En un post passat (
Doble-cec 'peer review' en favor de la dona) explicava el sistema de
peer review, el qual fan servir la majoria de revistes científiques per assegurar la qualitat de les seves publicacions. En aquell mateix post també esmentava algun sistema alternatiu al
peer review clàssic, concretament el del doble cec, on ni els autors ni els revisors (
referees) de l'article coneixen la identitat de l'altre (llegiu el post passat per una explicació més detallada).
Doncs bé, avui us explicaré un sistema totalment oposat, és a dir, un sistema de
peer review totalment obert on es coneix la identitat tant de
referees i d'autors, el qual s'aplica a la revista
Biology Direct. Aquest experiment, ja que així és com ho anuncien en el
primer article de la revista, va començar el gener del 2006 amb un article on s'esmenta la filosofia d'aquesta nova de la mateixa. Entre d'altres coses, es tracta d'una revista
open access, que s'indexa al
pubmed i les principals bases de dades, on els autors retenen el copyright de les publicacions,... però això no és la novetat ja que quan es va crear ja hi havia moltes revistes que seguien aquesta filosofia. Si voleu saber més podeu llegir el
full informatiu de la pròpia revista.
La novetat és aquest nou sistema obert de revisió dels articles (tot i que ara ja n'hi ha d'altres que incorporen algun sistema similar), on els autors contacten directament amb els
referees sense que la revista faci d'intermediària. Concretament, el sistema consisteix a cercar 3 persones de l'
editorial board de la revista que estiguin disposades a llegir i revisar el teu article (o que el redirigeixin a un expert en el tema i que estigui disposat a fer-ho). Un cop aconseguit això, l'article està acceptat. Els articles es rebutgen quan no s'ha aconseguit que 3 membres de l'
editorial board es facin càrrec de l'article o també poden rebutjar-lo directament en el cas de que es tracti de pseudoiència... ID, no? La filosofia es basa en que si l'article ha aconseguit captar l'atenció d'almenys tres científics de l'
editorial board, ja mereix ser publicable. Ara bé, a partir d'aquí tot és obert, és a dir, l'article es publica conjuntament amb els comentaris dels 3
referees per tant, si la critica ha sigut molt dura pot ser ets tu mateix qui s'aplica l'autocensura.
Com a lector habitual de la revista voldria dir que sovint lo més interessant són els comentaris dels
referees en si i les respostes dels autors. Tot i que hi ha critica (i força!) , aquesta s'acostuma a fer d'una manera bastant constructiva i no s'acostumen a veure les barbaritats que sovint hom es troba en les revisions anònimes dels articles. Diguem que al ser la revisió oberta els
referees van amb peus de plom per tal de no posar la pota.
I la opinió com a autor (fa un parell de dies que el vallvé, el Nacho i jo hem publicat un article titulat "
CAIcal: a combined set of tools to assess codon usage adaptation") és bastant bona. El procés de cerca de referees va anar relativament ràpid, després de 3 setmanes de buscar entre la gent de l'editorial board on vaig contactar amb uns 15 membres per e-mail,... al final no en vam aconseguir 3, sinó 4
referes! I les revisions de l'article? Bé, si hi entreu les podeu llegir vosaltres mateixos, així que no cal que les expliqui.
Posts
