una edició de 50). Ho vaig trobar enginyós i intel·ligent. Però la enganxina ha arribat a un extrem que ja no és una ridiculització d'un original sino un símbol més on la gent en massa pretèn demostrar el seu catalanisme i que és imprescindible per ser un "bon català". Es pot dir el mateix canviant burro per brau i catalanisme per espanyolisme Demano disculpes a Llindar per desviar el tema original.
Post a Comment