En un post passat (Doble-cec 'peer review' en favor de la dona) explicava el sistema de peer review, el qual fan servir la majoria de revistes científiques per assegurar la qualitat de les seves publicacions. En aquell mateix post també esmentava algun sistema alternatiu al peer review clàssic, concretament el del doble cec, on ni els autors ni els revisors (referees) de l'article coneixen la identitat de l'altre (llegiu el post passat per una explicació més detallada).Doncs bé, avui us explicaré un sistema totalment oposat, és a dir, un sistema de peer review totalment obert on es coneix la identitat tant de referees i d'autors, el qual s'aplica a la revista Biology Direct. Aquest experiment, ja que així és com ho anuncien en el primer article de la revista, va començar el gener del 2006 amb un article on s'esmenta la filosofia d'aquesta nova de la mateixa. Entre d'altres coses, es tracta d'una revista open access, que s'indexa al pubmed i les principals bases de dades, on els autors retenen el copyright de les publicacions,... però això no és la novetat ja que quan es va crear ja hi havia moltes revistes que seguien aquesta filosofia. Si voleu saber més podeu llegir el full informatiu de la pròpia revista.
La novetat és aquest nou sistema obert de revisió dels articles (tot i que ara ja n'hi ha d'altres que incorporen algun sistema similar), on els autors contacten directament amb els referees sense que la revista faci d'intermediària. Concretament, el sistema consisteix a cercar 3 persones de l'editorial board de la revista que estiguin disposades a llegir i revisar el teu article (o que el redirigeixin a un expert en el tema i que estigui disposat a fer-ho). Un cop aconseguit això, l'article està acceptat. Els articles es rebutgen quan no s'ha aconseguit que 3 membres de l'editorial board es facin càrrec de l'article o també poden rebutjar-lo directament en el cas de que es tracti de pseudoiència... ID, no? La filosofia es basa en que si l'article ha aconseguit captar l'atenció d'almenys tres científics de l'editorial board, ja mereix ser publicable. Ara bé, a partir d'aquí tot és obert, és a dir, l'article es publica conjuntament amb els comentaris dels 3 referees per tant, si la critica ha sigut molt dura pot ser ets tu mateix qui s'aplica l'autocensura.
Com a lector habitual de la revista voldria dir que sovint lo més interessant són els comentaris dels referees en si i les respostes dels autors. Tot i que hi ha critica (i força!) , aquesta s'acostuma a fer d'una manera bastant constructiva i no s'acostumen a veure les barbaritats que sovint hom es troba en les revisions anònimes dels articles. Diguem que al ser la revisió oberta els referees van amb peus de plom per tal de no posar la pota.
I la opinió com a autor (fa un parell de dies que el vallvé, el Nacho i jo hem publicat un article titulat "CAIcal: a combined set of tools to assess codon usage adaptation") és bastant bona. El procés de cerca de referees va anar relativament ràpid, després de 3 setmanes de buscar entre la gent de l'editorial board on vaig contactar amb uns 15 membres per e-mail,... al final no en vam aconseguir 3, sinó 4 referes! I les revisions de l'article? Bé, si hi entreu les podeu llegir vosaltres mateixos, així que no cal que les expliqui.













5 comentaris:
Nen, no perds l'oportunitat de fer-te propaganda eh? jejeje. A mi em sembla bé poder veure els comentaris dels referees. Molaria però que també es puguessin veure comentaris dels que han llegit l'article i treballen en el tema, una mena de journal clubs en plan comentaris com als blogs.
Per cert, hi ha un altre tipus de revistes, les open-access com PLoS ONE, que trobo un gran avenç. Suposo que t'agrada el tema no? la paraula open access de per si ja posa catxondo!
Ja veus! jeje! Lo dels comentaris també es pot fer, tot i que de moment pocs articles en tenen. Suposo que es bastant nou i amb el temps la gent s'animara mes. Poden ser interessants les discussions llavors... de fet aquesta es la filosofia de la revista.
El Plos ONE a mes de ser open access igual que el Biology Direct, es un altre revista on els referees es poden donar a conèixer al final de tot el proces i escriure algun comentari de l'article, crec. I a mes et permet valorar els articles. Be, l'albertinho aviat ho experimentara crec, i ens ho podrà explicar :D
La meva experiència amb aquesta revista és exactament la mateixa. La diferència és que el primer autor de l'article s'ho va "currar" tot molt bé, i jo no vaig haver de fer gran cosa.
A mi personalment m'agrada la idea d'aquesta revista. Ja estic cansat de segons quines crítiques d'alguns referees en el sistema tradicional. Posats a demanar, però, potser podrien baixar el preu de l'open access, encara que en el meu cas no vam haver de pagar (també gràcies al primer autor).
Vallve, gracies per la part que em toca! :D
Lo del preu de l'open access estic totalment d'acord que es massa elevat, clar que les subscripcions a les revistes tampoc son pas barates, simplement canvia la font d'ingressos. Ara, Lo de que no ho vam pagar..., indirectament si que s'ha pagat, jo crec que a la National Library ja li deuen cobrar bastant cada any per no haver de pagar cada article per separat.
La veritat trobo aquest sistema bastant legal, hi ha una mena de discussió en que queda recullit amb la publicación de l'article la opinióm d'altres científics. Trobo interessant que en cada article com ha apuntat l'asymetrich, s'obrís un miniforum de discussió.
Com heu dit per aquí aquest sistema també permet que els comentaris siguin adequats i no ofensius ja que queden publicats. Els que els hem patit ho sabem bé, et queda molta impotència de no poder contestar. ës injust totalment.
Per últim voldria afegir que jo per exemple, he llegit diversos articles, entre ells el teu Llindar, i dels comentaris dels referees treus noves idees. Coses que queden penjant d'altres articles i tu pots recullir i aprofundir.
Sobre el PLoS ONE aviat us diré com m'ha funcionat si voleu! :)
Post a Comment