El llindar

Show time: el miracle de'n Pinto

2009-03-06T08:51:00.001-05:00

Feliç any de Darwin!!!

2009-01-01T00:00:00.003-05:00

NBA Sprite Slam Dunk Contest 2009 - Vote Rudy!

2008-12-30T04:00:00.000-05:00

Voteu!!!

Bones festes des de l'aire!

2008-12-27T12:00:00.002-05:00

Com em mola això de publicar els posts quan estic volant... En aquests moments, si no hi ha retard, l'avio enlairant-se des de DC en direcció a NY i d'aquí cap a Barcelona!

Sí, ja se que fa temps que tinc el blog una mica abandonat, espero tornar a agafar el ritme un altres cop, però entre la feina, congressos i una mica a de ganduleria perquè no dir-ho, fa temps que no publico regularment, tot i que tinc força posts preparats.

Un d'aquests posts és aquest sobre el congrés d'Aspen (Rocky'08) que vaig assistir a principis d'aquest mes. El congrés va ser fantàstic, per les xerrades, la sessió de pòsters i per la seu, un hotel a Snowmass, a peu de les pistes d'esquí. Així doncs, cada migdia el congrés s'aturava 3 hores per poder anar a esquiar i la veritat és que la idea és molt bona ja que es viuen uns dies de ciència de la manera més relaxada possible :D. Entre les coses bones també cal incloure que em vaig retrobar amb alguns dels meus irish friends (James, Davide and Mary), els quals els vaig veient de congrés en congrés... el proper, sinó hi ha canvi de plans, a Iowa (sense esquí aquest cop, però segur que també ens ho passarem bé!).

Doncs bé, per aguantar el ritme d'esquí, presentacions i sopars que s'allarguen, el millor és un bon esmorzar. Aquí a la dreta en teniu un dels millors exemples, l'Steak&Eggs... dos ous ferrats, un entrecot, patates i dues torrades amb mantega del bar Hickory house ribs (on diuen que es fan les millors costelles de Colorado). Si algun dia hi aneu, aquest esmorzar no us el podeu perdre, estic per afegir-lo a la llista dels wonders of the world!. La resta de la carta la podeu veure a la imatge de l'esquerra, on entre d'altres, inclou el Protein power breakfast... i NO!, l'Steak&Eggs no l'era pas!

Apa, espero que estigueu passant unes bones festes, les meves tot just comencen!

Salut i feliç 2009!

Showtime amb una "cama de pal"

2008-11-19T14:52:00.000-05:00

El xaval es diu Erik Lamela i segons diu l'Sport, el va voler fitxar el barça quan tenia 12 anys, però això és lo de menys. Suposo que deu tenir una cama dreta de pal sinó, no m'explico com pot haver fet aquesta frivolitat, ara és una meravella de gol! Albertinho, no li vas ensenyar pas tu a fer això oi?

Votacions All-star 2009

2008-11-17T21:03:00.005-05:00

Des d'avui i durant els propers 2 mesos podeu realitzar la votació per al proper all-star 2009. Ho podeu fer des de la web de la NBA o directament des d'aquest widget:

show time a porland!

2008-11-07T09:48:00.006-05:00

El partit d'ahir a la nit dels Blazers contra els Rockets es va decidir en tres cistelles (dos de Porland per part d'en Brandon Roy i una amb tir lliure addicional d'en Yao Ming dels Rockets) en els últims 2 segons de la pròrroga. Així doncs, una victòria més dels Blazers que sent el segon equip més més jove de la NBA, cada cop va guanyant en experiència i victòries com les d'ahir els farà créixer.

Us deixo el vídeo dels últims instants del partit. Go blazers!

Per cert, un partit molt complert d'en Rudy que va fer corre molt al seu defensor (Ron Artest) durant tot el partit. Després d'uns primers partits, on en Rudy semblava que es convertiria tan sols en un especialista del llançament de tres, ahir va poder explotar més les seves variants ofensives, amb un alley-up i uns desmarcatges que em van recordar al ex-jugador d'indiana, Reggie Miller.

Go Rudy!

HOPE!

2008-11-05T09:32:00.003-05:00

Tal dia com avui: la ciència del passat

2008-11-04T00:01:00.005-05:00

Avui enceto una nova secció en el llindar titulada Tal dia com avui: la ciència del passat, en la qual intentaré explicar les publicacions del passat que van resultar grans o petits avenços en els diferents camps científics, però principalment en biologia.

I perquè encetp avui aquesta nova secció? Doncs perquè tal dia com avui, en el 1869, va neix una de les revistes més prestigioses per a la comunitat científica. Es tracta de la revista Nature. Sí, d'acord no és perfecte! però tothom vol un Nature, no? La revista va néixer com una revista científica setmanal i on es publicarien articles de tot l'espectre científic. Possiblement, tot i que això sempre és discutible, l'article publicat el 1953 sobre el descobriment de la doble hèlix del DNA per part dels doctors James D. Watson i Francis Crick ha estat l'article més rellevant.

La revista Science, la seva principal competidora, va publicar el seu primer article el 1880 i va néixer per ser la versió americana del Nature, la qual és d'origen Europeu. Així doncs, durant molt de temps, ambdues han lluitant per estar en els primers llocs de les revistes científiques, tot i que també comparteixen fets comuns, com la publicació del genoma humà l'any 2001 o el premi príncep d'astúries de comunicació i humanitats del 2007.

Bé, després d'aquesta breu introducció, només espero que gaudiu d'aquesta nova secció del llindar. De fet ja he fet algun post fent referència a la ciència del passat, o millor dit a la NO ciència.

On anirem a parar 2?

2008-10-07T07:30:00.000-04:00

En un post anterior titulat "on anirem a parar"vaig posar un parell de vídeos musicals de les cases comercials BioRad i Eppendorf, també els del CERN s'hi van sumar a la moda amb el rap del LHC. Doncs bé, ara sembla que els creatius de Roche s'hi han sumat, però han fet un pas més enllà. Aquest cop han fet la prèvia d'una pel·lícula per a presentar la nova Real-time PCR. Això, o és l'anunci de la nova pel·lícula de transformers i jo no me n'he enterat :D

Lincoln memorial per davant i per darrera

2008-10-05T19:47:00.014-04:00

Fa pocs dies que m'han passat algunes de les fotos d'una excursió que vàrem fer amb gent del NIH en canoes i kayacs pel riu Potomac al voltant de l'àrea de Washington D.C. El riu travessa la ciutat de D.C. i al mateix temps separa els estats de Maryland i Virginia.

La gràcia de navegar per aquesta part del riu està en que pots veure la ciutat de D.C. des d'un altre angle, especialment la possibilitat de veure des del riu, el Lincoln memorial amb el Washington monument al fons, els dos monuments més emblemàtics de la ciutat. Fins ara, havia vist només la seva cara del davant (imatge de la dreta), havia passejat un munt de cops per l'àrea del Mall, on estan els monuments a aquests dos presidents, els més emblemàtics del país (fins el moment! :D), o fins i tot havia anat per veure alguna de les grans celebracions de la ciutat com la del passat 4 de Juliol, dia de la independència dels US.

Doncs bé, aquí us deixo la imatge del darrera del lloc on es van produir les majors manifestacions contra la guerra del Vietnam a finals dels 60, el discurs del Martin Luther King (I have a dream) en favor dels drets civils o on es va gravar una de les escenes més populars de la pel·lícula Forrest Gump.

La nova vice-presidenta?

2008-09-30T21:34:00.012-04:00

La protagonista d'aquest gag, emès per la cadena NBC fa pocs dies, es diu Tina Fey. La seva imitació de la candidata a la vicepresidència dels US és simplement fantàstica! La paròdia està basada en aquesta entrevista de la vertadera Palin, també a la cadena CBS, i on explica la seva experiència en política exterior, amb un estil una mica peculiar... Si ja heu vist l'entrevista original, ara no us perdeu la imitació.

Genial lo del minut 2.33, the king of Ireland!

Definitivament, si algun cop els de Polònia volen ampliar horitzons, a aquesta actriu li podrien treure molt rendiment. Aquí podeu veure un altre gag, aquest cop juntament amb un imitadora de la Hillary.

Coneixeu algun Dr Steve?

2008-09-22T22:24:00.016-04:00

Avui, llegint en blog the panda's thumb he conegut una iniciativa que ha dut a terme la National Center for Sciene Education (NCSE). Es tracta d'una associació que a sorgit per a defensar l'ensenyament de l'evolució a les escoles, per a contrarestar els corrents que pretenen abolir-la de l'ensenyament, o si més no, situar-la al mateix nivell que les pseudociències, com el creacionisme o l'ID. Parlant clar, com esmenten en el post, per contrarestar a tots aquells que pretenen situar la ciència als anys 30... a 1530, és clar!

Sovint, aquells que pretenen equiparar la pseudociència amb la ciència, per reafirmar la seva postura intenten confondre a la gent, fent creure que determinats científics els hi donen suport. Així doncs, els de la NCSE han triat un nom, STEVE, per a ser el nom dels científics. Tots aquells científics, amb un PhD, que es diguin Steve (amb totes les seves possibles variants, Esteba, Esteban, Estefania, Steve, Stephanie, Stevie, Stevianna,...) s'hi poden sumar a la campanya. El nom de Steve s'ha triat en honor a Stephen Jay Gould, i representa l'1% dels científics. Així doncs, la iniciativa pretén inferir que desenes de milers de científics recolzen l'evolució.

Cada 100 Steves que s'hi sumin, fan una camiseta amb el nom de tots. Ara ja van pels 958 Steves i pujant! Algú coneix algun Dr. Steve?

Temps de premis!

2008-09-21T23:28:00.000-04:00

Aquest post és per a fer propaganda i no és pas del llindar, ni sobre cap no servidor web, ni sobre cap nou article que hagi publicat. No, aquest cop és per recordar a tots aquells que encara no hageu votat als premis C@TS i als premis blogs català 2008, que encara hi esteu a temps.

La votació dels premis C@TS es tanca el 30 de setembre i la publicació dels guanyadors es donarà a conèixer el 12 d'octubre. En aquesta votació hi ha un dels blogs amics del llindar, el blog Nòmades, el qual opta al premi de blog divulgatiu. En aquest enllaç podeu trobar el formulari per a fer la votació. Pel que fa a la votació dels premis blogs català 2008, on el blog dels amics de la Penya All Star està nominat en la categoria d'esports. Aquí podeu trobar el formulari de votació, teniu també fins el 30 de setembre i els guanyadors es donaran a conèixer el 10 d'octubre.

Molta sort a tots dos blogs, com a mínim ja teniu el meu vot i em consta que el de molts altres!

10 minuts de metro

2008-09-19T08:00:00.000-04:00

La rutina d'un matí pot ser molt variada, però sovint va de la següent manera: em llevo cap a les 7, poso la cafetera i encenc el portàtil, vaig a la dutxa, em vesteixo. Després, mentre prenc el cafè, entro a el llindar i als altres blogs per veure els darrers posts i comentaris, i llegeixo el correu. Amb tot això se'm fan gairebé les vuit, em rento les dents agafo el dinar i cap a la feina. Si fa bon dia vaig caminant, sinó el metro tot i que només és una parada. Al entrar al metro, ja escolto una música d'algú que està tocant, sovint es repeteixen les melodies que s'enganxen força i després no te les pots treure del cap. Agafo el dcexaminer, un diari gratuït que el reparteixen abans de baixar per les segones escales mecàniques. Les escales són llargues i dona temps a fer la primera fullejada al diari.

En total, uns 10 minuts de trajecte, temps suficient per llegir en diagonal les noticies del diari, on sovint hi ha coses força curioses. Dimarts per exemple esmentaven breument la notícia d'un lloro seguidor de CSI. Dimecres la notícia curiosa era sobre política o si mes no una manera curiosa d'avaluar-la. Resulta que hi ha una web especialitzada en comptar el nombre de cops que els candidats utilitzen determinades paraules. Així doncs, per exemple s'han adonat que el candidat republicà evita pronunciar la paraula Bush en els seus discursos, i només ho ha fet 52 vegades per 228 del candidat demòcrata. També s'analitza la paraula change o hope, molt utilitzades per Obama i menys per McCain (ara navegava per la web n'he trobat unes quantes més). Però en el diari no et trobes sempre noticies que et posen de bon rotllo, així per exemple, ahir al matí llegia la notícia sobre el dret (està a la constitució) a tenir armes automàtiques a D.C. i llegia la frase següent: "És innat pensar que qualsevol persona pot tenir un arma en el seu poder i tenir-la carregada". Bufff!!! Al llegir-ho el primer que fas és mirar al teu voltant i pensar quants dels que t'envolten poden anar armats... millor no pensa-hi, sinó t'agafa el mal rotllo per tot el dia.

Finalment, 8:30 del matí passo els controls de seguretat del centre i després d'una breu caminada de 5-10 minuts, ja estic en el meu cubicle.

Continuarà...

Sistema obert i públic de peer review

2008-09-17T22:26:00.023-04:00

En un post passat (Doble-cec 'peer review' en favor de la dona) explicava el sistema de peer review, el qual fan servir la majoria de revistes científiques per assegurar la qualitat de les seves publicacions. En aquell mateix post també esmentava algun sistema alternatiu al peer review clàssic, concretament el del doble cec, on ni els autors ni els revisors (referees) de l'article coneixen la identitat de l'altre (llegiu el post passat per una explicació més detallada).

Doncs bé, avui us explicaré un sistema totalment oposat, és a dir, un sistema de peer review totalment obert on es coneix la identitat tant de referees i d'autors, el qual s'aplica a la revista Biology Direct. Aquest experiment, ja que així és com ho anuncien en el primer article de la revista, va començar el gener del 2006 amb un article on s'esmenta la filosofia d'aquesta nova de la mateixa. Entre d'altres coses, es tracta d'una revista open access, que s'indexa al pubmed i les principals bases de dades, on els autors retenen el copyright de les publicacions,... però això no és la novetat ja que quan es va crear ja hi havia moltes revistes que seguien aquesta filosofia. Si voleu saber més podeu llegir el full informatiu de la pròpia revista.

La novetat és aquest nou sistema obert de revisió dels articles (tot i que ara ja n'hi ha d'altres que incorporen algun sistema similar), on els autors contacten directament amb els referees sense que la revista faci d'intermediària. Concretament, el sistema consisteix a cercar 3 persones de l'editorial board de la revista que estiguin disposades a llegir i revisar el teu article (o que el redirigeixin a un expert en el tema i que estigui disposat a fer-ho). Un cop aconseguit això, l'article està acceptat. Els articles es rebutgen quan no s'ha aconseguit que 3 membres de l'editorial board es facin càrrec de l'article o també poden rebutjar-lo directament en el cas de que es tracti de pseudoiència... ID, no? La filosofia es basa en que si l'article ha aconseguit captar l'atenció d'almenys tres científics de l'editorial board, ja mereix ser publicable. Ara bé, a partir d'aquí tot és obert, és a dir, l'article es publica conjuntament amb els comentaris dels 3 referees per tant, si la critica ha sigut molt dura pot ser ets tu mateix qui s'aplica l'autocensura.

Com a lector habitual de la revista voldria dir que sovint lo més interessant són els comentaris dels referees en si i les respostes dels autors. Tot i que hi ha critica (i força!) , aquesta s'acostuma a fer d'una manera bastant constructiva i no s'acostumen a veure les barbaritats que sovint hom es troba en les revisions anònimes dels articles. Diguem que al ser la revisió oberta els referees van amb peus de plom per tal de no posar la pota.

I la opinió com a autor (fa un parell de dies que el vallvé, el Nacho i jo hem publicat un article titulat "CAIcal: a combined set of tools to assess codon usage adaptation") és bastant bona. El procés de cerca de referees va anar relativament ràpid, després de 3 setmanes de buscar entre la gent de l'editorial board on vaig contactar amb uns 15 membres per e-mail,... al final no en vam aconseguir 3, sinó 4 referes! I les revisions de l'article? Bé, si hi entreu les podeu llegir vosaltres mateixos, així que no cal que les expliqui.

Entrevista amb una abella anarquista (Apis mellifera te quelcom a dir)

2008-09-14T10:00:00.000-04:00

Avui en el llindar tenim un convidat especial, es tracta d'una abella (Apis mellifera) amb una vida força interessant. Quan la majoria dels seus companys/es de colònia (on conviu una reina amb desenes de milers de treballadores i uns pocs mascles) es dediquen a seguir el rol que els ha tocat viure, aquesta abella, treballadora en origen, es dedica a trencar el rol de la seva societat, convertint-se així en una abella anarquista (AA).

El llindar: bon tarda. En primer lloc expliqui'ns com es el comportament comú en una societat d'abelles.

AA: bones kumpany! Doncs resulta que hi ha hagut una pressió selectiva, d'aquelles abelles que geneticament estan adaptades a la vida en societat. On cadascú fa el rol que li ha tocat sense qüestionar-se'l, però jo no, jo no estic feta per viure sota el control de la nostre reina.

El llindar: i quants rols hi ha a la societat?

AA: doncs hi ha la reina, uns quants milers d'abelles treballadores amb capacitat, com la reina, per pondre ous i també hi ha un centenar d'abellots que completen la societat.

El llindar: i com s'ho fa la abella reina per a que les treballadores de la colònia segueixin el seu rol i no posin ous?

