Tuesday, September 30, 2008

La nova vice-presidenta?

La protagonista d'aquest gag, emès per la cadena NBC fa pocs dies, es diu Tina Fey. La seva imitació de la candidata a la vicepresidència dels US és simplement fantàstica! La paròdia està basada en aquesta entrevista de la vertadera Palin, també a la cadena CBS, i on explica la seva experiència en política exterior, amb un estil una mica peculiar... Si ja heu vist l'entrevista original, ara no us perdeu la imitació.




Genial lo del minut 2.33, the king of Ireland!

Definitivament, si algun cop els de Polònia volen ampliar horitzons, a aquesta actriu li podrien treure molt rendiment. Aquí podeu veure un altre gag, aquest cop juntament amb un imitadora de la Hillary.

Monday, September 22, 2008

Coneixeu algun Dr Steve?

Avui, llegint en blog the panda's thumb he conegut una iniciativa que ha dut a terme la National Center for Sciene Education (NCSE). Es tracta d'una associació que a sorgit per a defensar l'ensenyament de l'evolució a les escoles, per a contrarestar els corrents que pretenen abolir-la de l'ensenyament, o si més no, situar-la al mateix nivell que les pseudociències, com el creacionisme o l'ID. Parlant clar, com esmenten en el post, per contrarestar a tots aquells que pretenen situar la ciència als anys 30... a 1530, és clar!

Sovint, aquells que pretenen equiparar la pseudociència amb la ciència, per reafirmar la seva postura intenten confondre a la gent, fent creure que determinats científics els hi donen suport. Així doncs, els de la NCSE han triat un nom, STEVE, per a ser el nom dels científics. Tots aquells científics, amb un PhD, que es diguin Steve (amb totes les seves possibles variants, Esteba, Esteban, Estefania, Steve, Stephanie, Stevie, Stevianna,...) s'hi poden sumar a la campanya. El nom de Steve s'ha triat en honor a Stephen Jay Gould, i representa l'1% dels científics. Així doncs, la iniciativa pretén inferir que desenes de milers de científics recolzen l'evolució.

Cada 100 Steves que s'hi sumin, fan una camiseta amb el nom de tots. Ara ja van pels 958 Steves i pujant! Algú coneix algun Dr. Steve?

Sunday, September 21, 2008

Temps de premis!

Aquest post és per a fer propaganda i no és pas del llindar, ni sobre cap no servidor web, ni sobre cap nou article que hagi publicat. No, aquest cop és per recordar a tots aquells que encara no hageu votat als premis C@TS i als premis blogs català 2008, que encara hi esteu a temps.

La votació dels premis C@TS es tanca el 30 de setembre i la publicació dels guanyadors es donarà a conèixer el 12 d'octubre. En aquesta votació hi ha un dels blogs amics del llindar, el blog Nòmades, el qual opta al premi de blog divulgatiu. En aquest enllaç podeu trobar el formulari per a fer la votació. Pel que fa a la votació dels premis blogs català 2008, on el blog dels amics de la Penya All Star està nominat en la categoria d'esports. Aquí podeu trobar el formulari de votació, teniu també fins el 30 de setembre i els guanyadors es donaran a conèixer el 10 d'octubre.

Molta sort a tots dos blogs, com a mínim ja teniu el meu vot i em consta que el de molts altres!

Friday, September 19, 2008

10 minuts de metro

La rutina d'un matí pot ser molt variada, però sovint va de la següent manera: em llevo cap a les 7, poso la cafetera i encenc el portàtil, vaig a la dutxa, em vesteixo. Després, mentre prenc el cafè, entro a el llindar i als altres blogs per veure els darrers posts i comentaris, i llegeixo el correu. Amb tot això se'm fan gairebé les vuit, em rento les dents agafo el dinar i cap a la feina. Si fa bon dia vaig caminant, sinó el metro tot i que només és una parada. Al entrar al metro, ja escolto una música d'algú que està tocant, sovint es repeteixen les melodies que s'enganxen força i després no te les pots treure del cap. Agafo el dcexaminer, un diari gratuït que el reparteixen abans de baixar per les segones escales mecàniques. Les escales són llargues i dona temps a fer la primera fullejada al diari.

