La rutina d'un matí pot ser molt variada, però sovint va de la següent manera: em llevo cap a les 7, poso la cafetera i encenc el portàtil, vaig a la dutxa, em vesteixo. Després, mentre prenc el cafè, entro a el llindar i als altres blogs per veure els darrers posts i comentaris, i llegeixo el correu. Amb tot això se'm fan gairebé les vuit, em rento les dents agafo el dinar i cap a la feina. Si fa bon dia vaig caminant, sinó el metro tot i que només és una parada. Al entrar al metro, ja escolto una música d'algú que està tocant, sovint es repeteixen les melod
ies que s'enganxen força i després no te les pots treure del cap. Agafo el dcexaminer, un diari gratuït que el reparteixen abans de baixar per les segones escales mecàniques. Les escales són llargues i dona temps a fer la primera fullejada al diari.
En total, uns 10 minuts de trajecte, temps suficient per llegir en diagonal les noticies del diari, on sovint hi ha coses força curioses. Dimarts per exemple esmentaven breument la notícia d'un lloro seguidor de CSI. Dimecres la notícia curiosa era sobre política o si mes no una manera curiosa d'avaluar-la. Resulta que hi ha una web especialitzada en comptar el nombre de cops que els candidats utilitzen determinades paraules. Així doncs, per exemple s'han adonat que el candidat republicà evita pronunciar la paraula Bush en els seus discursos, i només ho ha fet 52 vegades per 228 del candidat demòcrata. També s'analitza la paraula change o hope, molt utilitzades per Obama i menys per McCain (ara navegava per la web n'he trobat unes quantes més). Però en el diari no et trobes sempre noticies que et posen de bon rotllo, així per exemple, ahir al matí llegia la notícia sobre el dret (està a la constitució) a tenir armes automàtiques a D.C. i llegia la frase següent: "És innat pensar que qualsevol persona pot tenir un arma en el seu poder i tenir-la carregada". Bufff!!! Al llegir-ho el primer que fas és mirar al teu voltant i pensar quants dels que t'envolten poden anar armats... millor no pensa-hi, sinó t'agafa el mal rotllo per tot el dia.
Finalment, 8:30 del matí passo els controls de seguretat del centre i després d'una breu caminada de 5-10 minuts, ja estic en el meu cubicle.
Continuarà...













6 comentaris:
A la continuació deuen començar els tiros i les persecucions no?
Em sembla que no havia de ser tan emocionant la continuació però ja es veurà jejeje!
Home a mi això de les armes i els controls de seguretat em sonen a peli d'espies. Va,confessa, no treballes al ncbi, treballes al pentagono i fas de Bond, Pere Bond
shhhhh... no ho diguis a ningú eh! ;)
Mare meva, realment és perquè se't posin els pels de punta, si comences a pensar que el teu voltant pot anar armat i se li pot girar en qualsevol moment...millor llegeixis les notícies sobre lloros que miren la tele! jejeje!!
I tan! molt millor el lloro que mira CSI jejeje!
Post a Comment