AA: mira kumpany llindar, la reina els hi "menja l'olla" saps, secreta una substancia que li diuen feromona que et deixa xungo tiu! et deixa capada tiu! molt fort! et deixa estèril tiu!

El llindar: llavors podríem dir que hi ha una pressió selectiva, ja no una selectiva natural sobre les colònies en sí, ni sobre la reproducció, sinó sobre els individus d'aquestes colònies, és a dir, hi ha una selecció natural en favor d'aquelles abelles treballadores que són capaces de respondre a "estímuls" de la seva reina per un bé comú de la seva societat.

AA: ufff! em pots repetir la pregunta kumpany?

El llindar: i amb una feromona n'hi ha prou per això?

AA: sí, la feromona juga el seu paper, però també hi ha una predisposició per par de les treballadors, que son susceptibles a aquesta feromona.

El llindar: i aquesta esterilitat és per sempre?

AA: per molts de nosaltres ho és per sempre kumpany! Només un 30% de les companyes que curren recuperen la seva fertilitat un cop la reina ja no està present, saps! es molt fort tiu! God kill the queen, tiu!

El llindar: bé, no ens posem radicals ara... I vostè com s'ho ha fet per alliberar-se d'aquest estigma imposat per la seva reina?

AA: no estic sola kumpany, hi ha moltes més abelles anarkistes! De fet també fundem colònies, però són colònies anarquistes tiu! Sense el domini d'una reina. Genèticament som diferents de les kumpanyes que viuen en colònies tradicionals.

El llindar: caram! i hi ha alguna prova genètica d'aquest fet?

AA: sembla que han trobat la base genètica que explicaria un 25% de la variació fenotípica, com diuen els científics, en altres paraules, que explicaria el nostre comportament anarkista.

El llindar: Molt interessant, seguirem investigant sobre el tema. Només desitja-li molta prosperitat en la seva colònia anarquista.

AA: salut i anarkia kumpany llindar!

I fins aquí l'entrevista, per saber-ne més, us recomano els articles següents. El primer es un breu resum del Nature, el segon l'article on s'ha trobat una part de la base genètica del comportament social de les abelles en comparació a les anarquistes i el tercer és el primer treball on es van descriure les colònies d'abelles anarquistes.

Un gran frau m'ha vingut a la memòria

2008-09-09T22:05:00.014-04:00

Reprenent la pregunta del darrer post de l'asimetrich, "Provenim tots d’un grup homogeni d’homes primigenis o ens hem anat creuant amb diferents tipus d’homínids fins arribar a tindre l’herència genètica actual? De moment les proves apunten cap a la segona possibilitat...", m'ha vingut al cap un dels majors fraus que ha hagut en la història de la ciència, el famós Home de Pitdown.

Tot va començar el 1912, amb la troballa d'unes restes òssies (concretament un crani parcial, una dent i una mandíbula amb dents), a la localitat de Sussex d'Anglaterra. I que tenien d'interessant aquestes restes? Doncs que després d'uns pocs estudis (els normals segons els mitjans de l'època) i debat sobre el tema, es va arribar a la determinació que corresponien a la baula perduda (el eslabón perdido o el missing link, com preferiu). En altres paraules, pensaven que havien trobat el pas del "mico" a l'homo, a partir del qual van emergir la resta d'espècies d'homos. (Breu parèntesis per esmentar que quan he parlat de debat, em referia a la pressió de la premsa de l'època, ja que la troballa havia esdevingut a Anglaterra i aquest fet comportava que Adam era Anglès! Ohhhh! Sense més comentaris...).

Al final, l'any 1953 a partir d'estudis ja més avançats que els del 1912, es va determinar que la mandíbula inferior era d'un orangutan i el crani d'un Homo sapiens actual. L'autoria d'aquest frau és desconeguda, tot i que un dels sospitosos es el Sir Arthur Conan Doyle. Sí! el mateix escriptor del Sherlock Holmes! Si teniu accés a Nature, podeu llegir força articles sobre el desmentiment del frau, us afegeixo un link amb la cerca. Com us podeu imaginar, determinats grups que no esmentaré per no donar publicitat, van aprofitar el frau per anar en contra de la ciència, ja sabeu per on vaig, no? Doncs bé, només afegir el primer i part de l'últim paràgraf de l'article, The rules of good science. Ho poso sense traduir per a que no perdi la seva essència.

When scientists hear about scientific fraud, they quickly denounce the culprits as not being 'true' scientists. The true scientist, they argue, is only interested in unveiling step by step the countless enigmas of nature. He or she labours long hours and weekends at a desk or in the laboratory to find the truth, not to invent it

...

Above all, however, we must do more to reach out to the scientific community—senior scientists, postdoctoral researchers and students alike—and make them more aware of the pitfalls and consequences of fraud.

Tornant als Homos, un altre de les controvèrsies com bé apuntava l'asimetrich es si hi va haver encreuaments entre els diversos Homos fins arribar a l'Homo sapiens actual. El fet es desconeix. Fins a dia d'avui se sap que en diversos moments de la història de l'espècie humana, algunes espècies d'Homos van coexistir en espai i temps, per exemple el Homo sapiens i el H. neanthertal, però que es desconeix si van arribar a creuar-se... Però com no soc un expert en el tema de l'evolució humana, a mi m'agraden molt més els Procariotes, i entrar-hi a fons seria posar-me en terreny pantanós, només us deixaré el link de la wiki on parla del Neanderthal on hi podeu trobar referències molt bones del tema per estirar una mica més del fil.

Rap del LHC

2008-09-09T12:50:00.000-04:00

Falta un dia per a que s'acabi el món, o no... Així doncs, em puc permetre aquesta freakada crec... :S

Si no s'acaba, tornarem a la serietat, o no... :D

Només volia un exemple, no?

2008-09-08T21:00:00.013-04:00

No us perdeu un l'entrevista que va fer la periodista Campbell Brown de la CNN tot just fa una setmana, a un membre de la campanya del John McCain. Després d'aquesta intervenció, es va muntar tal rebombori que el propi McCain va suspendre una entrevista posterior amb aquesta cadena. El fet és que en aquesta entrevista, la periodista només demana per un exemple de l'experiència executiva de la candidata republicana a la vicepresidència, la Sarah Palin, mentre l'entrevistat divaga amb respostes ambigues. NOMÉS UN EXEMPLE!

(Si falla el vídeo, ho podeu veure en aquest link o aquest.)

Us sembla més en una línia Mònica Terribas, Josep Cuní o totalment diferent? A mi em recorda una mica l'estil incisiu de la Mònica, però només per aquest fragment s'hauria de veure en un global. Què en penseu? Creieu que ha actuat correctament o que s'ha excedit en les formes?

Ja veieu que la campanya comença calenteta! :D

Mai blogejaras sol!

2008-09-06T10:00:00.006-04:00

Si sou seguidors del llindar, tan si he seguit el blog des del primer dia, com els que us hageu incorporat més tard, tan si sou comentadors habituals del blog com si no ho heu fet mai, ja podeu deixar la vostra empremta en aquest blog. Ahir vaig descobrir una nova aplicació que permet crear una llista de seguidors (followers) del blog i em va semblar una bona idea per afegir-la en el llindar.Els altres blogers que passeu per aquí podeu seguir la iniciativa i així saber que mai blogejareu sols!

Moltes gràcies Vallvé per haver sigut el primer en sumar-te a la llista! I també a tots aquells que m'aneu llegint de tant en tant!

Sistemes anti-spam

2008-09-05T10:09:00.009-04:00

Avui he trobat un nou sistema (pot ser ja existia, però no l'havia vist encara) per evitar els spams en blogs o re-enviament de e-mails a traves de la web. Fins ara, el més comú era el tipus d'anti-spam que podem trobar a blogspot per exemple, on et demanen verificar una paraula a partir d'una imatge illegible automàticament per una maquina i a vegades també per una persona. A la imatge de baix hi podeu veure un exemple.

Doncs bé, fa uns moments, enviant la recomanació d'un article a l'albertinho (ja l'has llegit?) he descobert aquest nou sistema, el qual consisteix a escriure la suma de dos números. En el cas de la imatge s'hauria de sumar 18+8, és a dir 26. Curiosament, quan li he enviat a l'albertinho m'ha fet sumar 3+2,... i ho deixarem aquí, d'acord?. :D

El cert es que no se si aquest sistema protegirà més que l'altre, ja que els números de la suma si que poden ser llegits per una maquina, però la idea em sembla bastant més enginyosa i sobretot evita que hagis d'escriure la paraula de verificació 50 vegades fins que l'encertes, si saps sumar mínimament, és clar!

Què us sembla aquest nou sistema?

Ja soc un toastmaster!

2008-09-03T22:00:00.000-04:00

Tot just fa una setmana que vaig donar la meva primera xerrada al NIH evening speakers club el qual es va fundar el 1982 i que està associat al Toastmasters international fundat l'any 1924 amb la finalitat de que tot aquell que vulgui pugui millorar les seves capacitats d'oratòria.

Les reunions es fa el segon i el quart dimarts de cada mes i en elles es recrea com una mini taula rodona on cadascú hi participa amb un rol determinat cada nit, el qual és rotatori. Així doncs, et pot tocar ser el presentador de la taula rodona, el timer (qui controla el temps) o un dels 3 speakers que hi ha cada nit (xerrades entre 5 i 15 minuts segons el nivell que tinguis) . Les xerrades estan basades en un llibre guia (entre d'altres materials) on cada capítol està enfocat a millorar algun aspecte de la comunicació oral. Per exemple, la meva primera xerrada estava basada en el capítol 1 del llibre titulat Icebreaker, i amb una durada de 5-7 minuts t'has de presentar a tu mateix, per trencar el gel tal i com el títol suggereix. També pots ser l'encarregat de guiar la table topics, on proposes un tema i vas fent sortir als presents per a respondre una pregunta sobre el tema i la resposta ha de ser de més d'un minut i com a màxim 2. Cada sessió està preparada al minut per recrear una situació real.

Al final del meeting hi ha uns avaluadors on comenten el que els ha agradat i el que no de la teva participació aquella nit, sempre en pla positiu i si alguna cosa no ha agradat et fan una critica bastant constructiva, així com uns avaluadors de la sessió en general i un grammarian que analitza les errades gramaticals que has fet. El que em fa molta gracia és el "Ah" counter, el qual s'encarrega de contar les vegades que t'encalles i fas servir expressions sense sentit com ah, mm, you know,... per a lligar frases.

Tot i que ja feia un parell de mesos que hi anava, fins ahir no havia fet el meu icebreaker, el qual es va titula A Nomade from Catalonia (ja veus asimetrich que t'he plagiat una mica :D), en la qual vaig explicar una mica els meus orígens catalans (evidentment, desconeixien totalment el que era Catalunya) i totes les voltes que he donat fins arribar al NIH de Bethesda. Per aquesta xerrada em van atorgar el premi Toast Master Of The Evening, el qual s'atorga després d'una votació secreta, a la persona que ho ha fet millor aquella nit (ja sigui un dels speakers o l'encarregat de dirigir la table topics). La veritat és que no se si la meva xerrada va ser lo millor de la nit, però el cert és que totes les critiques van ser positives, l'únic que em van comentar, que com a repte, el proper cop provés a fer una xerrada sense utilitzar el power point. Doncs crec que tenen raó i que és un bon repte! Com ho veieu? Creieu que és més difícil xerrar sense el suport del power point?

I que us sembla la idea dels toastmasters en general? Jo crec que incorporar una idea semblant a les universitats ajudaria molt als alumnes, no creieu?

Nou navegador de google

2008-09-02T20:51:00.008-04:00

Sembla ser que Google s'ha decidit a fer realment la competència a Microsoft, posant en marxa a partir d'avui el nou navegador d'Internet anomenat Chrome. El proper pas ja serà crear el seu propi sistema operatiu... Estava anunciat en diversos mitjans de comunicació (El Periódico, BBC) per les dues de la tarda hora de la costa oest americana i així ha estat.

Si voleu veure les seves característiques ho podeu fer des de la pròpia pàgina web del navegador, on també us el podeu descarregar, així com a la wikipedia (i en diversos idiomes, inclòs el Català) o en un còmic especial on s'explica de manera bastant detallada quin ha estat el procés de la seva creació. Sembla ser que han intentat crear una cosa nova, sense partir dels coneixements previs que els altres navegadors oferien, segons esmenten. Com a principal novetat, expliquen, que cada pagina web que s'obre ho fa com un procés independent, així doncs si una pàgina es penja o triga molt a carregar, et permet "matar" el procés sense que es tanquin totes les pestanyes que tenies obertes, també incorpora un sistema per a detectar el phishing i un sistema de navegació oculta (pel propi ordinador, no oculta la IP) que pot ser molt útil quan s'esta navegant en un ordinador public i no es vol deixar el rastre de les webs on has passat. A més, el seu codi font està obert per a qui hi vulgui incorporar millores. Bé, tot i així, ara només hi ha la versió Beta (en proves) i encara haurà de ser testada pels propis usuaris per veure que realment vagi bé.

Jo ja me l'he baixat i de moment sembla que funciona, al menys per les webs en que he navegat (Vallvé, tranquil les nostres webs funcionen bé amb el Chrome! :D). També l'aparença és força amistosa i intuïtiva. Tot i així, fins que no incorporin diccionaris en diversos idiomes, jo seguiré utilitzant Firefox :D

Que us sembla el Chromo?

Maleïda...!

2008-09-01T21:08:00.005-04:00

Tots aquells que heu passat moltes hores davant d'una pantalla d'ordinador haureu notat que algun cop, després de treure la vista de la pantalla, una sensació de visió borrosa, com si tinguéssiu un tel a l'ull. Doncs bé, fa poc més d'un mes em va passar una sensació semblant, després d'estar tot el dia molt concentrat davant de l'ordinador, vaig tenir aquesta sensació.

Eren les 21:30 aproximadament i quan vaig sortir al carrer ja era fosc. Ja vaig sortir amb aquesta sensació de que els meus ulls encara estaven fixats davant de la pantalla, quan de cop vaig tenir la sensació de veure un punt de llum, i tot seguit un altre, i un altre... Acte seguit, em vaig fregar els ulls per que allò no era normal, una cosa es tenir visió borrosa i l'altre veure llums. (sense haver pres cap psicotròpic clar! :D) Doncs res, seguia veient llums per tot arreu... Em torno a fregar els ulls, aquest cop més fort i res tot seguia igual. Aturo el meu camí i em segueixo fregant els ulls per veure si se'm passava i NO!

Llavors me'n vaig adonar, quan vaig veure un d'aquells punts aturat al meu costat, que el que estava veien eren centenars de cuques de llum (o lluernes, com preferiu) volant per tot arreu! Ja n'havia vist anteriorment de cuques, però no tantes concentrades en un mateix lloc ni fent tant lluents.

Fantàstic! Gairebé m'arrenco els ulls, tot pensant que no havia d'estar tantes hores davant de la pantalla de l'ordinador, per culpa d'unes maleïdes cuques de llum en època de cel!

Road trip cap a Philadelphia

2008-08-29T08:00:00.003-04:00

(Només cal que pitjeu a les imatges per veure-les a tamany gran.)

Després de les breus vacances per Tarragona encara necessitava una mica més, així doncs, el cap de setmana passat vaig llogar un cotxe amb el meu nou carnet de conduir de Maryland i vaig organitzar un breu viatge de 2 dies a una de les ciutats amb més història dels U.S., Philalphia a l'estat de Pennsylvania (era l'antiga capital dels U.S.). Tot i que, evidentment, en dos dos dies no em va donar temps a veure tota la ciutat, si que em vaig poder fer una idea general i em vaig quedar amb les ganes de visitar-la un altre dia més a fons.

Al principi GPS, també acabat d'estrenar, em va ajudar molt, però al moment ja t'orientes perfectament per la ciutat donat que els carres estan tots numerats, com a moltes altres ciutats. Quan arribes a Philadelphia el primer que veus des de la distància son uns enormes gratacels, que segons m'han comentat, alguns són més alts que els de NY tot i que a mi no m'ho van semblar pas.ad

Ja a l'interior la ciutat, cap a les 12:30 del matí, el primer que vaig fer va ser buscar el Visitor Center a l'independence mall, on ja tenia reservades les entrades per a veure l'I ndependence Hall, lloc on es va signar la declaració d'independència americana, el 1776 (just 200 anys abans del meu naixement!).

Un cop a dins de l'Independence Hall, un Ranger et va guiant i explicant una tota la història de la independencia amer i cana i es poden veure entre d'altres, les diverses sales de reunions (entre d'altres la sala on es va signar la declaració), menjador, etc. i un quadre representatiu del moment, així com una còpia del paper original. Com podeu veure a la imatge central de sota, en aquella època sabien fumar coses de qualitat... mireu les pipes! :D

Acabada la visita, vaig anar a veure la Liberty Bell, la qual està just davant de l'Independece Hall. Aquest campana, que podeu veure a la imatge de l'esquerra és un dels símbols de la guerra de la revolució o independència americana que va tenir lloc entre 1775 i 1783, i que es va fer sonar el 8 de Juliol de 1776 per a fer la lectura de la declaració d'independència als habitants de Philadelphia.