En total, uns 10 minuts de trajecte, temps suficient per llegir en diagonal les noticies del diari, on sovint hi ha coses força curioses. Dimarts per exemple esmentaven breument la notícia d'un lloro seguidor de CSI. Dimecres la notícia curiosa era sobre política o si mes no una manera curiosa d'avaluar-la. Resulta que hi ha una web especialitzada en comptar el nombre de cops que els candidats utilitzen determinades paraules. Així doncs, per exemple s'han adonat que el candidat republicà evita pronunciar la paraula Bush en els seus discursos, i només ho ha fet 52 vegades per 228 del candidat demòcrata. També s'analitza la paraula change o hope, molt utilitzades per Obama i menys per McCain (ara navegava per la web n'he trobat unes quantes més). Però en el diari no et trobes sempre noticies que et posen de bon rotllo, així per exemple, ahir al matí llegia la notícia sobre el dret (està a la constitució) a tenir armes automàtiques a D.C. i llegia la frase següent: "És innat pensar que qualsevol persona pot tenir un arma en el seu poder i tenir-la carregada". Bufff!!! Al llegir-ho el primer que fas és mirar al teu voltant i pensar quants dels que t'envolten poden anar armats... millor no pensa-hi, sinó t'agafa el mal rotllo per tot el dia.

Finalment, 8:30 del matí passo els controls de seguretat del centre i després d'una breu caminada de 5-10 minuts, ja estic en el meu cubicle.

Continuarà...

Wednesday, September 17, 2008

Sistema obert i públic de peer review

En un post passat (Doble-cec 'peer review' en favor de la dona) explicava el sistema de peer review, el qual fan servir la majoria de revistes científiques per assegurar la qualitat de les seves publicacions. En aquell mateix post també esmentava algun sistema alternatiu al peer review clàssic, concretament el del doble cec, on ni els autors ni els revisors (referees) de l'article coneixen la identitat de l'altre (llegiu el post passat per una explicació més detallada).

Doncs bé, avui us explicaré un sistema totalment oposat, és a dir, un sistema de peer review totalment obert on es coneix la identitat tant de referees i d'autors, el qual s'aplica a la revista Biology Direct. Aquest experiment, ja que així és com ho anuncien en el primer article de la revista, va començar el gener del 2006 amb un article on s'esmenta la filosofia d'aquesta nova de la mateixa. Entre d'altres coses, es tracta d'una revista open access, que s'indexa al pubmed i les principals bases de dades, on els autors retenen el copyright de les publicacions,... però això no és la novetat ja que quan es va crear ja hi havia moltes revistes que seguien aquesta filosofia. Si voleu saber més podeu llegir el full informatiu de la pròpia revista.

La novetat és aquest nou sistema obert de revisió dels articles (tot i que ara ja n'hi ha d'altres que incorporen algun sistema similar), on els autors contacten directament amb els referees sense que la revista faci d'intermediària. Concretament, el sistema consisteix a cercar 3 persones de l'editorial board de la revista que estiguin disposades a llegir i revisar el teu article (o que el redirigeixin a un expert en el tema i que estigui disposat a fer-ho). Un cop aconseguit això, l'article està acceptat. Els articles es rebutgen quan no s'ha aconseguit que 3 membres de l'editorial board es facin càrrec de l'article o també poden rebutjar-lo directament en el cas de que es tracti de pseudoiència... ID, no? La filosofia es basa en que si l'article ha aconseguit captar l'atenció d'almenys tres científics de l'editorial board, ja mereix ser publicable. Ara bé, a partir d'aquí tot és obert, és a dir, l'article es publica conjuntament amb els comentaris dels 3 referees per tant, si la critica ha sigut molt dura pot ser ets tu mateix qui s'aplica l'autocensura.

Com a lector habitual de la revista voldria dir que sovint lo més interessant són els comentaris dels referees en si i les respostes dels autors. Tot i que hi ha critica (i força!) , aquesta s'acostuma a fer d'una manera bastant constructiva i no s'acostumen a veure les barbaritats que sovint hom es troba en les revisions anònimes dels articles. Diguem que al ser la revisió oberta els referees van amb peus de plom per tal de no posar la pota.

