A catalan man in US!

Com molts de vosaltres ja sabeu, la setmana passada vaig fer un viatge llampec a Washington DC, bé en concret vaig estar a Bethesda, Maryland, però pel que comentaré no té cap importància. Per uns dies he sigut, com diria l'Sting, "a catalan man in US!". Doncs ara que ja he tornat, m’agradaria fer alguns comentaris de les sensacions del viatge d’anada. El vol va durar més de 14 hores, amb escala a Atlanta inclosa, durant el vol ens varen posar 3 pel·lícules, van servir el dinar (una mena de macarrons d’espinacs, 4 pastes i una amanida ronyosa, però que molt ronyosa), també té o cafè i una gran varietat de sucs. Fins aquí tot normal. La novetat (o al menys per a mi) fou que a mig viatge, no se exactament a on, ni a quina hora seria ja que m’havia mig adormit i perdut la noció del temps, a uns 10000 metres d’alçada en mig de l’atlàntic, varen repartir un gelat de vainilla Häagen-Dazs. Un idea genial! Aquest gelat a sigut el que millor he pres mai dalt un avió. La qüestió és que amb el munt de coses immenjables que et donen, que fàcil és donar una cosa bona. Tot seguit, abans d’aterrar ens serveixen un tros de pizza amb una coca-cola! Això suposo que era la benvinguda a US, o no? ja que ho van donar juntament amb la carta verda, on has de dir sincerament si tens intencions de delinquir al país. Mentre escrius el formulari has de dir la veritat, suposo, ja que du un xip incorporat que detecta pel suor si el que dius es cert. Quina tecnologia que tenen, no? Digne del segle 21! Després, entre Atlanta i Washington DC, l’anècdota del viatge fou un nen d’uns 8 anys acompanyat dels seus avis, que em mira i em diu: “yo soy from Washington y also from Mexico!” . Visca l’Spanglish!