Bé, un cop rebuda la lliçó d'història ja em quedava gaudir de la ciutat, veure algun que altre freak proclamant no se que sobre l'Al Gore (si ho voleu veure feu click a la imatge), els seus bars i sobretot el Philly cheessteak (lo que en El Príncipe de Bel-Air ho van traduir com a Pepito de Filadelfia).

I per fi, el dia següent, després de dunar una volta en cotxe per les zones de la ciutat que encara no havia vist, vaig anar camí del museu d'Art de Philadelphia. Art? Bé, de fet no vaig veure ni un quadre, tot i que si que vaig veure una estàtua del pensador de camí cap al museu. Però el propòsit de visitar el museu no és cap altre, que pujar les escales on s'entrenava el Rocky Balboa i e pas fer-se una foto amb la seva estàtua. En aquest lloc es pot veure lo freak que pot arribar a ser la gent... de fet no se que és més freak... si pujar les escales corrents mentre un altre et grava i aixecar els braços quan arribes a dalt o donar voltes per la zona amb la musica de Rocky a tot volum. Que us sembla? De totes maneres vaig veure les dues coses... :D

I fins aquí el breu viatge a Philadelphia, de tornada cap a Bethesda encara vaig tenir temps de parar a sopar al port de Baltimore... Ei! ja us pensàveu que me n'havia oblida, no? Aquí us deixo un vídeo del youtube on podeu escoltar la musica de Rocky! :D (Gràcies Esther pel link).

El coneixement no ho justifica

2008-08-28T22:50:00.011-04:00

Avui s'ha fet publica la llista d'objectes que estan prohibits com a equipatge de ma segons el reglament de la unió europea. Així doncs, reprenent un post antic titulat la Pistola Caçamosques, he pogut comprovar, com efectivament el policia que va no va deixar passar la joguina en qüestió seguia les ordenances d'aquest annex.

Si mireu be la llista, veureu que entre els objectes hi ha la prohibició de dur materials infecciosos o que comportin un risc biològic (per exemple, sang infectada, bacteris i virus), fet que em fa pensar que sort, que no em van fer un anàlisi el dia que vaig tornar d'un viatge a Brasil amb una grip increïble! També sorprèn a l'apartat D sobre substancies inflamables o volàtils, on es prohibeixen begudes alcohòliques amb una graduació alcohòlica volumètrica que superi el 70% (140% proof)... 70%! però qui es l'animal que es beu això? A més, que no es ven alcohol en el duty free? El proper cop que viatgi en avio miraré les graduacions de les begudes que s'hi venen.

Be, ara ja no podrem dir que desconeixem la llista, però si que podrem seguir dient, que la seva majoria de coses, nomes fan que emprenyar a tots aquells que agafem un avio.

Que en penseu?

Per aclamació popular

2008-08-27T18:53:00.010-04:00

Després d'unes breus vacances, ja torno a ser un altre cop per Bethesda. De fet ja feia dies que havia tornat però havia donat vacances a blog.

Tot just he arribat a temps de veure en directe diverses xerrades de la convenció del partit demòcrata (per T.V., clar, Colorado em queda molt lluny!). I tot just fa uns minuts que Barack Obama a sigut nominat oficialment com a candidat demòcrata a la presidència dels U.S. Dit així, el cert és que la història no tindria massa sentit a ser explicada al blog, però el cert és que la manera com s'ha desentrellat el procés semblava dirigit per algun director de Holliwood. De fet, no m'estranyaria que així fos...

Us poso en situació, convenció del partit Democrata, en un pavelló de Denver, amb més de 20000 delegats provinents del diferents estats. Doncs bé, després d'un parell de dies de xerrades dels diferents representats demòcrates, entre ells Michelle Obama, que va ser una de les més brillants, avui arribava el moment de la votació, de decidir definitivament qui era el candidat (extraoficialment ja es coneixia el resultat, ja que Hillary s'havia retirat de la campanya, però s'havia de fer aquest pas). Així doncs, els diferents representats dels estats deien en veu alta, el nombre de vots que donaven a cadascun dels candidats i s'anaven acumulat a la pantalla, vaja com Eurovision. Fins aquí tot seguia el seu protocol, fins que ha arribat el moment de votar a l'estat de New York, on la Hillary és la representat. En aquest moment Hillary ha demanat aturar el procés (Obama guanyava per una gran diferència en aquell moment) i que es votés el candidat per aclamació popular, amb la ovació conseqüent dels 20000 delegats.

Així doncs, la presentadora de la votació ha demana que diguessin"I", els que estiguessin a favor d'Obama... resposta? bé, ja us la podeu imaginar, tots els delegats per unanimitat (o així semblava), han dit "I"... amb la ovació conseqüent de tots els presents, és clar!

Com veieu, l'escenari perfecte, tots mostren suport unànime pel seu candidat, Obama, deixant a Hillary com la seva unificadora i salvadora. Qui ha escrit aquest guió, s'ho ha currat molt! Ja que era complicat. També podeu comprovar que el sentit de l'espectacle encara no l'han perdut per aquí, ara falta esperar la convenció del partit republicà, que serà en breu, per veure com contraresten aquesta pujada mediàtica dels demòcrates.

Volant!!!

2008-08-08T17:00:00.002-04:00

Si tot va com he calculat (és el primer cop que ho faig i encara no ho tinc clar), aquest post hauria de sortir publicat just quan estigui volant de Washington D.C. a Paris, i d'aquí cap a El Prat. Doncs sí! Això vol dir que tinc vacances! I aquest cop unes vacances diferents. Quan normalment te les agafes per marxar fora, aquest cop les meves vacances són per tornar a casa després de poc més de 5 mesos a Bethesda. Així doncs, ja estic desitjant tornar a veure a tothom, a sortir de festa més enllà de les 12 de la nit, a prendre cerveses a la plaça de la font,... és a dir tot allò que pot semblar rutinari, però que vist des de la distància i com diuen per aquí... Priceless!

Així doncs, espereu-me que vinc!!!!!!!!

Un dia al Baseball

2008-08-07T22:12:00.015-04:00

Ara tot just fa 16 anys que vaig veure el meu primer partit de Baseball al camp, va ser el Juliol del 1992, tenia justament 16 anys i era al camp dels Boston Red Sox. Un partit soporífer, segons la meva memòria, no li donaven a la pilota cap dels dos equips, no se si per virtut dels llançadors o per d'ineptitud dels batejadors. Així doncs, com a seguidor de tots els esports en general (n'hi ha pocs que no pugui veure sense avorrir-me), no podia ser que em quedés amb aquella impressió i que no li trobés cap gràcia a aquest esport amb milers de seguidors.

Doncs bé, ja que el NIH ens oferia entrades a molt bon preu per a anar a veure els Washington Nationals no podia perdre l'oportunitat de veure el meu segon partit en directe. El partit en qüestió el varen disputar els Nationals (Nats) contra els Philadelphia Phillies, de la National League de la MLB, l'altre gran lliga és la American League on juguen per exemple els Yankies de New York o els Red Sox de Boston que tenen una rivalitat semblant a la de Barça i RM. Les dues lligues es creuen al final per disputar-se el que anomenen les World Series, té la seva gràcia el nom ja que em sembla que la resta del món no hi participa pas, no?

Aquest cop el partit va ser força distret i per fi li he trobat una mica de gràcia a aquest esport. La gràcia està en que un dels equips era molt bo (els Phillis van dels primers) i l'altre molt dolent (els Nats van dels últims), així doncs entre els encerts dels uns i les cagades més infantils que us podeu imaginar dels altres, el partit va ser força distret i divertit fins a la sisena entrada. A partir de llavors, amb el partit ja gairebé decidit el joc es va fer força monòton i al final de la setena entrada la gent ja desfilava cap al metro. Nosaltres vàrem començar a marxar a la vuitena, ja que volíem veure la segona part de la 7ª entrada en que atacaven els Phillies a veure si veiem algun Home Run més :D. Així doncs, em vaig assabentar-me del marcador final al arribar a casa, 8 carreres a 4 a favor dels Phillies (estadístiques).

A part del partit, evidentment, igual que en el bàsquet, hi havia tot una sèrie d'extres que el feien més distret i que feien que la gent només estigués pel partit en un 50% de les vegades, ja que a la major part del temps no passa res. Entre d'altres, l'himne Americà que no falti!, aquest cop tocat per un Saxofonista, tot i que el de la harmònica del partit de bàsquet em va agradar molt més. També hi havia un vídeo marcador interactiu que feia participar a la gent en diverses ocasions (tot i que oferia un espectacle menys currat que el dels Wizards). A més, el marcador també enfocava a la gent present a l’estadi. I entre d’altres, va enfocar i es va comentar per megafonia la presència d’uns Navys ferits de guerra a l’Iraq. Podeu imaginar, tothom aplaudint, jo també! fins que em vaig adonar que es el que realment passava... llavors simplement em vaig sentir fatal per no haver-me’n adonat abans. Aplaudir de que? Aquests payos estan allà, no per defensar el seu país sinó per ocupar-ne un altre, així doncs no puc entendre l’admiració que hi professen pels seus soldats, pot ser es que no porto prou temps al país, però no crec que ho arribi a entendre mai. També hi va haver uns molt molt discrets focs artificials, llançament de samarretes,... I com a novetat, per a mi és clar!, a la setena entrada, en un dels molts moments en que el partit està parat, posen una cançoneta i tothom es posa en peu per cantar-la, es veu que és un a tradició de tots els partits de Baseball als US.

Ah! i gairebé em deixo lo pitjor de tota la nit i amb diferència.. darrera meu estava sentat un noi amb una samarreta del RM i a sobre amb el nom del Figo! homeeeee!

Com podeu comprovar, jo de Baseball ni idea, amb prou feines les regles del joc que les he acabat d’aprendre veient aquest partit, però no em feu dir el nom de cap jugador. Ara be, el joc dels Phillies ha fet que el meu interès per aquest esport hagi passat de nul, a una mica i això ja es molt crec, i farà que els vagi seguint al menys per televisió tot i que no descarto anar a veure’ls al setembre quan tornin jugar contra els Nats.

Crec que el proper esport que he de provar de veure és el cricket! :D

Una nova especie en extinció

2008-08-04T14:26:00.002-04:00

Tot just fa uns minuts, durant l'hora de dinar, llegia l'entrevista que li van fer a Juan Carlos Moreno Cabrera un catedràtic lingüista Madrileny, a el Periodico el passat divendres. Aquí us deixo l'entrevista, tot i que també hi podeu accedir a traves d'aquest enllaç i llegir els comentaris.

--------------------------------------------

--¿Els firmants del Manifiesto por la lengua común s'equivoquen?
--No. Són coherents amb una ideologia nacionalista: el nacionalisme lingüístic espanyol. Però no diuen cap novetat...

--¿Què vol dir?
--El manifest té uns fonaments similars als exposats per la Real Academia Española en un escrit que va elevar al president de les Corts el 1978. Demanava que, en l'article segon de la Constitució, el que parla de les llengües espanyoles, hi cons- tés que el castellà és la llengua espanyola per antonomàsia.

--La petició no va ser acceptada.
--¡Però s'actua com si ho hagués sigut! Les altres llengües espanyoles estan en un segon pla. Se les considera menys útils, regionals, minoritàries. Ara això es repeteix en el manifest, que comença dient que existeixen llengües espanyoles, però que n'hi ha una que està per sobre, que és la llengua de la comunicació, la democràcia, la ciència. En la nova versió fins i tot se li dóna un enfocament economicista, se l'associa a una "inversió en capital cultural".

--El castellà guanya en parlants.
--Quan una llengua s'expandeix es deu a qüestions polítiques, no a raons lingüístiques. No és més apta ni més rica ni millor. ¿I com s'emmascara això? Dient que la llengua espanyola té una sèrie de valors intrínsecs superiors a les altres. El manifest insisteix en això.

--Al darrere hi ha Vargas Llosa, Pombo, Savater... ¡Iker Casillas!
--No s'adonen que estan de part d'una ideologia ferotgement nacionalista. El gran problema d'aquesta ideologia nacionalista és que no és concebuda com a nacionalista. Se la concep com a ideologia cívica. No té valors ètnics, ni identitaris i, per ai- xò, s'associa l'espanyol amb "llibertat" i "democràcia", cosa que desposseeix automàticament les altres llen- gües d'aquests valors. La manipulació és terrible, però el pitjor de tot és que la gent no és conscient d'aquesta manipulació. El nacionalisme espanyol és el més radical i excloent.

--Ells diuen que els drets pertanyen als ciutadans, no als territoris.
--Són els mateixos que veuen natural que l'espanyol sigui oficial a tot el territori. En la ideologia nacionalista espanyola, el castellà és l'espanyol. I als que parlem espanyol ens sembla molt bé, però el suport que li dóna el Govern no té com a objectiu recolzar els espanyols sinó arraconar les altres llengües.

--Vostè, madrileny sense màcula, admet haver tingut prejudicis.
--En vaig tenir, però un coneixement més gran de la realitat lingüística em va ajudar a eliminar-los. Em dol que els meus col.legues, que saben el mateix que jo, no lluitin en aquesta direcció. La ciència no és una disciplina immune a les relacions de poder.

--Doni un argument inapel.lable.
--La llengua correcta, la de la RAE, la del diccionari i la gramàtica, no és una llengua real. La gent pensa que la llengua col.loquial no és més que una realització imprecisa d'aquest model. I no és així. És el model el que es basa en la llengua parlada.

--Segueixi.
--Es diu que l'espanyol té 450 milions de parlants. ¿Dominen tots la llengua estàndard culta? No. Té moltíssimes varietats.

--D'acord.
--No es pot dir que el català o el basc són un conjunt de parles, perquè l'espanyol també ho és. Passa que, de totes les varietats, es va seleccionar el que se'n diu un dialecte, el castellà, i se'l va associar amb la construcció d'un Estat supranacional, central i fort. Per tant, l'espanyol és una espècie d'idea de caràcter polític que es va establir basant- se en el dialecte castellà.

--¿Quan va començar tot?
--Al segle XIII, el castellà va començar a utilitzar-se a la cort d'Alfons X per a qüestions administratives. Així que es van anar unint els regnes i Castella va adquirir poder, el dialecte castellà, que no tenia valor literari, es va imposar com a model, associat al poder central.

--Ha passat massa temps. ¿Hi veu alguna solució?
--Espanya és un Estat multinacional i és evident que hi ha un dret d'autodeterminació que és absolutament necessari respectar. La situació millorarà quan els pobles basc, català i gallec decideixin com volen ser. El que no és acceptable és que el Parlament català estigui segrestat per l'espanyol. Cada vegada que pren una decisió, el Parlament espanyol s'inventa articles d'inconstitucionalitat.

--¿Algun avantpassat català?
--No. Només vull defensar la meva llengua, que no se l'associï a cap imposició ni cap tipus d'imperialisme.

--Assenyali un error dels catalans al plantejar la defensa de la seva llengua.
--Els retrec que no hagin sigut més intransigents en el seu ús. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes.

El Periodico 1/8/2008

--------------------------------------------

Al meu entendre, metafòricament parlant, estem davant d'una nova especie en extinció, el floquet de neu del segle XXI, el que haurien de fer amb el Sr. Juan Carlos Moreno Cabrera es conservar-li l'esperma i intentar reproduir-lo de manera artificial. Malauradament, la biologia no permet transmetre el pensament i dificilment aquestes opinions es conserven.

Que en penseu? Espero els vostres comentaris!

Amb amics així... qui vol enemics?

2008-07-29T21:38:00.010-04:00

Bé, primer post de les eleccions als U.S., a veure si m'animo a seguir-les una mica i comentar-les que poden donar lloc a posts interessants. Aquí teniu la portada de la revista The New Yorker del passat 21 de Juliol del 2008:

Potser molts de vosaltres ja n'heu sentit a parlar de la caricatura, ja que ha tingut cert ressò internacional també, però aquí, com us podeu imaginar ha estat tot un rebombori. La qüestió és que el diari responsable d'aquesta revista és d'ideologia lliberal i per tant, en principi pròxim al partit demòcrata del qual Obama n'és el candidat. Segons els editors de la revista, la seva intenció real era fer una caricatura de certs mites incerts que hi ha respecte al candidat demòcrata, com el d'antipatriòtic, amic dels terroristes, ... ui! tot això em sona i no se de què? :D Ara bé, l'efecte ha estat el contrari i la gent que ha vist la portada de la revista sense llegir-ne el contingut no ha percebut l'humor tan subtil dels redactors de la revista. També, segons comentaris en diverses tertúlies, a les pàgines interiors no li treuen massa més suc a la caricatura, fet que tampoc ajuda a la seva vertadera comprensió.

Ara bé, malgrat tot el rebombori i les tertúlies que ha donat lloc aquesta caricatura, per sort aquí no ha sortit el jutge de torn per a segrestar la revista i coartar la llibertat d'expressió. Clar que aquí no surt el senyor i la senyora Obama practicant sexe :D

Nudisme i família son antagònics?

2008-07-29T19:38:00.009-04:00

Des dels U.S. m'he fet ressò d'una notícia que va sortir publicada a el periódico el passat 25 de Juliol, on resulta que s'ha posat un cartell de platja familiar a una platja de Sitges on nudistes i no nudistes convivien des de fa molts anys. Sembla mentida com cada cop el puritanisme esta tornant a Europa, i jo que em pensava que tots havien emigrat fa temps cap als Estats Units....