I la opinió com a autor (fa un parell de dies que el vallvé, el Nacho i jo hem publicat un article titulat "CAIcal: a combined set of tools to assess codon usage adaptation") és bastant bona. El procés de cerca de referees va anar relativament ràpid, després de 3 setmanes de buscar entre la gent de l'editorial board on vaig contactar amb uns 15 membres per e-mail,... al final no en vam aconseguir 3, sinó 4 referes! I les revisions de l'article? Bé, si hi entreu les podeu llegir vosaltres mateixos, així que no cal que les expliqui.

Sunday, September 14, 2008

Entrevista amb una abella anarquista (Apis mellifera te quelcom a dir)

Avui en el llindar tenim un convidat especial, es tracta d'una abella (Apis mellifera) amb una vida força interessant. Quan la majoria dels seus companys/es de colònia (on conviu una reina amb desenes de milers de treballadores i uns pocs mascles) es dediquen a seguir el rol que els ha tocat viure, aquesta abella, treballadora en origen, es dedica a trencar el rol de la seva societat, convertint-se així en una abella anarquista (AA).

El llindar: bon tarda. En primer lloc expliqui'ns com es el comportament comú en una societat d'abelles.

AA
: bones kumpany! Doncs resulta que hi ha hagut una pressió selectiva, d'aquelles abelles que geneticament estan adaptades a la vida en societat. On cadascú fa el rol que li ha tocat sense qüestionar-se'l, però jo no, jo no estic feta per viure sota el control de la nostre reina.

El llindar
: i quants rols hi ha a la societat?

AA
: doncs hi ha la reina, uns quants milers d'abelles treballadores amb capacitat, com la reina, per pondre ous i també hi ha un centenar d'abellots que completen la societat.

El llindar
: i com s'ho fa la abella reina per a que les treballadores de la colònia segueixin el seu rol i no posin ous?

AA
: mira kumpany llindar, la reina els hi "menja l'olla" saps, secreta una substancia que li diuen feromona que et deixa xungo tiu! et deixa capada tiu! molt fort! et deixa estèril tiu!

El llindar
: llavors podríem dir que hi ha una pressió selectiva, ja no una selectiva natural sobre les colònies en sí, ni sobre la reproducció, sinó sobre els individus d'aquestes colònies, és a dir, hi ha una selecció natural en favor d'aquelles abelles treballadores que són capaces de respondre a "estímuls" de la seva reina per un bé comú de la seva societat.

AA
: ufff! em pots repetir la pregunta kumpany?

El llindar
: i amb una feromona n'hi ha prou per això?

AA
: sí, la feromona juga el seu paper, però també hi ha una predisposició per par de les treballadors, que son susceptibles a aquesta feromona.

El llindar
: i aquesta esterilitat és per sempre?

AA
: per molts de nosaltres ho és per sempre kumpany! Només un 30% de les companyes que curren recuperen la seva fertilitat un cop la reina ja no està present, saps! es molt fort tiu! God kill the queen, tiu!

El llindar
: bé, no ens posem radicals ara... I vostè com s'ho ha fet per alliberar-se d'aquest estigma imposat per la seva reina?

AA
: no estic sola kumpany, hi ha moltes més abelles anarkistes! De fet també fundem colònies, però són colònies anarquistes tiu! Sense el domini d'una reina. Genèticament som diferents de les kumpanyes que viuen en colònies tradicionals.

El llindar
: caram! i hi ha alguna prova genètica d'aquest fet?

AA
: sembla que han trobat la base genètica que explicaria un 25% de la variació fenotípica, com diuen els científics, en altres paraules, que explicaria el nostre comportament anarkista.

El llindar
: Molt interessant, seguirem investigant sobre el tema. Només desitja-li molta prosperitat en la seva colònia anarquista.

AA
: salut i anarkia kumpany llindar!


I fins aquí l'entrevista, per saber-ne més, us recomano els articles següents. El primer es un breu resum del Nature, el segon l'article on s'ha trobat una part de la base genètica del comportament social de les abelles en comparació a les anarquistes i el tercer és el primer treball on es van descriure les colònies d'abelles anarquistes.

Tuesday, September 9, 2008

Un gran frau m'ha vingut a la memòria

Reprenent la pregunta del darrer post de l'asimetrich, "Provenim tots d’un grup homogeni d’homes primigenis o ens hem anat creuant amb diferents tipus d’homínids fins arribar a tindre l’herència genètica actual? De moment les proves apunten cap a la segona possibilitat...", m'ha vingut al cap un dels majors fraus que ha hagut en la història de la ciència, el famós Home de Pitdown.

