Let's go wizards!

Divendres passat em va donar el punt i me'n vaig anar a veure un partit del Wizards. Abans de venir cap als US ja tenia la intenció d'anar a veure algun partit de la NBA, per viure en el camp el que tants cops he vist per televisió. Així doncs, quan vaig veure que hi havia partit dels Washington Wizards contra Miami Heat el divendres, no m'ho vaig pensar dos cops donat que la temporada regular ja s'acaba i els Wizards no arribaran massa lluny al Playoff crec, tot això va pesar més que el fet que els Heats són el pitjor equip de la competició actualment.

Vaig arribar al Verizon Center, el pavelló dels Wizards 1h:30m abans de començar, i després de passar els controls de seguretat i de fer una cua enorme, per fi estava al meu seient, amb la me

va hamburguesa en una ma i una coca-cola a l'altre, suposo que era part del meu camuflatge :D A la dreta teniu la imatge de la meva entrada al pavelló, com podeu veure (si no ho veieu feu click a la imatge) falten 46 minuts per l'inici del partit i el camp està buit. Tota la gent està per fora del camp, fent compres, menjant o participant en alguna de les activitats diverses que hi ha, com fer-se fotos amb les cheerleaders (jo vaig fer tard, el proper cop, poso la foto amb les cheerleaders al blog, jeje!).

Llavors, per fi, després de veure gent al mig de l camp, fent diferents jocs per guanyar un burrito, o nens jugant amb la mascota de l'equip, l a cosa es posa seriosa... Es tanquen els llums, tots en peu (jo també, com ja he dit tenia un camuflatge perfecte), alguns amb la ma al pit i és clar, sona l'himne, com en cada partit. Aquest cop, ho va fe un payo tocant l'harmònica, m olt millor que no pas cantat em va semblar, i no només a mi, la gent v a disfrutar molt escoltant l'himne a ritme d'harmònica. La veritat, és que ho va fer collonut i banda de que era l'himne, el payo es va merèixer l'ovació de la nit. Llavors passem de l'ovació a l'eufòria, la presentació dels equips, primer el rival, els Heats, a plena llum i amb tímids xiulets, després es tornen a tancar els llums, surten les cheerleaders, un munt de làsers i van sortint i sent presentats els jugadors dels Wizards un a un (em va recordar a la celebració de la champions del Barça, us en recordeu? quan de temps d'això!).

Llavors sí, per fi, comença el partit i amb això... el silenci general, la gent va passar de la cridòria en els actes previs a uns tímids crits de "Let´s go Wizards!" o "Defense! Defense!", i poca cosa més. La gent ha anat a viure l'espectacle i lo que hi ha a la pista tan sols és una part d'ell. Ara sí! primer Alley-up! i cridòria general! Per tornar després al silenci. Aquí només es gaudeix quan el que hi ha a la pista s'ho mereix. Suposo que aquesta visió del bàsquet no dista tant del que hi ha a Europa, on els pavellons en la majoria de casos estan buits, per l'excessiu bàsquet control que es practica. (Ara bé, quan a Europa, el bàsquet ofereix espectacle, els pavellons també s'omplen, i ho demostren els més de 12000 espectadors que hi va haver a l'Olímpic de Badalona per veure el Penya - TAU! Llavors des d'aquí, fer una crida pel bàsquet espectacle! amb esmaixades i alley-ups! I que desaparegui d'una vegada per totes el Bàsquet control!) .

Ja continuo, que si ho penso més cops... El partit, la veritat és que va ser bastant dolent, tret d'alguna jugada espectacular, diferència de qualitat entre els dos equips era molt alta i ja se per què els Heats són els pitjor equip de la lliga. Lo millor de tot, els temps morts i els els finals de cada quart: les cheerleaders en algun temps mort o un munt de Freaks per divertir al public, com un noi hiperflexible que sortia d'una capsa minúscula o un altre que esmaixava la cistella saltant amb un trampolí. Però lo més divertit era quan la camara enfocava al públic i la gent sortia pel videom-marcador: la "dancing cam" (on la gent havia de ballar, fins que seleccionaven a dos que ho fessin divertit i la gent pels aplaudiments votava a un o a l'altre, la "kiss cam" (anava enfocant a parelles i s'havien de fer un petó, lo millor d'aquesta cam fou quan va enfocar a dos jugadors dels Heats :D s'ho van agafar bastant bé, fins i tot en Pat Riley, es va sumar a la festa insinuant demanant als jugadors que es fessin el petó), la "muscle cam" (on la gent havia d'ensenyar els seus músculs!). Llavors, que si l'hora del burrito, que si llençament de samarretes, ... i no te n'adones i el partit ja s'ha acabat! Que quant van quedar? Els Wizards van guanyar de pallissa, però això és secundari, un marcador que va passar dels 100 punts, diverses esmaixades, força llançaments triples al final i sobre tot, espectacle a dins i a fora de la pista!

Jo vaig tornar a casa molt content després d'haver gaudit de tot l'espectacle i esper-ho tornar-hi algun dia, però aquest cop contra un rival amb entitat o en un partit de Playoff on, a més de l'espectacle, el marcador també és important. Ara sí! Un cop a casa, poso la tele i, sorpresa! estan fent el partit Lakers-Maveriks! Aquí sí, espectacle fora de la pista (amb en Jack Nickolson! i la resta de personatges de Hollywood), a dins la pista, amb les mateixes esmaixades i jugades espectaculars, i a més amb l'al·licient del marcador, ja que els dos equips, entre d'altres, es juguen la primera plaça de la conferència oest. Per cert, gran partit d'en Gasol i d'en Bryan, i sobre tot, d'en Lamar Odom, que aprofita perfectament els espais que li obre en Pau, per ser el jugador dominador que tots esperàvem!