Breu parèntesis: [L'altre dia estava veient una pel·lícula, Serving Sara amb en Matthew Perry i l'Elizabeth Hurley, que ja havia vist abans i que hi ha un moment de la pel·lícula en que extreuen l'esperma d'un toro mitjançant una vaca de plàstic. Val, l'escena no passarà a la història del cinema, però calia que la censuressin? Algú em pot dir quin problema hi ha en que es vegi un toro muntant una vaca... de plàstic?]

Tornant al tema...

Al llegir la notícia (el periódico el passat 25 de Juliol) ni tan sols m'hi vaig fixar en el detall, ja que com a practicant del nudisme "des d'abans de néixer" sempre he tingut molt clar que ambdós conceptes no han sigut mai antagònics. Doncs bé, ara resulta que sí, sembla ser que ha sortit una campanya d'aquelles de defensa de la família, anomenada "playas familiares" on defensen que hi hagi platges especials per a les famílies, per a protegir els nens (segons argumenten) de la perversió (això es collita meva, eh!) de les minoritàries platges nudistes (suposo) i de la resta de platges on es veu que deuen imperar uns valors no dignes per a una família. Bé, ni tan sols entraré en els tipus de família: tradicional, monoparental, homosexual, heterosexual... on fins ara totes han conviscut tant en platges nudistes i/o les comunes sense cap problema. La veritat és que aquest punt no el deixen clar en la pàgina web (tampoc he navegat molt més enllà de les primeres planes si algú té humor i ho vol fer, que ho comenti), però per les entitats signants tothom es pot imaginar al tipus de família a qui van destinades aquestes platges. Tampoc em queda clar que entenen per platja familiar, ni si s'ha d'anar vestit d'una determinada manera (semblant a la foto de baix) o si et demanaran el carnet d'alguna d'aquestes associacions per entrar...

Doncs bé companys/es, sembla ser que a l'any 2008 encara estem així, sense acceptar la nuesa de manera natural, sense que aquest fet hagi de dur implícit cap connotació sexual al darrera. Evidentment, qui no se senti còmode amb el nudisme, fet que no comparteixo, però que entenc perfectament, té la resta de platges per anar. Ara bé, vincular la família amb un determinat tipus de platges em sembla de ments bastant recargolades.

A partir del tema m'ha vingut al cap un article recent d'en Ferran Monegal: "DESPULLATS EN BICI --. Sembla que no amaina la càrrega d'una brigada moralista contra l'aparició de ciclistes despullats que es passegen per Vacances pagades (TV-3). Al.leguen els brigadistes que és perjudicial per als nens veure carn en pilotes practicant bicing. Tenen raó: a casa ens hem afegit, tots, Papitu inclòs, a la protesta. Hem analitzat les dues criatures, mascle i femella, que cavalquen sobre les bicis, i s'adverteix que són dos cossos tan fashion, tan sublims, que no provoquen el més petit morbo. Això és fatal per a l'educació dels nens." (El Periódico 28/7/08).

Res més, només afegir que visca les platges familiars... nudistes!

Nou "wonder of the world": S'mores

2008-07-22T22:51:00.005-04:00

Tinc bastant abandonada aquesta secció, deu ser que no he trobat res prou bo per afegir-ho als Wonders of the world. Doncs avui voldria afegir els s'mores, que consisteixen en una nube (avui he descobert que també es pot dir malvavisco en castellà o marshmallow en anglès) escalfada al foc lentament (sense torrar), la qual es posa juntament a un tros de xocolata entre dues galetes anomenades graham cracker. Vaja, parlant clar, una "marranada"!

Doncs aquesta "marranada" boníssima té el seu orígen, segons la wiki, l'any 1927 a partir d'un grup de noies escoltes d'amèrica i és força comú a U.S. i Canada, sobretot quan es va d'acampada. Tot i que jo les vaig provar en un bar-restaulant de Bethesda (Maryland) anomenat Cosí, que com podeu veure si pitjeu l'enllaç, també venen el kit per a fer els s'mores a casa, tot i que amb qualsevol foc ja va bé.

And the winner is... PCR

2008-07-22T22:36:00.005-04:00

Amb un 63% dels vots, la cançó preferida dels lectors de El Llindar ha estat: ¨Scientists for better PCR". Suposo que els records del "We are the world" han pesat més que les influències musicals de la cançó "It's Called epMotion".

Moltes gràcies a tots/es per la vostre participació!

On anirem a parar?

2008-07-14T10:04:00.004-04:00

Després de l'èxit de la cançó Scientists for a better PCR de BioRad, ...

... ara la casa Eppendorf s'apunta a la moda amb It's called epMotion

L'art de la gomaflexia

2008-07-11T20:54:00.007-04:00

Aquest post li pot anar molt bé a la Montserrat, que sempre està buscant el seu hobbie. La veritat és que la paraula gomaflexia no l'he trobat enlloc ni tampoc res que se li assembli, per tant la consideraré de nova creació. Com molts dels que hem llegiu ja sabeu, sempre m'ha agradat tenir una mena de pilota anti-estrès a les mans, la quals sempre anava a parar al cap de l'Albertinho o de la Montserrat quan estava al laboratori de Tarragona. Bé, els altre membres del laboratori també se n'havien endut algun cop de tant en tant.

Doncs bé aquí no ho puc fer, ja que en el meu cubicle (algun dia us faré un post més a fons sobre el cubicle) no hi ha ningú més, i si llenço la pilota a l'aire podria anar a qualsevol altre cubicle del voltant i crear algun conflicte internacional (és conya, clar, però encara no hi ha prou confiança). Llavors, m'he hagut d'inventar una nova distracció pels moment en que em quedo bloquejat, aquells en que no trobo la inspiració per a continuar un programa, per enfocar qualsevol aspecte de la recerca o simplement quan necessito treure la mirada de la pantalla una estona.

Al principi només consistia a tenir una goma a la ma, després un parell, després vaig passar a estirar-les, entortolligar-les,... bé el mateix que amb la pilota anti-estrès però amb les gomes. Llavors les hi he anat donant forma fins a obtenir aquestes tres pilotes per a fer malabars.

Ara estic fent alguna cosa més elaborada que una pilota, però de moment només soc un principiant en aquest nou art de la gomaflexia :D Amb la papiroflexia no me'n vaig sortir, però les gomes ofereixen una forma d'art més lliure... val ja paro :D Ah! i ni pilotes anti-estrès, ni jardins zen, ni res... les gomes van molt millor, proveu-ho!

Bé, espero els vostres comentaris explicant les vostres aficions, estranyes o no.

Showtime a Wimbledon!

2008-07-09T18:30:00.005-04:00

El passat diumenge, en la Final de Wimbledon, es va demostrar que en el tenis també hi pot haver showtime. Feia temps, crec que des de que jugava Andre Agassi, que no m'enganxava a un partit de tenis. En el últims anys tot s'havia convertit a veure qui podia sacar més fort i no es feien més de dos cops, sacar i resta si pots. Llavors, en els ultims anys, amb Roger Federer i Rafa Nadal, les finals s'havien convertit en força aburrides per l'extrema superioritat d'aquest parell de "monstres", l'un en gespa i pistes ràpides (Federer), i l'altre en terra (Nadal). Per aquest motiu, el diumenge esperava un partit aburrit i una còmoda victòria del tenista suis (pot ser algú més expert que jo ja s'ho podia imaginar), però el partit es va posar molt emocionant quan en Rafa es va posar 2 sets a 0 a favor. A partir d'aquí es van viure moments que feia temps que no veia en el tenis. Sobretot en el 4rt set, que va ser espectacular per part dels dos jugadors. Amb uns punts molt disputats i un tie break molt emocionant. Finalment, el partit se'l va endur en Rafa, però això és lo de menys si tenim en compte l'espectacle viscut, o lo de més si tenim en compte que ara al numero 1 li ha sortit un ferm competidor en la seva pròpia superfície. A veure si en Federer li planta més cara a en Rafa en el Roland Garros de l'any que ve i l'espectacle serà complet!

Independence day

2008-07-07T19:25:00.018-04:00

He estat dubtant de ser titular aquest post Indepence day o dia dels tòpics caiguts, ja que va ser força diferent del que m'esperava. Lo que si que m'esperava i que hi va haver, és molta gent tant en el parade del matí com en els focs artificials del vespre. Bé, aniré posant algunes imatges i les aniré comentant.

En la primera imatge és veu l'inici del parade del matí, el qual va ser força distret. I on en comptes de grans carrosses (aquí el primer tòpic caigut) i de molta exaltació patriòtica (i aquí el segon), hi va haver una mostra molt representativa de gent de tots els estats i de totes les cultures que formen part dels Estats Units. Això em va agradar força. El dia també va acompanyar per a fer una festa més maca. L’anècdota més divertida va ser quan es van engegar a mitja desfilada els aspersors de la gespa on estava la gent, quin mullader! :D Sort que van sortir alguns “herois” per a salvar el dia, i que varen posar el seu peu per a tapar el raig d’aigua, que va estar rajant durant mitja hora. En el parade hi va haver una mica de tot, des de carrosses força elaborades com la que veieu a la segona imatge de la dreta on es veuen els dos presidents més importants dels U.S. (Washington i Lincoln), a d'altres molt més humils com la d'aquests avis desfilant en un vehicle força curiós (per descriure’l d’alguna manera). No se com no es varen matar! Jeje! També hi va haver molta gent desfilant que venien d’instituts i universitats d’arreu, i com no, els diferents cossos militar i de la policia també van desfilar (això si que m'ho esperava, ves).

Al vespre van haver els focs artificials, a l'àrea del "Mall" de Washington D.C., el lloc més maco de tota la ciutat i que cada cop que hi vaig m'agrada més. Aquest àrea comprèn en línia reca des de el Lincoln Memorial, al Washington Memorial (el veieu a l'esquerra i normalment està envoltat de banderes Americanes, excepte ahir on s'hi va incloure la bandera de cada estat) i fins al Capitol (on està el congrés i el senat americà) i també fent com una mena banya d'aquesta immensa recta, hi ha la Casa Blanca, que també forma part d'aquesta àrea del Mall. En total uns 10 Km de passejada aproximadament si es vol veure tot. Com podeu veure el president té un jardinet ben maco davant seu, de fet està considerat com un dels parcs nacionals. Una de les coses que més sorprèn a la gent d'aquí sobre aquest lloc, és que no hi ha botigues, ja que "Mall" ve a ser un gran centre comercial tipus Les Gabarres a Tarragona, mentre que l'àrea del Mall de D.C. no té res a veure amb això. Bé, tornant al independence day, aquest cop l'àrea del Mall estava ballada i per accedir-hi s'hi ha havia de passar un control de seguretat. Fet que no se si em va fer calmar o fer augmentar la por :S

Els focs varen ser un altre dels tòpics caiguts. Després d'haver vist tota la parafernàlia al voltant d’un partit de bàsquet, m’esperava una cosa espectacular i la veritat que estan molt millor alguns dels focs de la setmana dels focs de Tarragona o els focs de les festes de Sitges. Pot ser és que

la nit no va acompanyar tampoc, tot i que m’han comentat que

els focs artificials d’aquí no son mai gaire espectaculars.

Bé, al final cap a casa a veure una estona la tele abans d’anar a dormir, i per sorpresa! feien la pel·lícula titulada 1776, causalment any de la declaració d'independència Amèrica (ironia, per a qui no ho hagi notat :D), un musical on bastant divertit on s’expliquen els fets que varen passar durant els mesos previs de la declaració d’independència.

Let's go Blazers

2008-07-01T18:41:00.009-04:00

Avui s'obria el període de fitxatges a la NBA, i no s'ha trigat massa a anunciar oficialment el fitxatge d’en Rudy Fernandez pels Porland Trail Blazers. A més s'ha fet donant-li des de el seu inici un aura d'estrella, fet que far pensar que serà un jugador clau en el seu nou equip.

Amb en Rudy, els Porland poden experimentar un salt de qualitat espectacular l'any que ve, ja que també podran comptar amb el Nº 1 del draft de l'any passat Greg Odden, que es va perdre tota la temporada per lesió. Tot i que encara hi ha molts factors a tenir en comte. Per exemple, encara s'ha de veure com s'acoblen en Brandon Roy (actual líder de l'equip) i en Rudy, ja que tots dos juguen en posicions molt similars o si l’entrenador de Porland, Nate McMillan, li donarà minuts a en Rudy, ja que té fama de no fer jugar massa als jugadors de primer any.

En quant al futur d’en Rudy a la NBA, no caldrà que digui que per mi és força prometedor i que el seu lloc està en ser un jugador all star. En general, se’l compara amb un gran jugador com és en Manu Ginobilli (millor sisè home de la NBA de la temporada passada), ja que físicament s’assemblen i tenen també un joc semblant. Ara bé, per la seva capacitat atlètica i donat que juga a Portland, a mi em recorda molt més a Clyde Drexler. Apaaaaa... aquí m'he flipat!, ja ho se :P

El que si que no seria somiar tant és veure a 3 jugadors catalans (Pau, Marc i Rudy) a l'all star de l'any que ve (si en Navarro no hagués tornat al Barça, en serien 4), amb en Marc (fitxarà per Memphis, en breu) i en Rudy jugant junts en el equip de rookies contra els jugadors de segon any. A més, tant en Rudy com en Marc, tornaran a competir per un MVP, en aquest cas pel premi al Rookie de l'any, apassionant!

Drugs, drugs & drugs!

2008-06-29T10:01:00.003-04:00

El títol d'aquest post podria haver estat Sex & drugs & rock&roll, però malauradament, ahir dissabte de sex & rock&roll no hi va haver gens i tot van ser drogues, drogues i drogues. I malgrat del que pugueu estar pensant, no hi va haver cap festa pel mig on es consumissin tot tipus de substàncies estufepaents, NO!, estic parlant d'un curs sobre alcohol i drogues que vaig haver de passar. I no, tampoc m'ha detingut la policia pel consum de cap d'aquestes substàncies, :D, sinó que es tracta d'un curs previ a l'obtenció del carnet de conduir que tots els estrangers han de passar.

Com us podeu imaginar, el meu dissabte va ser quelcom surrealista. Tot va començar cap a les 10 del matí quan em presento a transit amb tots els papers necessaris per l'obtenció el carnet, és a dir, passaport, carnet de conduir espanyol, carnet internacional (no és obligatori, però ajuda, ja que està traduït a l'anglès), el contracte de lloguer de l'apartament i una factura de la tele per cable com a comprovant de que és la meva adreça real (sí, jo tampoc ho entenc, però necessiten una doble comprovació). Llavors quan tot semblava estar correcte i que podia sortir el mateix dia amb el carnet a la mà, resulta que em faltava, a més de passar l'examen (teòric i potser pràctic, encara no ho tinc clar del tot), el certificat conforme havia passat un curs sobre alcohol i drogues. Noooooooo! El més curiós (per dir-ho d'alguna manera, no se si és l'expessió correcte) de tot és que els autòctons no han de passar cap curs semblant per a obtenir el carnet. Traieu la conclusió que volgueu d'aquest fet...

Doncs bé, cap a les 10:30 ja sortia de l'oficina de transit amb el meu llibret de les normes de circulació de l'estat de Maryland (en castellà, ja que a l'oficina pot ser un 70% o més eren d'orígen histpà) i una llista dels possibles llocs on podia realitzar el curs. Així doncs, ahir mateix, a les 12h vaig començar aquest curs d'alcohol i drogues. Ahir em sentia preparat mentalment per estar més de 3 hores "aprenent" que el consum de drogues afecta a la conducció (no fotis?), crec que i hi hagués deixat per més endavant no l'hauria fet mai. El curs en castellà, com no! I amb una representació ben variada de centre i sud-amèrica (Bolívia, Panamà, Mèxic, Colombia, Brasil, ...), on la majoria eren nou vinguts com jo als Estats Units. I el profe, que no se d'on era, parlava Anglès, Castellà, Portuguès, ... i Català! Si companys/es Català també! Resulta que havia viscut durant 7 anys a Igualada, entre finals dels anys 70 i principis dels 80, en plena transició. Així doncs, em va comentar, que els seus records de Catalunya eren els d'una policia perseguint a cops de porra a manifestants reclamant llibertat després de la mort de´n Franco. Collons, quina imatge de Catalunya deuria tenir el paio al cap, no?

Finalment, després de 4 hores i mitja del curs més surrealista que he hagut de fer mai, vaig sortir amb el meu certificat (3-hour alcohol and drug education certificate) a la mà i ara només em queda llegir-me el manual de conducció. Espero passar l'examen (és molt breu, uns 15 minuts i cap a casa) qualsevol dia de la setmana que ve i ja podré tornar a conduir en aquest pais.