Tot va començar el 1912, amb la troballa d'unes restes òssies (concretament un crani parcial, una dent i una mandíbula amb dents), a la localitat de Sussex d'Anglaterra. I que tenien d'interessant aquestes restes? Doncs que després d'uns pocs estudis (els normals segons els mitjans de l'època) i debat sobre el tema, es va arribar a la determinació que corresponien a la baula perduda (el eslabón perdido o el missing link, com preferiu). En altres paraules, pensaven que havien trobat el pas del "mico" a l'homo, a partir del qual van emergir la resta d'espècies d'homos. (Breu parèntesis per esmentar que quan he parlat de debat, em referia a la pressió de la premsa de l'època, ja que la troballa havia esdevingut a Anglaterra i aquest fet comportava que Adam era Anglès! Ohhhh! Sense més comentaris...).

Al final, l'any 1953 a partir d'estudis ja més avançats que els del 1912, es va determinar que la mandíbula inferior era d'un orangutan i el crani d'un
Homo sapiens actual. L'autoria d'aquest frau és desconeguda, tot i que un dels sospitosos es el Sir Arthur Conan Doyle. Sí! el mateix escriptor del Sherlock Holmes! Si teniu accés a Nature, podeu llegir força articles sobre el desmentiment del frau, us afegeixo un link amb la cerca. Com us podeu imaginar, determinats grups que no esmentaré per no donar publicitat, van aprofitar el frau per anar en contra de la ciència, ja sabeu per on vaig, no? Doncs bé, només afegir el primer i part de l'últim paràgraf de l'article, The rules of good science. Ho poso sense traduir per a que no perdi la seva essència.
When scientists hear about scientific fraud, they quickly denounce the culprits as not being 'true' scientists. The true scientist, they argue, is only interested in unveiling step by step the countless enigmas of nature. He or she labours long hours and weekends at a desk or in the laboratory to find the truth, not to invent it

...

Above all, however, we must do more to reach out to the scientific community—senior scientists, postdoctoral researchers and students alike—and make them more aware of the pitfalls and consequences of fraud.
Tornant als Homos, un altre de les controvèrsies com bé apuntava l'asimetrich es si hi va haver encreuaments entre els diversos Homos fins arribar a l'Homo sapiens actual. El fet es desconeix. Fins a dia d'avui se sap que en diversos moments de la història de l'espècie humana, algunes espècies d'Homos van coexistir en espai i temps, per exemple el Homo sapiens i el H. neanthertal, però que es desconeix si van arribar a creuar-se... Però com no soc un expert en el tema de l'evolució humana, a mi m'agraden molt més els Procariotes, i entrar-hi a fons seria posar-me en terreny pantanós, només us deixaré el link de la wiki on parla del Neanderthal on hi podeu trobar referències molt bones del tema per estirar una mica més del fil.

Rap del LHC

Falta un dia per a que s'acabi el món, o no... Així doncs, em puc permetre aquesta freakada crec... :S



Si no s'acaba, tornarem a la serietat, o no... :D

Monday, September 8, 2008

Només volia un exemple, no?

No us perdeu un l'entrevista que va fer la periodista Campbell Brown de la CNN tot just fa una setmana, a un membre de la campanya del John McCain. Després d'aquesta intervenció, es va muntar tal rebombori que el propi McCain va suspendre una entrevista posterior amb aquesta cadena. El fet és que en aquesta entrevista, la periodista només demana per un exemple de l'experiència executiva de la candidata republicana a la vicepresidència, la Sarah Palin, mentre l'entrevistat divaga amb respostes ambigues. NOMÉS UN EXEMPLE!



(Si falla el vídeo, ho podeu veure en aquest link o aquest.)

Us sembla més en una línia Mònica Terribas, Josep Cuní o totalment diferent? A mi em recorda una mica l'estil incisiu de la Mònica, però només per aquest fragment s'hauria de veure en un global. Què en penseu? Creieu que ha actuat correctament o que s'ha excedit en les formes?

Ja veieu que la campanya comença calenteta! :D

Saturday, September 6, 2008

Mai blogejaras sol!

Si sou seguidors del llindar, tan si he seguit el blog des del primer dia, com els que us hageu incorporat més tard, tan si sou comentadors habituals del blog com si no ho heu fet mai, ja podeu deixar la vostra empremta en aquest blog. Ahir vaig descobrir una nova aplicació que permet crear una llista de seguidors (followers) del blog i em va semblar una bona idea per afegir-la en el llindar.Els altres blogers que passeu per aquí podeu seguir la iniciativa i així saber que mai blogejareu sols!


Moltes gràcies Vallvé per haver sigut el primer en sumar-te a la llista! I també a tots aquells que m'aneu llegint de tant en tant!


Friday, September 5, 2008

Sistemes anti-spam

Avui he trobat un nou sistema (pot ser ja existia, però no l'havia vist encara) per evitar els spams en blogs o re-enviament de e-mails a traves de la web. Fins ara, el més comú era el tipus d'anti-spam que podem trobar a blogspot per exemple, on et demanen verificar una paraula a partir d'una imatge illegible automàticament per una maquina i a vegades també per una persona. A la imatge de baix hi podeu veure un exemple.


Doncs bé, fa uns moments, enviant la recomanació d'un article a l'albertinho (ja l'has llegit?) he descobert aquest nou sistema, el qual consisteix a escriure la suma de dos números. En el cas de la imatge s'hauria de sumar 18+8, és a dir 26. Curiosament, quan li he enviat a l'albertinho m'ha fet sumar 3+2,... i ho deixarem aquí, d'acord?. :D


El cert es que no se si aquest sistema protegirà més que l'altre, ja que els números de la suma si que poden ser llegits per una maquina, però la idea em sembla bastant més enginyosa i sobretot evita que hagis d'escriure la paraula de verificació 50 vegades fins que l'encertes, si saps sumar mínimament, és clar!

Què us sembla aquest nou sistema?

Wednesday, September 3, 2008

Ja soc un toastmaster!

Tot just fa una setmana que vaig donar la meva primera xerrada al NIH evening speakers club el qual es va fundar el 1982 i que està associat al Toastmasters international fundat l'any 1924 amb la finalitat de que tot aquell que vulgui pugui millorar les seves capacitats d'oratòria.

Les reunions es fa el segon i el quart dimarts de cada mes i en elles es recrea com una mini taula rodona on cadascú hi participa amb un rol determinat cada nit, el qual és rotatori. Així doncs, et pot tocar ser el presentador de la taula rodona, el timer (qui controla el temps) o un dels 3 speakers que hi ha cada nit (xerrades entre 5 i 15 minuts segons el nivell que tinguis) . Les xerrades estan basades en un llibre guia (entre d'altres materials) on cada capítol està enfocat a millorar algun aspecte de la comunicació oral. Per exemple, la meva primera xerrada estava basada en el capítol 1 del llibre titulat Icebreaker, i amb una durada de 5-7 minuts t'has de presentar a tu mateix, per trencar el gel tal i com el títol suggereix. També pots ser l'encarregat de guiar la table topics, on proposes un tema i vas fent sortir als presents per a respondre una pregunta sobre el tema i la resposta ha de ser de més d'un minut i com a màxim 2. Cada sessió està preparada al minut per recrear una situació real.

Al final del meeting hi ha uns avaluadors on comenten el que els ha agradat i el que no de la teva participació aquella nit, sempre en pla positiu i si alguna cosa no ha agradat et fan una critica bastant constructiva, així com uns avaluadors de la sessió en general i un grammarian que analitza les errades gramaticals que has fet. El que em fa molta gracia és el "Ah" counter, el qual s'encarrega de contar les vegades que t'encalles i fas servir expressions sense sentit com ah, mm, you know,... per a lligar frases.