ALT+135

2008-06-25T18:44:00.009-04:00

El passat 20 de Març, en el primer post que vaig fer des de que estic als Estats Units, comentava que una de les coses més costoses a les quals m'he hagut d'adaptar, ha sigut a programar en un teclat Americà; donat que totes les tecles no alfa-numèriques estan en posicions diferents. En aquell post també apuntava un petit truc per a escriure la C trencada en els teclats americans emprant el codi ASCII. Doncs bé, avui seguiré el fil d'aquell post però sense l'acudit dolent, que l'Albertinho encara s'està pensant :D

Abans de tot, voldria advertir que posar els accents en un teclat americà, o en qualsevol teclat de fora de Catalunya, es necessita una mica de paciència. Ara sí, en primer lloc hauríeu d'emprar el Navegador Firefox (ara ja hi ha la versió 3.0 que diuen que està força bé, jo fa pocs dies que la faig servir i m'agrada força) al qual li podeu incorporar un diccionari de català entre d'altres diccionaris. Doncs bé, amb el diccionari de català actiu, quan poses una paraula sense accent (i que l'hauria de portar, és clar!) te la detecta com un error, llavors pitjant la paraula amb el boto dret et suggereix la opció correcte amb accent i la pots corregir. A més, si heu d'escriure en diverses llengües, català, castellà, anglès,... podeu tenir els diversos diccionaries instal·lats i anar seleccionat el que t'interessa en cada moment. És força senzill i s'agafa agilitat amb la practica, com en tot, no? :D

Ara bé, aquest corrector no ho soluciona tot, ja que hi ha paraules que tenen també un significat sense accent i per tant no te les marca com errònies (per exemple "mes, es,...") . Tot i que jo normalment no em molesto a corregir-les, hi ha solució per a escriure-les correctament. En aquest cas s'hauria de fer servir el codi ASCII com amb la C trencada. Per tal de fer servir el codi ASCII, només heu de prémer la tecla ALT seguit del número ASCII corresponent, per exemple a la C trencada li correspon el número 135 (ALT+135). Doncs bé, per escriure lletres amb accents es pot seguir el mateix truc.

Bé, catalans Nòmades, espero que aquesta informació us hagi estat d'utilitat! Aquí us deixo una taula que he trobat per internet amb alguns dels codis més comuns:

Doble-cec 'peer review' en favor de la dona

2008-06-21T19:02:00.009-04:00

El passat gener es va publicar un estudi a la revista Trends in Ecology and Evolution (TREE) on es demostra que aplicar una política de revisió dels articles de doble-cec (doble-blind review) incrementa la representació d'autors femenins.

En primer lloc explicar que el peer review és el mètodes que fan servir la majoria de revistes científiques per tal d'assegurar certa qualitat en els articles que hi publiquen. Breument, el procés és el següent: un cop redactat article, aquest, s'envia a publicar a un revista X (vull dir, a la revista que més s'ajusti al tema de l'article). Llavors, l'editor d'aquesta revista X, envia l'article a uns 2 o 3 referees, els quals faran una crítica (constructiva, o no!) del article. Finalment, en base als comentaris dels referees i a les respostes dels autors, l'editor decideix si l'article mereix ser publicat a la seva revista, o no. Doncs bé, tot aquest procés es coneix com a peer review, i en la majoria de casos s'actua de manera single-blind review, és a dir, els autors de l'article desconeixen qui son els seus referees mentre que aquests sí que saben qui ha escrit l'article.

Aquest sistema de revisió dels articles no és perfecte i en conseqüència s'estan experimentant nous mètodes per tal de millorar aquest procés de peer review. Un d'aquest nous mètodes és el que s'anomena doble-blind review, on s'oculta la identitat tan d'autors com de referees, durant el procés de peer-review. Aquest nou procés tampoc està lliure de crítiques, com s'esmenta en aquesta editorial del Nature, entre d'altres que amb una mica de perspicàcia no és difícil conèixer la identitat dels autors. Però bé, en un altre post ja comentaré altres mètodes de peer review.

En aquest article del TREE, Budden et al., realitzen un estudi basat en les publicacions de la revista Behavioral Evology (BE), la qual aplica una política de doble-blind des del 2004, comparats amb una revista de temàtica i impacte semblant, anomenada Behavioral Ecology and Sociobiology, la qual segueix amb el sistema clàsic de peer review. Doncs bé, en aquest article es demostra que durant aquests 4 anys de política de doble-blind, el nombre de primeres autores femenines ha incrementat significativament respecte als 4 anys previs al 2004. Comenten en l'article, que el nombre d'articles de la revista BE ha aumentat en aquests darrers 4 anys, per tant hi ha més autors (primers autors), tan masculins com femenins, tot i que en percentatge el nombre d'autores a aumentat més. Podriem pensar que això és un fet comú en ciència, que des del 2004 el nombre d'autores ha aumentat més que el d'autors, però aquesta tendència no s'aprecia en l'altre revista de temàtica similar i amb un peer review clàsic. Per tant, conclouen a l'article, que aquest aument és frut de l'aplicació d'aquest doble-blind peer review i que el mètode s'hauria de tenir en compte per aplicar-lo a altres revistes.

Finalment, afegir que en aquest estudi s'han centrat en els autors femenins, tot i que el mateix es podria fer per localització o llengua materna dels autors i segurament els resultats serien similars. Si algu vol agafar la idea, que em posi als agraïments ;)

Que en penseu de tot plegat? Crítiques, comentaris, algú que es vulgui "cagar" en un referee :D, ...

Si t'agrada un post, remou-lo!

2008-06-19T22:16:00.007-04:00

No se si heu sentit a parlar mai dels divulgadors de notícies d'Internet. Per a qui no n'hagi sentit a parlar mai, són unes eines força utilitzades per tal de distribuir notícies que hom troba interessants i que es fan servir en blogs, en diaris digitals o en la web del 3 a la carta. Fins fa relativament poc, els principals divulgadors de notícies eren en Anglès, sent el Digg un dels mes famosos, després van arribar alguns en castellà com Menéame o el Fresqui, però ara ja hi ha les versions catalanes que es diuen la tafanera i remoume.

Doncs bé, a partir d'ara si trobeu algun post interessant en aquest blog i el voleu distribuir, al final de cada post i ha un botó per a que tingueu la oportunitat de popularitzar-lo. De moment, he afegit el de la tafanera. El remoume, tot i que el seu icone amb la cara de l'ase català m'agrada molt, sembla que tenen problemes tecnics i no l'he pogut afegir de moment.

Suposo que aquests divulgadors a altres bloggers que es passen sovint per aquí els hi poden interessar.

Com afegier aquests divulgadors de notícies al teu blog?

1) Aneu a la plantilla del blog.

2) Aneu al Edit HTML

3) Guardeu la plantilla, fent Download Full Template, per si de cas hi ha algun problema, que pugueu recuperar la plantilla original

4) Marqueu la pesanya on posa: Expand Widget Templates

5) Després, cerqueu aquesta etiqueta:

6) I la substituïu per aquest altres:

I ja està! Ja només cal que la gent us premi el botó per a divulgar els vostres posts!

A més, en aquest PEU DE BLOG podeu afegir més coses, com per exemple el link de subscripció al vostre blog per RSS o el que se us passi pel cap.

ULL! Pre-visualitzeu abans de guardar, ja que no tot funciona.

Recerca negativa?

2008-06-17T12:17:00.011-04:00

Cansat d’obtenir resultats negatius en la teva recerca? Cansat d’obtenir resultats que contradiuen el ja publicat i en conseqüència no hi ha revista que te’ls publiqui? Cansat d’obtenir resultats inesperats i controvertits que cap “referee” estigui disposat a acceptar?

Si has contestat a les 3 preguntes anteriors amb un SI, i encara creus que el teu treball, pel rigor científic aplicat, mereix ser publicat,… aquesta es la teva revista:

Journal of Negative Results in BioMedicine is ready to receive papers on all aspects of unexpected, controversial, provocative and/or negative results/conclusions in the context of current tenets, providing scientists and physicians with responsible and balanced information to support informed experimental and clinical decisions.

Després d’això al "teletienda"… No us perdeu la secció de “merchandise”!

I NO! No tinc comisso de la revista, encara que no estaria malament eh! ;)

Key posts

2008-06-13T21:12:00.008-04:00

Normalment quan entro en un blog, el primer que busco és el primer post, aquell on s'explica la temàtica del blog i et pot donar una idea de que és el que et trobaràs. Tot i així, aquest primer post no és sempre tan intuïtiu, com en el cas de "El llindar". Per a que una persona que entri per primera vegada en aquest blog el pugui seguir, li recomano que primer faci una ullada al que he anomenat com a posts clau de "El llindar". En aquests "key posts" he agrupat, entre d'altres posts, aquells que reflecteixen els temes més recurrents d'aquest blog.

Així doncs, si entreu per primera vegada en aquest blog i voleu coneixer les temàtiques més recurrents o aquells posts claus per entendre la filosofia del blog, sense necessitat de preguntar, només cal que feu click a la imatge.

No marxis sense dir la teva

2008-06-13T20:04:00.005-04:00

Havia vist en molts blog aquesta frase en diferents dibuixos, però fins avui no havia descobert el seu origen. Així que, si algun altre blogaire dels que passa per aquí, també ho ha vist i en desconeixia l'origen, fent "click" a la imatge té la font.

Jo, ja ho he afegit a la barra de la dreta, per a que tot aquell que passi per aquí s'animi a dir la seva, en forma de comentari, de missatge breu (o "message in bottle" com diu l'albertinho), votant en una enquesta o puntuant els posts, encara que sigui per donar-li una miserable estrella.

Així doncs, moltes gràcies a tots/es els que d'una manera o d'un altre heu participat en algun moment en aquest blog. Sobretot a l'albertinho, l'asimetrich, el djraman i el tifosso que son els que més han contribuït a enriquir el blog amb els seus comentaris. I els que no ho hageu fet encara, que sapigueu que les vostres aportacions seran benvingudes.

Ahh Petita llagosta...

2008-06-12T20:07:00.009-04:00

Avui he tingut una reunió sorpresa amb el meu sponsor (és com li diuen al meu supervisor, tot i que encara no m'he fet samarretes amb el seu nom :D) Bé, no és que s'hagi presentat al meu cubicle amb un pastís, sinó que ha tornat de viatge i m'ha escrit un e-mail pel matí dient que volia comentar uns resultats que li vaig enviar, també per e-mail, farà un parell de setmanes. Pum! Això ha sigut com un tret de sortida! Evidentment, no tenia res preparat, així doncs, m'he passat tot el matí, imprimint taules, gràfics i donant voltes al que li vaig enviar i sobretot, que comentar-li i com fer-ho.

Donar uns resultats, per mi, és com donar una notícia on sorgeix el dilema, primer la bona o la dolenta? Doncs amb els resultats passa el mateix, primer els bons o els dolents? Tot i que el concepte de resultat dolent seria molt discutible, ja que en ciència no hauria d'haver resultats dolents, ja que un mal resultat t'indica el camí per on no seguir. Sí, ja ho sé, això no és el que et passa pel cap quan tens un mal resultat.

En aquest cas es tractava de donar diversos resultat, els quals uns són més novetat que els altres, per tant, no és una qüestió de balnc o negre, ni de bons o dolents. És una qüestió gradual. Per tant, hi ha dos opcions, comentar primer els resultats més normals i deixar lo bo pel final, o a l'invers, començo pel plat fort. Jo normalment trio la primera opció. És com en el menjar, sempre lo bo pel final i així et queda un millor gust a la boca. Això potser és degut al fet de ser fill únic, ja que no he hagut mai de competir per menjar-me primer lo bo per si l'altre me'l prenia. Bé, que me'n vaig del tema. Tornant als resultats, la meva teoria és que si s'ensenyen primer els que representen una major novetat, els altres perden importància. Per contra, si es deixa lo bo pel final i es va pujant gradualment, tot el que vas ensenyant té el seu interès. Ara bé, la qüestió, es conèixer bé la importància de cada resultat, sinó al final és un "Dragon Khan", i no s'entén res. També es corre el risc de que la reunió no duri ni 15 minuts i et quedis sense ensenyar la part bona.

Finalment, després de donar-hi voltes i preparar la reunió durant tot el matí, jo no he marcat el guió, evidentment, i ha sigut el meu Sponsor qui ha comentat directament allò que li interessava, sense menysprear la resta, però ha anat directament a la qüestió interessant del tema. :D

Ahh petita llagosta, quan puguis agafar una moneda de la meva ma, tu seràs un gran mestres.

(Frase original de la sèrie Kung Fu: Ahh Little Grasshopper, when you can grab the coin from my hand, you will be a master).

Per dormir ... zZZZzzzzzz!

2008-06-11T19:43:00.007-04:00

Ahir, com cada dimarts, vaig tenir seminari de departament. L'assistència a aquests seminaris és voluntària, però sovint les xerrades estan força bé, així que acostumo a anar-hi a tots. Però el d'ahir va ser diferent. La diferència del d'ahir amb la resta, és que aquest era un seminari per a dormir. Bé, no se si era aquest el propòsit, però és el que va aconseguir el ponent. Com comprendreu, tot i que no crec que entengui el català, ni que es passi per aquest blog, el mantindré en l'anonimat. Vaig veure badalls, gent distreta, jo mateix prenent notes ... per escriure aquest post i, fins i tot, una persona que es va adormir.

El problema no fou el tema, la classificació dels textos biològics, ja que a priori és força interessant tenint en compte que la xerrada es feia a l'edifici de la "National Library of Medicine", ni els coneixement del ponent, és un gran expert en el tema. Llavors? Doncs que no es pot fer una introducció a un tema amb 20 o 30 diapositives en fons blanc i lletres negres, només amb un títol i la resta de la diapositiva única i exclusivament amb fórmules matemàtiques! A no ser que el teu propòsit sigui adormir a tota l'audiència. En una de les diapositives de la introducció vaig comptar fins a 15 fórmules. I després d'aquest "mamotreto" d'introducció ;) va comentar les aplicacions d'aquell munt de fórmules, les quals són molt interessants, però en aquell moment ja havia perdut a més de la meitat dels oients. Finalment, les preguntes, un parell, i cap a casa, a diferència d'altres seminaris, on el torn de preguntes s'allarga força i fins i tot hi ha interrupcions a mitja presentació per encetar una discussió, fet que ahir no es va produir.

Bé companys/es, ja sabeu, si feu una xerrada i voleu adormir a l'audiència, seguiu el consell d'aquest post, sinó decanteu-vos per la fórmula clàssica, amb una introducció conceptual on s'expliquen els antecedents al tema i els objectius de la presentació.

Si ho arribo a saber, per la tesi trio la primera opció, així les preguntes s'haguessin reduït a la meitat i haguéssim fet més aviat el piscolabis! :D

Ha tornat el showtime!

2008-06-05T20:44:00.006-04:00

Falten escassament 15 minuts per a l'inici del primer partit de la final de l'NBA entre els Boston Cèltics i els L.A. Lakers. No m'atreveixo a fer un pronòstic ja que tot estarà molt igualat, tot i així, amb el factor camp a favor els Celtics ho tenen molt de cara. Ara bé, els Celtics també s'han mostrat com un equip feble mentalment en determinats moments del partit en aquest playoff, sobretot fora de casa i aquest factor el poden aprofitar molt bé els Lakers com van fer a la final de conferència contra San Antonio.

En un post l'1 de febrer vaig fer la pregunt de si tornaria la febre groga amb l'arribada de'n Gasol als Lakers? I ara puc contestar que hi tant que ha tornat! I per això estan a l final, indubtablement sense el factor Gasol no hi haurien arribat. Però ara s'enfronten a la febre verda (si existeix!), al "Big three" (que també ho vaig comentar en aquell mateix post). No se quina de les dues febres guanyarà, ara bé, el que està clar, és que ha tornat el Showtime!!!

Us deixo una imatge, del que va significar l'abans i el després d'en Pau a la NBA, una esmaixada simplement. Endevineu contra qui? Contra en Kevin Garnet! Actual gran estrella dels Cèltics. En aquells moments ambdós jugaven en equips sense aspiració a l'anell (bé, el d'en Garnet era bastant millor llavors).

Bé, us deixo ja, que ja ha sonat l'himne, han presentat als jugadors i fan el salt inicial!

LAKERS GO! LAKERS GO!

Entrevista amb un bacteri ('fuelman' te quelcom a dir)

2008-06-04T19:18:00.009-04:00

S´ha fet esperar una mica però ja tenim a aquí, al llindar, la segona entrevista de la sèrie de posts anomenats "Entrevista amb...". Aquest cop el convidat és un bacteri, a diferencia de la primera on l'entrevistat era un gen (en un altre ocasió ja hi tornaré als gens), concretament el bacteri Rhodopseudomonas palustris DX-1.

El llindar: bona tarda. Com se sent a ser últimament tema de notícia en les revistes científiques (Nature, EnvSciTechnol).
R.palustris: bé, és el preu que molts superherois hem de pagar. La fama, el glamour, les festes,... És bastant cansat, però ho tinc assumit com a part de la feina, saps!
El llindar: superheroi? no crec que jo l'hagués pogut definir millor. I digui'm, quins són els seus superpoders?
R.palustris: bé, els meus amics m'anomenen 'fuelman', per la meva capacitat de generar energia.
El llindar: caram! (crec que el nom de fuelbacter li escauria més, no?) I quin tipus d'energia en concret? Eòlica?
R.palustris: jajajajaj! no, no pas eòlica. Això es pels bledes neng! Jo genero Hidrogen i energia elèctrica, uns 2720 mW per metre quadrat xaval!
El llindar: però bé, n'hi ha d'altres que també ho fan, no?. Que el fa especial a vostè?
R.palustris: ep! no et passis un pel! Tots els altres son uns aficionats i jo soc un professional del tema xaval!
El llindar: bé, bé, ja veig... (uff! un entrevistat difícil, en la propera torno als gens). I que menja un superheroi, com vostè mateix s'ha definit, per a tenir aquests superpoders?
R.palustris: mira Pere, ja se que et sonarà a tòpic això, però la veritat és que jo no em preocupo massa de la dieta, puc menjar substrats força variats com àcids vol·làtils, extractes de llevat i tiosulfats. I d'exercici i cuidar-me ja ni en parlem!
El llindar: però això és fantàstic doncs. És conscient de que hi ha un munt d'aplicacions inimaginables a partir dels seus superpoders?
R.palustris: doncs sí, és clar! ja sé que soc la po.. piiiiiiiip! lla
El llindar: homeeeeeeeee! digui´m, en exclusiva, quina serà la propera notícia que apareixerà sobre vostè?
R.palustris: doncs bé, la veritat és que no ho se del tot segur, però crec que quelcom relacionat amb l'obtenció d'un major coneixement sobre el meu sistema de transport d'electrons.
El llindar: caram! Està molt bé a nivell de ciència bàsica això! I a nivell de ciència aplicada, que me'n diu?
R.palustris: home Pere, sí tinc la capacitat de generar bioenergia directament (electricitat o hidrògen) a partir de matèria de rebuig. Com ja he dit soc la p...
El llindar: sí, sí... no cal que ho repeteixi. Ens ha quedat clar a tots. (en la propera un gen, que són més fàcils d'entrevistar)
R.palustris: llavors tu que creus que és el que s'hauria de fer amb mi?

Espero que us hagi agradat aquesta segona entrevista. Ara és el torn de fer preguntes al nostre convidat, tot i que ja heu vist que és un mica difícil i no se si estarà disposat a contestar-les totes. Sobretot no el provoqueu massa i no li feu preguntes massa difícils que no sàpiga respondre.

I com no, també hi ha votacions. De les dues entrevistes que s'han fet fins ara en El llindar, quina us ha agradat més, la del gen o la del bacteri?

Festa amb les FAES?

2008-05-31T16:49:00.004-04:00

Doncs sí, com podeu llegir en el títol ahir vaig tenir festa a la fundació FAES. Resulta que en George va convidar al Jose Mari, la Espe i quatre amics més i varen muntar una super-mega-festa chachi de la muerte... a la qual hi vaig anar...

nooooooooooooooo!!!!

jajajajajajajajajajajaja !!!

Espero que cap lector/a del blog s'hagi empassat la bola :D, però una cosa sí que és certa, ahir vaig tenir festa amb la fundació FAES (Foundation for Advanced Education in Sciences). Aquesta fundació s'encarrega d'un munt de coses per al benestar dels PostDocs del National Institute of Health, com l'assegurança mèdica, organització de conferències, etc... però també organitza l'últim divendres de cada més una festa en aquesta casa que podeu veure a la foto. Ahir va ser la segona festa a la que hi vaig anar i va estar força bé, malgrat que només érem uns 20 o 30 (més o menys els mateixos que els del mes passat) dels 4000 PostDocs que hi ha al NIH, però ja diuen, més val pocs i ben avingut, no? I com a mini-mostra representativa del centre, la majoria érem d'orígens diferents: xinès, polac (no català, de polònia vull dir :D), portuguès, francès, coreà, indi, americà i català,.. bé pot ser em deixo algun, no ho se segur.

En general, hi va haver força menjar, beure no tant, alguns jocs i com diuen per aquí... Great fun!

Ultima parada... Newark

2008-05-29T19:24:00.010-04:00

Abans de tornar cap a Bethesda (Maryland), vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat de Newark a l'estat de New Jersey, ja que havia quedat per agafar el tren de tornada amb la meva amiga americana-portuguesa (va néixer a Portugal però va venir de ben petita als Estats Units) que havia anat a visitar als seus pares.

Mentre fèiem temps per agafar el tren em va ensenyar una mica la ciutat. Durant la visita em va comentar que certes zones de la ciutat tenien fama de conflictives, però sinó m'ho diu jo no ho hagués pensat mai ja que em va semblar un lloc bastant agradable i acollidor. Tot i així, avui he estat llegint una mica sobre la zona per a fer el post i ho he corroborat quan he conegut la història de Newark.

La ciutat es va fundar l'any 1666 per un grup de colons procedents de Conneticut i va anar creixent en habitants i importància per a la zona fins que l'any 1967 cert xocs racials varen fer decaure la imatge i l'economia de la ciutat. Llavors durant molts anys hi va haver força crim i pobresa, segons expliquen a la wiki. A partir de l'any 1980 es va produït un renaixement progressiu de la ciutat, tot i què el 2007 encara mantenia l'estatus de ser la ciutat amb més crim per habitant de tots els Estats Units. Ara bé, el barri on vaig estar jo s'anomena Ironbound i és una mica diferent a la resta de la Ciutat. En aquest barri hi conviu una gran comunitat d'espanyols, brasilers i portuguesos que han renovat molt la zona. Així doncs, com us podeu imaginar, el barri esta plena de restaurants de caire mediterrani, sobretot portuguesos, encara que hi ha el restaurant Madrid-Lisboa per exemple, que fou fundat per un madrileny i un lisboeta (suposo que es diu així). Per la tarda varem anar a fer un cafè i vaig prendre el millor expresso dels últims 3 mesos! I per sopar un "xurrasco" força bo! El varem anar a comprar en un un dels bars de la zona i el varem menjar a casa dels seus pares on varem estar fins l'hora d'agafar el tren de tornada a Bethesda a quarts de deu de la nit.

Lo més divertit de la visita fou el moment de comunicar-me amb la gent fent servir el catanyolportenglish! Ja us podeu imaginar... :D

Com a fet curiós només afegir que en aquesta església que teniu a baix es va gravar una escena de la la guerra dels mons, una pel·lícula del 2005 dirigida per l'Steven Spielberg i protagonitzada pel Tom Cruise. Jo no he vist la pel·lícla, però si algun lector/a del blog ha vist l'escena i la vol comentar...

Little branch

2008-05-28T20:20:00.012-04:00

Bé, es hora de fer algun post més sobre els 4 dies a New York. Suposo que m'agraireu que no us parli ni de l'estatua de la llibertat, ni de l'empire state, no? :D La informació relativa a aquests llocs la podeu trobar a qualsevol guia o pàgina web i les fotos que vaig fer també deuen estar repetides en mil i un llocs.

Entre el carrer Leroy i la 7a avinguda, amagat per una porta marró i amb un cartell minúscul en contra posició als grans cartells lluminosos de "Times Square" hi ha una cocteleria que si aneu a Nova York algun dia no us podeu perdre. Es diu "little branch" (mapa, link) i ni la veïna del davant, a la qual li vaig preguntar pel lloc sabia que existia. Bé, tampoc és que tingués molt pinta de sortir de festa i la porta no és que destaqui massa.

Té els seus orígens en la llei seca, d'aquí que estigui ubicada al soterrani i que la façana exterior tingui un aspecte més aviat tètric. Un cop travesses la porta, s'hi accedeix a partir d'unes escales a molt poca llum. I ja un cop a dins del local, la foscor segueix, ja què tot ell està il·luminat per espelmes i unes poques bombetes.

Tot i l'aparença externa, l'interior del lloc és força maco, la musica està força bé i els còctels boníssims. Suposo que deu ser força conegut per la gent que surt per la zona, ja què el lloc estava ple i varem haver de prendre'ls a la barra, i a més de turistes n'hi havia ben pocs,... crec que un total de 2 :D

Una habitació amb vistes!

2008-05-24T18:19:00.005-04:00

Un moment de descans a l'hotel després d'un dia força intens per New York!

Imatge des de l'habitació de l'hotel, a la planta 34. Evidentment, no he tret el cap per la finestra! :S

En un teclat hi ha moltes vides

2008-05-22T19:43:00.009-04:00

Abans de començar el post, dir que el proper dilluns és festa als Estats Units, és el "memorial day" i me'n vaig a Nova York, així doncs no hi haurà cap post més fins a la propera setmana. Mentrestant, us deixo una de les clàssiques enquestes del Llindar.

La revista britànica "Which?" (també s'ha fet resò el periódico i la BBC) va encarregar un estudi els teclats dels seus empleats al microbiòleg Dr Peter Wilson per tal d'esbrinar la quantitat i tipus de microorganismes que s'hi podien trobar. Els resultats va ser, que es varen trobar una quantitat tan elevada de microorganismes que els lavabos de la redacció semblaven una "cambra estèril". Segons comenten a la notícia, un dels teclats, tenia tal quantitat de bacteris que el van treure de la revista i desinfectar d'immediat.

Els resultats d'aquest estudi poden resultar a primera vista sorprenents, donat què un teclat en principi és un medi molt hostil per a la vida d'un microorganisme, on li hauria de ser molt difícil d'obtenir els nutrients necessaris per sobreviure. Ara bé, els resultats tenen força lògica si pensem en l'us que se'n fa d'ells.

Un teclat de la redacció d'una revista és una eina que es toca un munt de vedades al dia (aquest post tindrà uns 2000 caràcters, per tant com a mínim he tocat l'ordinador unes 2000 vegades, que en veritat són moltes més, calculeu doncs...), molts més que la tassa del vàter (lògicament, si tot va regular i es pren fibra), per tant constantment hi deixem part de la nostre flora bacteriana en ell (recordem que en el nostre cos tenim més bactèries que cèl·lules eucariotes, pròpies dels humans). Entre els diferents microorganismes, es va trobar Staphylococcus aureus, molt comú a la pell i a les foses nasals (curiós :D) i que pot causar algunes infeccion. També hi juga un factor molt important, el fet que molta gent no es renta les mans després d'anar al lavabo, d'aquí què, bacteris com Escherichia coli (moltes de les seves soques són patògenes) que es troba a la nostre flora intestinal, es trobés també entre els teclats. Evidentment, el factor clau també és la manca de neteja dels teclats. M'agradaria saber quants de vosaltres netegeu el teclat, amb quanta freqüència i si feu servir desinfectants. Espero els vostres comentaris... Jo mateix no ho feia amb massa freqüència, fins a conèixer la notícia, és clar!

Però com sobreviuen aquests bacteris entre els teclats? D'on treuen els nutrients? Doncs molt fàcil, molts d'aquests empleats tenien el costum d'esmorzar o dinar davant de l'ordinador, amb les conseqüents molles, besaments de líquids,... (fa dos dies vaig bolcar el meu tè a sobre del meu teclat, però el vaig deixar net com una patena després, eh! ;D) que s'hi poden produir.

Ara sí, l'enquesta...

A la vista d'aquests resultats, en els quals s'ha trobat que hi ha més bacteris, patògens alguns d'ells, en els teclats dels empleats d'una revista que en els lavabos d'aquest, la meva pregunta és la següent: Què lleparíeu abans, un teclat d'un ordinador públic o la tapa del vàter dels lavabos d'aquest mateix lloc (biblioteca, cybercafè,...)? (Dic llepar, ja que si digués tocar no tindria gràcies la pregunta).

Rudy MVP

2008-05-20T19:06:00.009-04:00

Ja que el premi del MVP de la lliga ACB només té en compte els números i no la màgia o el carisma d'un jugador a dins la pista, he fet una breu comparació de les estadístiques dels dos possibles MVP de la temporada. Aquesta comparació pot ser tan odiosa com decidir qui era millor en els Lakers dels 80, si Magic o Jabbar. Jo em quedo amb Magic, però deu haver molta gent que preferia a Jabbar també. En aquest cas tindríem un Marc, que vindria a ser Jabbar, dominador sota el tauler i molt decisiu per al seu equip, i per altre banda, en Rudy que com en Magic, juga, fa jugar i és clau en els moments importants, en els minuts finals dels partits. Potser als amics de la penyaallstar, que algun cop s'han passat per aquest blog, els hi pot interessar aquesta estadística.

En el post "And the MVP goes to..." vaig esmentar que a en Rudy li havia perjudicat el fet de jugar en un equip millor on es repartien molt més els minuts. Així doncs, mentre en Rudy ha jugat una mitjana de 28 minuts per partit, en Marc n'ha jugat 33. Doncs bé, aquestes són les estadistiques extretes de la web de l'ACB i les estadístiques aplicant un factor de correcció molt comú a la NBA (estadístiques per 48 minuts). Així doncs, aquí teniu també l'estadística que resultaria, si ambdós jugadors juguessin els 40 minuts que dura un partit de l'ACB.

Una cosa està molt clara, ambdós jugadors han fet una temporada i unes estadístiques per emmarcar. Però tant en punts (totals i per 40 minuts) com en valoració ACB per 40 minuts, i segons molts altres intangibles (faltaria veure l'estadística dels últims 5-10 minuts dels partits), en Rudy es mereixia ser l'MVP.

I ja fora de concurs... Joan Plaza, que li van donar el premi al Millor entrenador i el seu equip ha sigut eliminat per 0-2 en la primera ronda del playoff contra el 8è classificat i s'ha quedat, sent el pressupost més alt de l'ACB, amb un total de 0 títols aquest any. Sense comentaris!

Targetes per a tot

2008-05-18T19:50:00.004-04:00

Una de les coses que més em sorprèn de viure als Estats Units és l'ús que fa la gent de les targetes, sobre tot de crèdit. El "cash", monedes i bitllets ha passat a un segon terme i hom podria viure en aquest país sense ni un dolar a la butxaca. Ara us posaré alguns exemples i suposo que entendreu el perquè de la meva sorpresa.

L'obtenció d'una targeta de crèdit no és senzill en aquest país, ja que has d'aparèixer en una llista que tenen accés tots els bancs per veure lo que pots arribar a consumir en un més. Així doncs, un cop s'aconsegueix la primera, la norma és, pagar amb ella el major nombre de coses que puguis, per si algun dia n'has de demanar un altre, que vegin que ets una persona amb solvència suficient com per a gastar un mínim amb la targeta. Reconec que desconec si aquest fet també es produeix a Catalunya. La dèria de pagar amb targeta, arriba fins el punt de que és possible pagar un cafè amb una targeta de crèdit. I a més, el cambrer no et mira amb mala cara jeje! O el bitllet del metro, avui mateix he pagat 1,85$ amb la targeta de crèdit ja que no tenia canvi. Reconec que aquest cop ho he agraït força.

Així doncs, en restaurants, metro, màquines de cafè, gasolineres,... a tot arreu es possible pagar amb targeta, i és el fet més comú, ja sigui d'elevat o de baix cost. Segurament l'únic lloc on no es pot fer servir una targeta de crèdit es al bus, ja que la gent fa servir una mena de targeta "moneder" que serveix per metro i bus. També en els pubs és possible pagar amb targetes. La gent demana la primera cervesa i dona la targeta, el cambrer la passa a la maquina i deixa el conte obert (si ho demanes, és clar!), i al final de la nit simplement tanca el conte afegint en ell la propina que li vulguis deixar. Sí us pregunteu com s'aclareixen, jo tampoc ho se encara, però el cert és que tota la gent d'un pub pot tenir obert el conte amb la seva targeta de crèdit i tancar-lo al final de la nit.

I lo bo pel final. Em va comentar una noia de Madrid que fa un any que està per aquí, que lo que més li havia sobtat era que si un grup d'amics van a sopar i tots volen pagar amb targeta, hi ha la possibilitat de que tots donin la targeta de crèdit i el cambrer mateix ho divideix en contes separades. Jo no m'ho podia creure, fins a avui. Érem 5 a dinar i tots hem donat la nostre targeta de crèdit i cap problema. El cambrer ha tornat amb una safata on duia totes les targetes de crèdit, cada una amb el seu conte enganxat amb un clip. Llavors cadascú ha agafat la targeta i el seu conte, ha apuntat la propina que li volia donar al cambrer (seguint la norma de donar un 15% en els dinars i un 18% en els sopars, això ho he sabut avui, fins ara jo donava el 10% :P) i ha signat.

Referències amb humor

2008-05-17T23:14:00.007-04:00

Per a qui no hagi fet servir un programa que es diu refworks explicaré de que va breument. Aquest programa, com molts d'altres, et permet posar les referències bibliogràfiques en els articles i al moment d'enviar-los a publicar adaptar-te al format de la revista d'una manera ràpida.

Si ja l'heu fet anar, pot ser ja us heu adonat que tenen un gran sentit de l'humor. Avui he estat intentant afegir referències a un article que l'enviarem a una revista que no tenen a la llista. Llavors hi ha la opció d'editar manualment el format que estas buscant. Doncs bé un cop, he afegit tots els elements que havien d'anar a les referències, aquest ha estat el resultat en la pre-visualització:

Bart Simpson and Homer Simpson. (2001). This would be the title: Secondary. SIMD Publishers. 10, 190-199

Jo no he tocat ni una coma, ha sigut copiar i enganxar en el blog. jeje!

Fiesta Asia

2008-05-17T20:38:00.020-04:00

Vet aquí una índia (de l'índia, no indígena-americana), una portuguesa, una americana (d'origen taiwanès) i un Català (jo!). Sí, això sembla l'inici d'un acudit dolent, però és amb qui he anat a visitar la festa d'Àsia de Washington D.C. ("National Asian Heritage Festival"). I a més, a la festa hem conegut un Xinès, que va viure dels 4 als 20 anys a les Palmes de Gran Canària i que ara viu als Estats Units. Boníssim, parlava Castellà amb accent Canari, Anglès amb accent americà i Xinès (no se amb quin accent exactament jeje!).