Tot i que ja feia un parell de mesos que hi anava, fins ahir no havia fet el meu icebreaker, el qual es va titula A Nomade from Catalonia (ja veus asimetrich que t'he plagiat una mica :D), en la qual vaig explicar una mica els meus orígens catalans (evidentment, desconeixien totalment el que era Catalunya) i totes les voltes que he donat fins arribar al NIH de Bethesda. Per aquesta xerrada em van atorgar el premi Toast Master Of The Evening, el qual s'atorga després d'una votació secreta, a la persona que ho ha fet millor aquella nit (ja sigui un dels speakers o l'encarregat de dirigir la table topics). La veritat és que no se si la meva xerrada va ser lo millor de la nit, però el cert és que totes les critiques van ser positives, l'únic que em van comentar, que com a repte, el proper cop provés a fer una xerrada sense utilitzar el power point. Doncs crec que tenen raó i que és un bon repte! Com ho veieu? Creieu que és més difícil xerrar sense el suport del power point?

I que us sembla la idea dels toastmasters en general? Jo crec que incorporar una idea semblant a les universitats ajudaria molt als alumnes, no creieu?

Tuesday, September 2, 2008

Nou navegador de google

Sembla ser que Google s'ha decidit a fer realment la competència a Microsoft, posant en marxa a partir d'avui el nou navegador d'Internet anomenat Chrome. El proper pas ja serà crear el seu propi sistema operatiu... Estava anunciat en diversos mitjans de comunicació (El Periódico, BBC) per les dues de la tarda hora de la costa oest americana i així ha estat.

Si voleu veure les seves característiques ho podeu fer des de la pròpia pàgina web del navegador, on també us el podeu descarregar, així com a la wikipedia (i en diversos idiomes, inclòs el Català) o en un còmic especial on s'explica de manera bastant detallada quin ha estat el procés de la seva creació. Sembla ser que han intentat crear una cosa nova, sense partir dels coneixements previs que els altres navegadors oferien, segons esmenten. Com a principal novetat, expliquen, que cada pagina web que s'obre ho fa com un procés independent, així doncs si una pàgina es penja o triga molt a carregar, et permet "matar" el procés sense que es tanquin totes les pestanyes que tenies obertes, també incorpora un sistema per a detectar el phishing i un sistema de navegació oculta (pel propi ordinador, no oculta la IP) que pot ser molt útil quan s'esta navegant en un ordinador public i no es vol deixar el rastre de les webs on has passat. A més, el seu codi font està obert per a qui hi vulgui incorporar millores. Bé, tot i així, ara només hi ha la versió Beta (en proves) i encara haurà de ser testada pels propis usuaris per veure que realment vagi bé.

Jo ja me l'he baixat i de moment sembla que funciona, al menys per les webs en que he navegat (Vallvé, tranquil les nostres webs funcionen bé amb el Chrome! :D). També l'aparença és força amistosa i intuïtiva. Tot i així, fins que no incorporin diccionaris en diversos idiomes, jo seguiré utilitzant Firefox :D



Que us sembla el Chromo?

Monday, September 1, 2008

Maleïda...!

Tots aquells que heu passat moltes hores davant d'una pantalla d'ordinador haureu notat que algun cop, després de treure la vista de la pantalla, una sensació de visió borrosa, com si tinguéssiu un tel a l'ull. Doncs bé, fa poc més d'un mes em va passar una sensació semblant, després d'estar tot el dia molt concentrat davant de l'ordinador, vaig tenir aquesta sensació.

Eren les 21:30 aproximadament i quan vaig sortir al carrer ja era fosc. Ja vaig sortir amb aquesta sensació de que els meus ulls encara estaven fixats davant de la pantalla, quan de cop vaig tenir la sensació de veure un punt de llum, i tot seguit un altre, i un altre... Acte seguit, em vaig fregar els ulls per que allò no era normal, una cosa es tenir visió borrosa i l'altre veure llums. (sense haver pres cap psicotròpic clar! :D) Doncs res, seguia veient llums per tot arreu... Em torno a fregar els ulls, aquest cop més fort i res tot seguia igual. Aturo el meu camí i em segueixo fregant els ulls per veure si se'm passava i NO!

Llavors me'n vaig adonar, quan vaig veure un d'aquells punts aturat al meu costat, que el que estava veien eren centenars de cuques de llum (o lluernes, com preferiu) volant per tot arreu! Ja n'havia vist anteriorment de cuques, però no tantes concentrades en un mateix lloc ni fent tant lluents.


Fantàstic! Gairebé m'arrenco els ulls, tot pensant que no havia d'estar tantes hores davant de la pantalla de l'ordinador, per culpa d'unes maleïdes cuques de llum en època de cel!