Ha estat molt bé la festa, el dia ha acompanyat i el carrer Pensylvania de Washington era ple de gent de tot arreu. També que hi hagi molta gent americana d'origen asiàtic ha fet que l'esdeveniment tingués molt d'èxit. Hi havia menjar i productes des d'Euràsia com Turquia, fins a la Xina, Taiwan, Filipines, Kazakistan, ... Amb dos escenaris on posaven musica i balls tradicionals dels diferents països. Algunes de les músiques eren "infumables" per l'elevat volum dels altaveus, però d'altres no estaven pas malament. Respecte al menjar, per primer cop a la vida he pres mongetes i llenties com a postres! Típic de Taiwan (no se si també de tota la xina). Gel, Llet condensada, llenties, mongetes i alguns ingredients més que no recordo ara mateix. Tot i que la barreja pugui no sonar bé, era força dolç i no estava pas malament.

Ho hem passat força bé ("great fun!" que diuen per aqui). Us deixo algunes fotos del festival. El cinema del dijous i aquesta festa no tenien cap relació, tot i així, sembla que estem a la setmana asiàtica, ja que demà hem tornat a quedar per anar a un altre poble on celebren quelcom asiàtic també. Ja posaré més fotos.

Foto 1. Vista del carrer Pensylvania amb el "Capitol" al fons de la foto.

Foto 2. Dansa Xinesa (no n'estic del tot segur, ja que tinc moltes fotos, però crec que sí, que eren de la Xina)

Foto 3. Grup de dansa de Laos. Si us hi fixeu bé, reconeixereu a alguna de les ballarines. Més pistes a aquí.

Foto 4. Grup de les filipines. Molt guapo aquest! Guaiteu les mans de la noia de l'esquerra.

Foto 5. Paradeta de roba... realment he fet la foto per la paradeta? jeje!

I per acabar, un vídeo que vaig gravar amb el mòbil. Us recomano que no poseu massa alt el volum de l'ordinador.

Getting home

2008-05-16T19:08:00.014-04:00

Heu tingut mai la sensació d'estar en un lloc i no tenir ni idea de com has anat a parar allà o de què hi fas, o has de fer exactament? A mi m'ha passat un munt de vegades, sobretot fent alguna presentació o per exemple el primer dia que vaig venir als Estats Units i vaig trucar a la porta del que ara és el meu "sponsor" (és com li diuen al supervisor). Doncs bé, ahir vaig tornar a tenir aquesta sensació, però en una situació molt diferent.

Pel matí vaig xerrar amb dues amigues que em van comentar d'anar al cinema per la tarda-vespre per a anar a veure la pel·lícula "getting home" que es feia al cinema de Silver Spring, que està molt a prop de Bethesda. Una de les noies és de Seattle, però d'origen Taiwanès i li feia gràcia anar a veure la pel·lícula, ja que era en xinès subtitulada i així podia fer una mica de "listening" del seu mandarí una mica rovellat. Així doncs, cap a le 17:30, després de la feina (sí, ja se, tocaria plegar una mica més tard :D) vam anar cap a Silver Spring i després de sopar quelcom, vam anar al cinema. Un cop allà ens va sobtar la presència d'una mena d'animadors xinesos amb tambors i un drac típic de la xina. Un cop asseguts, comencem a veure un munt de gent, la majoria dels quals eren xinesos, tots molt ben vestits i... per dir-ho d'alguna manera, nosaltres érem els "babys" del cinema (sí, fins i tot jo albertinho!). Llavors ens varem adonar que havíem anat a parar al Festival de Cinema Xinès de Silver Spring, i que tota aquella gent formava part de l'ambaixada xinesa, amb l'ambaixador (dels 2 que estan asseguts a la foto de la dreta, és el de la esquerra i que no és el drac :D) inclòs, el qual entre d'altres va fer un mini discurs per inaugurar el festival. Enteneu ara la sensació de la qual parlava al principi del post? Dels parlaments que varen fer em vaig quedar amb que la pel·lícula que anàvem a veure "representa com a molt l'1% de la ina". I a partir d'aquí ja és collita meva (sense voler entrar en valoracions polítiques, nomes algunes reflexions). Quin percentatge representa la política de repressió i tortures del govern xinès? Mmm! Segurament també deu ser un 1%? (Ni idea!). La qüestió, per a mi és, que es tracta d'un país immens i divers, del qual en coneixem ben poca cosa i sempre a través dels mitjans de comunicació, occidentals, és clar! I segurament bastant esbiaixada, també. És clar què, l'impediment de la llibertat d'expressió que es practica al país, també pot ser un factor important per a que els coneguem menys. Ara bé, tampoc m'atreviria a jutjar a les persones que varen assistir al cinema ahir, ja que ho faria sempre des del desconeixement, i què de l'únic del que varen parlar és d'establir llaços entre la Xina i en aquest cas els Estats Units (entenguem occident, suposo). Pot ser és que encara estic amb la síndrome d'Estocolm, no ho se. Al meu entendre és molt complex el tema i ja que tan l'Albertinho (recentment) com l'Asimetrich (1, 2) han fet posts al respecte, espero els seus comentaris i reflexions. I també de la resta de lectors del blog, és clar!

(Totalment fora del tema: en el periódico hi ha una secció que es diu blogs del mon, on escriu la gent des del mateix país i que segurament ofereixen una visió una mica més real de les coses).

Finalment, abans de la pel·lícula una mica de musica i dansa tradicional amb el típic drac, que veieu a les fotos. I la pel·lícula? Doncs em va agradar força, molt divertida i original. Si no l'heu vist us la recomano. Explica la història de l'home que veieu a la foto, el qual carrega amb el seu amic que s'ha mort. És com una mena "Este muerto está muy vivo", però amb una mica (bastant,..., molt) més d'estil i enginy.

fifteen hundred

2008-05-14T19:01:00.009-04:00

One (1), two (2), three (3), ..., ten (10), eleven (11), twelve (12),..., twenty(20), twenty one(21), ... one hundred (100), one hundred and one (101), ..., one hundred and fifty-one (151), ..., one thousand (1000)...

Suposo que tots us haureu adonat que son els números en angles. Senzill, no? Bé, aquesta és la teoria, el que hem après tots en a l'escola o en qualsevol acadèmia que hagem anat a aprendre anglès. La realitat és que hi ha mil i una (aproximadament :D) maneres diferents d'escriure o de dir els números segons el context, o de si es tracta d'anglès britànic o americà.

A part de les variants senzilles que tots coneixem com "a" i "one", hi ha una gran complexitant depenent del número, del context o de la procedència del parlant. Per exemple el zero. Es pot dir "zero" o "oh" (forma molt comuna pels números de telefon per exemple), però alhora es pot dir de més de 10 maneres diferents:

zero: formal scientific usage
naught / nought: mostly British usage
aught: Mostly archaic but still occasionally used when a digit in mid-number is 0 (as in "thirty-aught-six", the .30-06 Springfield rifle cartridge and by association guns that fire it)
oh: used when spelling numbers (like telephone, bank account, bus line)
nil: in general sport scores, British usage ("The score is two-nil.")
nothing: in general sport scores, American usage ("The score is two to nothing.")
null: used technically to refer to an object or idea related to nothingness, such as the null value in computer science which is technically very different from zero.
love: in tennis (origin disputed, often said to come from French l'œuf, "egg")
zilch, nada (from Spanish), zip: used informally when stressing nothingness; this is true especially in combination with one another ("You know nothing—zero, zip, nada, zilch!")
nix: also used as a verb

Jo no me n'havia adonat de fins on pot arribar a ser de complex aquest fet fins que vaig escoltar la paraula "fifteen hundred". En un primer moment no hi vaig parar atenció, fins que em vaig adonar que parlaven del número 1500, el qual s'hauria de dir "one thousand five hundred". Resulta que aquest forma de dir el número també és correcte. Un altre fet que em va fer adonar (s'han de fer cas dels senyals), va ser veure escrit el numero "one thousand three hundred fifty nine" (1359). Heu trobat a faltar quelcom? Doncs sí, i manca un "and" entre el "hundred" i el "fifty". Resulta que en anglès americà es més comuna aquesta forma d'expressar les centenes.

Si voleu més informació sobre el tema feu click en aquest enllaç. La veritat és que hi ha casos molt curiosos. És increïble que tenen una manera particular de dir diferents números, sense que en principi, hi hagi un perquè, però que al final té la seva lògica.

Per exemple, el 144 entre d'altres és un gross, corresponent a una dotzena de dotzenes (12 x 12=144). O el great gross, què, lògicament , en el ben entès què, un gross és una dotzena de dotzenes, un great gross és una dotzena de gross, que correspon al número 1728. Aquest és complicat crec, no?

I el 13, a part de thirteen , també es pot dir a baker´s dozen. Entreu a l'enllaç i sabreu la història, és bastant curiosa també.

Auto-passada i cistella!

2008-05-13T20:17:00.002-04:00

Feia temps que no posava cap jugada de Showtime, doncs bé aquí en teniu una de l'MVP de l'NBA, en Kobe Bryant, aquest si que se l'ha merescut. Tot i que aquest any no ha fet la seva millor temporada i l'hauria d'haver guanya molt abans. Aquí teniu un link amb més jugades de l'MVP i diverses estadístiques.

La jugada la va fer en els playoff d'aquest any, auto-passada contra tauler i esmaixada a dues mans. L'únic que havia fet una jugada semblant va ser Tracy McGrady, però la va fer en un "AllStar Game", on no hi ha cap mena de pressió, a diferència dels Playoff, on la pressió és màxima. Espero que la gaudiu!

Per cert, els playoff pels Lakers van 2-2 contra Utah i ara la sèrie torna a L.A., amb el dubte si en Kobe podrà jugar per uns problemes que va patir a l'espatlla en el darrer partit. Si no pot jugar, els de L.A. ho tenen molt "pelut" per passar a la següent ronda.

Lakers Go!

And the MVP goes to...

2008-05-12T18:41:00.005-04:00

Bé, ja es coneix l'MVP de la lliga regular de Bàsquet.... l'MVP li han donat a en Marc Gasol. Felicitats per en Marc que ha fet una temporada fantàstica. Realment aquest noi ha espavilat molt aquest any i aquest any s'ha revelat com un pivot dur, amb ganes de rebot i molt dominador a sota els taulers. No tinc cap dubte de que està més que preparat per a fer el salt a l'NBA. Però tot i així ho trobo una mica injust que no se l'hagi emportat en Rudy. Al jugador de la penya aquest cop l'ha perjudicat jugar en un equip millor on es reparteixen molt més els minuts en pista i mentre en marc juga 33 minuts per partit, en Rudy juga 28. I tot i així, ha sigut el màxim anotador de la competició amb 21.2 punts per partit, mentre que el jugador que més se li acosta en fa 18 i en Marc en fa 16.6.

Ara bé, encara trobo més injust que el premi al millor entrenador li hagin donat a Joan Plaza del RM, perfavoooorrrrr!!! Sí, d'acord, el RM ha quedat primer de la lliga regular, però no es pot compara la feina que fa el seu entrenador amb la feina que fa l'entrenador del Bilbao, que amb un pressupost molt baix ha fet un equip que s'ha classificat pel Playoff i és la revelació del campionat o fins i tot l'Aito el podria merèixer, guanyador de les 3 competicions que ha disputat (lliga catalana, copa del rei i ULEB), però bé ja se sap que aquests premis sempre són subjectius.

Aquí teniu totes les estadístiques de l'ACB i podeu valorar per vosaltres mateixos. L'estadística més impressionant és la de recuperacions de pilotes, on en les 3 primeres posicions, hi ha 3 jugadors de la penya (Rudy, Ricky i Barton) i un que pertany al conjunt verd-i-negre però que està cedit al Bilbao (Marcelinho Huertas). Com també és impressionant la presència de'n Ricky Rubio, de només 17 anys, en el 5 inicial de la lliga, juntament amb en Rudy, Marc, Marcelinho i Felipe Reyes.

Bé en breu comencen els playoff, a veure que tal es presenten aquest any. La primera ronda és clau, ja que es juga al millor de 3 partits i amb una eliminatòria tan curta pot passar de tot.

Tan sols un apunt final, fa temps vaig ferun post sobre una campanya de l'Estudiantes per a que es salvés l'equip, doncs bé, finalment ha estat així i l'estudiantes continuarà un any més a l'ACB, espero que l'any que ve no pateixin tant. Aquest equip és un dels històrics de l'ACB i dels pocs que ha jugat totes les competicions. Un altre bona notícia és que un històric torna a l'ACB l'any que ve, el CAI Saragossa.

Let's plant a tree!

2008-05-10T14:05:00.008-04:00

Heu sentit a parlar d'aquest nou cercador?

Es diu Ecoogler , funciona amb tecnologia google, però amb una diferència. Per cada cerca que fem aportem una simbòlica fulla. Cada 10000 fulles es converteixen en 1 arbre i aquest cop ja no simbòlic, ja que Ecoogler i una organització anomenada Aquaverde el planten a l'Amazones. De moment segons certifiquen ja n'han plantat 1000, no són masses tampoc però és un bon inici. Bé dons, si la publicitat d'aquest cercador és certa i es fa bona difusió d'ell, en breu reforestarem l'Amazones per complet. Tenint en compte el ritme amb que utilitzem el google avui en dia. Ara bé, sempre he sigut molt escèptic d'aquestes iniciatives ja que en moltes ocasions hi ha quelcom amagat al darrera, però bé aquest cop és tant senzill com fer les nostres cerques a través d'aquest cercador i esperar que compleixin la seva paraula. Jo a partir d'ara ho faré!

Què en penseu? Us sembla bona la iniciativa?

Espero els vostres comentaris!

Rudy nostre...

2008-05-07T21:51:00.006-04:00

Tan sols feu click a la imatge i escolteu el Rudy nostre.

Només afegir... MVP! MVP!

Un dia més? No pas!

2008-04-30T20:36:00.016-04:00

Coneixeu un acudit que diu que és un payo que va conduint per l'autopista i escolta per la radio: "un suïcida va encontra direcció a l'autopista", i el payo pensa: "un? Però si n'hi ha a milers!".

Doncs bé, això es el que m'ha passat avui, tranquils, no m'he posat en contra direcció de cap autopista ni he realitzat cap activitat perillosa, però avui el mon s'ha posat en contra meva i m'ha ocultat un fet fins fa breus minuts. Bé, de fet hi ha hagut un munt de senyals, els quals he ignorat com feia el payo de l'acudit. El fet és que m'he pensat tot el dia que avui era dijous, i encara que ara ja se que en el moment en que estic escrivint en aquest blog és dimecres, encara hi ha alguna cosa en el meu interior que ho posa en dubte.

De fet, ara que ho penso, porto tota la setmana que pensant que estic en un dia més, així doncs ahir creia que era dimecres, fet que no podia ser ja que els seminaris del departament sempre es fan en dimarts i no en dimecres, però bé el fet es que he anat tota la setmana avançat un dia. Pensareu, aquest payo s'ha tornat boig, però tot té una explicació, més o menys. Jo em baso per saber el dia que és, per un calendari que tinc a sobre la taula on vaig tatxant cada dia que passa, i mai em fixo en el dia que posa (no ho he sabut fins avui això), sinó que assumeixo el dia de la setmana que és per la posició en el calendari.

Cagada! A US, els calendaris no comencen en dilluns, ho fan en diumenge, així doncs, mentre els meus ulls miraven un calendari on el primer dia de la setmana és el diumenge, el meu cap pensava en que era dilluns i així successivament. Que jo sàpiga és el primer dia que em passa, però no ho podria assegurar del tot.

I els senyals...

M'he començat a adonar quan a la TV m'havien canviat tota la programació, bé fet normal quan estan fent la del dimecres i jo esperava la del dijous, però bé, he suposat que han canviat la graella. Després he vist en un diari que la penya jugava el Dijous dia 1, de conya he pensat i he anat a la pàgina de l'ACB per veure el resultat. I per sorpresa meva posava que jugava el Dijous dia 1, però no hi havia el resultat ni el seguiment minut a minut del partit. Aquí he seguit assumint l'error per part de la web de l'ACB i no meu, així doncs, he assumit que es referien al Divendres dia 1. Llavors he anat a llegir una mica els blogs, donat que el programa que volia veure a la TV no el feien. Llavors he entrat al blog de la penyaallstar i he vist que el partit seguia sent el Dijous dia 1.

Pum! A que estaré equivocat i avui no és Dijous? (eh pensat, però encara amb cert dubtes)

Després de revisar el dia a l'ordinador i en alguna web, he acabat acceptant que avui és Dimecres! Fet que em satisfà molt, ja que la setmana passava incomprensiblement massa ràpida i tinc uns càlculs corrent a l'ordinador que havien d'estar pel final de setmana i ara he guanyat un dia, bé, mai l'havia perdut, és clar! :D

Dia del llibre

2008-04-28T18:46:00.004-04:00

Ahir es va celebrar el "day of the book" a Kensington, Maryland (a les rodalies de Washington DC). Com no podia ser d'un altre manera, la festa la van muntar un grup de catalans, entre d'altres associacions col·laboradores, de l'àrea de DC. Aquests grup, anomenat associació catalana de l'àrea de Washington, organitzen cada any festes tan catalanes com la castanyada o la diada, i aquest cop tocava el dia del llibre. Suposo que el nom del dia del llibre, en comptes de Sant Jordi, el van triat per donar-li un caràcter més internacional a la festa, tot i que també hi va haver presència de roses i la imatge del drac com veieu a la foto.

La festa va estar bastant animada, tot i que mai hi van haver les aglomeracions de la rambla de Barcelona, és clar, però hi va anar prou gent tenint en compte també que va fer un temps bastant dolent. A la festa hi va haver música en directe durant tot el dia, diferents activitats pels nens i deveses parades de llibres. Lo millor de la festa, va ser la proximitat entre els escriptors i el públic, hi va anar un bon grapat d'escriptors de l'àrea de Washington i tots ells es varen mostrar amb moltes ganes de xerrar amb la gent. Jo vaig comprar un parell de llibres: una novel·la titulada "leaving the canoe club" i un altre de caire polític, "democrats in the red zone". Amb l'autora del segon llibre vaig estar xerrant una estona, es va definir com a demòcrata, però crítica amb el partit (vaja com a esquerra :D). El llibre, segons l'autora, explica el perquè el partit demòcrata no guanya les eleccions (xungo eh!). Bé quan l'hagi llegit, ja faré un post comentant si he entès, entre d'altres coses, perquè en aquest país la gent va preferir en Bush, en comptes de l'Al Gore.

Nou widget!

2008-04-24T18:57:00.005-04:00

Bé, una mica d'auto-propaganda no crec que faci mal :D He incorporat en El llindar un nou widget, que el teniu disponible a la banda dreta del blog. En aquest widget podeu accedir ràpidament i de manera actualitzada als últims articles de les revistes de major impacte, tant de caire general com Nature, Scienes i PNAS, o més específiques però també de gran qualitat com Genome Research o el Trends in Genetics. També incorporat accés a Nature i Science news, on podeu veure les notícies a mesura que les van actualitzant. El widget l'he obtingut d'algun lloc de la web i només l'he hagut de modificar una mica per a posar el meu contingut preferit. Si algun lector del llindar està interessat en el widget per fer-se'l a mida, li puc passa el codi font o crec que pot-ser també es accessible entrant en el widget mateix.

En Pau desperta a la bèstia!

2008-04-23T23:42:00.006-04:00

La mitja part del segon partit de playoff entre Lakers i Nuggets ha acabat amb el marcador 59-49 a favor dels Lakers, per tant el partit encara està obert, tot i que la primera part l´han dominat els de L.A. El partit s'ha presentat de manera diferent al primer, ja que la gran actuació d'en Gasol en el primer partit ha fet que les estratègies d'ambdós equips hagi variat. Per part dels Nuggets, el que es pot veure és una defensa molt més agressiva sobre en Pau per part d'en Marcus Cumby. Per part dels Lakers, el que ha variat ha sigut la seva màxima estrella, en Kobe Bryan. Després de veure com l'Odom i sobretot, en Pau acaparaven l'atenció dels mitjans en el primer partit, es veu que s'ha picat, en el bon sentit per al seu equip. En el primer partit en Kobe no va estar massa encertat en el llançament, malgrat els seus 30 punts, així doncs, en aquest no podia fallar, ja que encara està a l'aire l´MVP, el premi al millor jugador de la temporada. I com no podia ser d'un altre manera, en Kobe no està fallant, amb 25 punts en aquesta mitja part i un percentatge increïble en el llançament, a més dels intangibles que no s'aprecien a les estadístiques, com unes ganes per agafar la pilota i ser el líder de l'equip. Doncs sí, com dic en el títol del post, en Pau ha despertat a la bèstia, la seva arribada ja va fer que els números d'en Lamar Odom s'incrementessin en tots els sentits (punts, rebots i assistències) i ara sembla que també ha despertat, si algun cop s'havia adormit, a la seva màxim estrella. Si tot segueix així, aquest partit està guanyat i els Lakers ho tenen tot a favor per arribar a les finals (pot ser aquí he estat massa agosarat, però les cares dels jugadors inciten a l'optimisme), ara bé, un cop allà es trobaran un Celtics també amb moltes ganes d'anell, amb el seu "Big three" en un estat de forma increïble. Bé ja comença la segona part, vaig a seguir disfrutant d'aquests playoff!

Lakers Go! Lakers Go!

Entrevista amb un gen (COX11 té quelcom a dir)

2008-04-19T10:57:00.013-04:00

Avui enceto una nova i innovadora secció en El llinda, es tracta d'entrevistar a gens. La idea d'entrevistar un gen em a sorgir a partir d'un article a la revista The Scientist, en el qual s'entrevistava a un proteïna (Interview with a protein. The domains of Sos1 have their say. The Scientist, Abril 2008). També a la literatura i al cinema trobem aquesta formula d'explicar una història com en l' entrevista amb el vampir. En aquestes entrevistes em centraré a fer qüestions incisives, a l'estil Mònica Terribes en La nit al dia, a tot una sèrie de gens importants per la seva funcionalitat com interessants a nivell evolutiu.

El gen que entrevistaré avui es diu cytochrome c oxidase assembly protein (COX11) i l´he triat ja que té una història evolutiva força interessant que mereix ser ex

plicada. La proteïna cox11, que és el producte del gen COX11, forma part del complex IV de la fosforilació oxidativa. La fosforilació oxidativa és el procés bioquímic mitjançant el qual es dóna la síntesis d'ATP acoblada al gradient electroquímic gen

erat durant la transferència electrònica que te lloc al llarg de la cadena respiratòria. A grans trets proporciona l'energia a la cèl·la. Així doncs, comencem l'entrevista.

El llindar: bon dia COX11! Preparat per l'entrevista?
COX11: bon dia! Sí, ja estic preparat. Moltes gràcies per haver-me convidat.
El llindar: per començar ens podria dir on viu?
COX11: bé actualment visc en el genoma nuclear humà, en el cromosoma 17, exactament al 17q22.

El llindar: però vostè no treballa al mitocondri?
COX11: doncs bé, sí, quan em transcric a mRNA, he de travessar la membran

a nuclear, després soc traduït a proteïna (a la imatge de la dreta teniu la proteïna) i llavors he d'arribar a la membrana mitocondrial i allà ajudar als meus companys/es a produir en

ergia per a la supervivència de la cèl·lula.
El llindar: mmm... un llarg camí i no li resultaria millor viure en el genoma mitocondrial com altres dels seus companys de feina?
COX11: doncs bé, els meus avantpassats (ancestres de COX11) hi varen viure, però varen migrar fa milions d'anys, com molts d'altres gens mitocondrials, cap al

 genoma nuclear en busca d'un lloc més segur per viure. En el genoma mitocondrial, a humans, només hi queden 13 gens mitocondrial, no se si algun dia faran el salt cap al nucli

també, però de moment viuen allà i ens trobem només en el nostre lloc de treball, la membrana mitocondrial.

El llindar: molt interessant la vida dels seus avantpassats doncs, i com s'ho van fer per adaptar-se al nucli?

COX11: doncs bé, al principi va ser difícil, ja que estaven molt acostumats a viure en el mitocondri. Sap, tenien perfectament adaptat  el seu ús de codons i el seu contingut Guanina+Citosina (G+C) per a viure en el mitocondri i el qual era una mica diferent pels gens del nucli.
El llindar: i com s'ho van fer per adaptar-se a viure en el genoma nuclear?
COX11: m'agrada que em facis aquesta pregunta. A base de moltes generacions es va produir aquesta adaptació. Les primeres generacions estaven adaptades encara al genoma mitocondrial i a base de generacions, van anar adaptant el seu contingut G+C i també el seu ús de codons, seguint un procés anomenat amelioration.
El llindar: i com ho sap tot això?
COX11: doncs bé, des de sempre havíem tingut la intuïció de com havia estat el procés i coneixíem que s'havia produït un salt del genoma nuclear al mitocondrial, però gràcies a noves eines bioinformàtiques ha estat possible demostrar aquest procés d'amelioration en els gens mitocondrial del genoma nuclear humà.
El llindar: molt bé, això es tot. Moltes gràcies i esperem veure'l de nou per aquí.
COX11: moltes gràcies a vostè, ha estat un plaer. Puc saludar?
El llindar: i tant! com si hi fos a casa seva!
COX11: voldria saludar als meus companys de la cadena respiratòria, tant els que viuen al genoma nuclear com els que viuen al genoma mitocondrial.
El llindar: molt bé saludats queden. A reveure!

Bé, aquí ha estat la primera entrevista a un gen que es fa en El Llindar (i no se si mai ningú ha entrevistat a un gen jejeje!). Espero no haver simplificat massa el tema. Si us ha agradat continuaré amb les entrevistes. El tema sobre com va arribar el mitocondri a l'interior de la cèl·lula ja el tractaré en un altre entrevista.

Ah! el nostre convidat espera els vostres comentaris i preguntes.

El Gran dictador

2008-04-17T19:36:00.006-04:00

El Gran dictador és una de les joies del cinema protagonitzada i dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin. En aquesta pel·lícula el personatge de Chaplin fa una sàtira sobre el nazisme i les dictadures de Hitler i Mussolini. La pel·lícula esta emmarcada en l'alemanya governada pels Nazis i explica la història d'un barber jueu (Charles Chaplin), que és confós per error amb Adolf Hitler (a la pel·lícula l'anomenen Astolfo Hynkel) el qual també està interpretat pel mateix Chaplin. Així doncs, ambdós personatges bescanvien les seves vides, el barber jueu és pres per Hitler, mentre que aquest, és detingut per les seves pròpies tropes. D'aquesta manera, Chaplin és posa en la pell del dictador i mostra, en el seu discurs final, les diferències entre el que hauria de ser el món segons Chaplin, en contraposició de les aspiracions de Hitler. Mostra dues visions del món molt diferents, per un costat la visió egoista del dictadors amb afany de conquerir i exterminar els altres i per altre banda, la visió altruista de Chaplin on expressa la voluntat de compartir i ajudar a la resta del món.

Doncs bé, gairebé 70 anys més tard, uns científics han descobert que aquesta doble visió del món està en els nostres gens. En un estudi publicat a la revista Genes Brain and Behavior, uns psicòlegs de la Hebrew University (Epstein et al), associen el gen AVPR1a amb actituds que podríem considerar dictatorials. Epstein i la resta de científics que han publicat aquest estudi, van mirar directament aquest gen, ja que està associat a receptors de la vasopressina, que és una hormona associada a l'altruisme i a un comportament social.

L'estudi va consistir en fer jugar una sèrie de voluntaris a un joc anomenat "dictator game" (evidentment, aquests no tenien coneixement del nom del joc per no influir en l'estudi). A grans trets, el joc té dos tipus de participants, els que controlen els diners i la resta de jugadors que viuen a l'ombra d'aquest. Així doncs, Epstein i col·laboradors varen poder relacionar la longitud del gen amb el comportament dels jugadors. Tot i que el mecanisme no és clar, segons comenten a la revista Nature news, que se'n fa ressò de l'article, tot sembla indicar que el gen AVPR1a control·la la distribució dels receptors en el cervell més que no pas la quantitat d'aquests. Així doncs, sembla ser que les persones que tenen una còpia més curta del gen, tenen unes tendències més altruistes.

L'article del Nature acaba dient que seria necessari tenir un bessó idèntic d'algun dictador de l'actualitat per a corroborar els resultats d'aquest estudia. Jo crec que aquí s'ha passa una mica, no? Us recomano que us llegiu la notícia a Nature news, on està molt millor explicada i on també hi ha comentaris dels lectors de la revista. Un dels comentaris acusa a l'autor de l'article del Nature de Socialista! per no citar en l'article alguns noms de dictadors d'esquerres, segons els comentari. N'hi ha de bons també. Per la meva banda, afegir que també vaig patir certa indignació quan vaig veure que no citaven a Franco per enlloc, no se si es que no el consideren un dictador, o que no ha sigut prou significatiu per a la resta del món per a nombrar-lo a la revista Nature.

Com podeu veure, sembla a ser que el dictador neix i no es fa i que està relacionat amb unes capacitats socials pobres per una manca d'altruisme, segons aquest estudi. Ara bé, els resultats d'aquest estudi estan centrats en els dictadors, tot i que possiblement el que demostra no son actituds exclusives d'aquests i segur que molts dels polítics que, sense necessitat d'estar en una dictadura, s'agafen ben fort a la cadira, també deuen tenir una còpia llarga del gen. Què en penseu?

O baxinho es retira!

2008-04-15T19:39:00.006-04:00

Ara que estem en portes que marxi el penúltim crack del Barça, ja que sembla inevitable que en Ronaldinho deixi l camp nou. Com us haureu fixat, dic el penúltim ja que a Can Barça els cracks surten per la porta del darrera, no se si això deu estar en els estatuts del club, algú ho hauria d'investigar. Ja sigui per mala conducta alguns o ves a saber, per buscar més diners o més amor a altres llocs o per enyorança del seu país, el fet és que tots surten per la porta del darrera. Llavors en Ronnie, no serà l'ultim, sinó "al loro". Segurament el seguira un tal Deco, ja que ... ufff! que dir de'n Deco, a aquest no li podem retreure res (tot i que ja han intentat dir que dur una mala vida) o pot ser és pels seus tatuatges? I en Messi? i l'Eto'o? Sí, aquests també marxaran per la porta del darrera, sinó, "al loro"! I en Bojan? Sí!!!! Aquest també és un crack i com a tal li recomanaria que fos una mica pitjor del que és, sinó vol sortir per la porta del darrera. Doncs sí companys, tots els cracks a can barça tenen el mateix destí i ara li ha tocat el torn a en Ronaldinho, ja què segons diuen s'ha dedicat a la mala vida, jejeje! Quina gràcia no? L'últim jugador que recordo en el camp nou, el qual també segons deien estava tot el dia de festa, que sortia abans dels partits, etc., era en Romario (així és com el recordo jo) i ara resulta que es retira del futbol als 42 anys! Sí, als 42! Com pot ser, que algú que s'hagi dedicat a la mala vida, és pugui dedicar al futbol fins als 42 anys? Un altre jugador, el qual es dedicava a la mala vida, en aquest cas del món del bàsquet, era un tal Dennis Rodman, aquí teniu tota la seva trajectòria, simplement espectacular! Mentre els altres anaven parlant de la seva mala vida, ell era líder de rebots de la NBA i no parava de guanyar anells de campió. En Rodman és va retirar amb trenta i molts, després de jugar durant gairebé 20 anys a l'elit del Bàsquet. Bé, dit això, tan sols espero que la suposada mala vida d'en Ronnie no l'allunyi del camp nou i que es parin d'inventar excuses per fer fora els cracks de can Barça, quan el que està molt clar és que si els crack marxen és perquè el Barça ho propicia i que per jugadors com l'Ezquerro o en Zambrota no hi ha possibilitat de guanyar una pela.

Steve&Phil

2008-04-15T19:10:00.002-04:00

A petició de l'Albertinho, aquí teniu el que ens van regalar a tots els que vàrem anar a veure el partit! Ara la temporada de Basquet s'està acabant, però estem en plena temporada d´Hoquei gel, quan hi vagi ja tornaré a fer un especial pel blog! Ah! i veure que ens regalen a l'Hoquei!

Let's go wizards!

2008-04-06T19:13:00.017-04:00

Divendres passat em va donar el punt i me'n vaig anar a veure un partit del Wizards. Abans de venir cap als US ja tenia la intenció d'anar a veure algun partit de la NBA, per viure en el camp el que tants cops he vist per televisió. Així doncs, quan vaig veure que hi havia partit dels Washington Wizards contra Miami Heat el divendres, no m'ho vaig pensar dos cops donat que la temporada regular ja s'acaba i els Wizards no arribaran massa lluny al Playoff crec, tot això va pesar més que el fet que els Heats són el pitjor equip de la competició actualment.

Vaig arribar al Verizon Center, el pavelló dels Wizards 1h:30m abans de començar, i després de passar els controls de seguretat i de fer una cua enorme, per fi estava al meu seient, amb la me

va hamburguesa en una ma i una coca-cola a l'altre, suposo que era part del meu camuflatge :D A la dreta teniu la imatge de la meva entrada al pavelló, com podeu veure (si no ho veieu feu click a la imatge) falten 46 minuts per l'inici del partit i el camp està buit. Tota la gent està per fora del camp, fent compres, menjant o participant en alguna de les activitats diverses que hi ha, com fer-se fotos amb les cheerleaders (jo vaig fer tard, el proper cop, poso la foto amb les cheerleaders al blog, jeje!).

Llavors, per fi, després de veure gent al mig de l camp, fent diferents jocs per guanyar un burrito, o nens jugant amb la mascota de l'equip, l a cosa es posa seriosa... Es tanquen els llums, tots en peu (jo també, com ja he dit tenia un camuflatge perfecte), alguns amb la ma al pit i és clar, sona l'himne, com en cada partit. Aquest cop, ho va fe un payo tocant l'harmònica, m olt millor que no pas cantat em va semblar, i no només a mi, la gent v a disfrutar molt escoltant l'himne a ritme d'harmònica. La veritat, és que ho va fer collonut i banda de que era l'himne, el payo es va merèixer l'ovació de la nit. Llavors passem de l'ovació a l'eufòria, la presentació dels equips, primer el rival, els Heats, a plena llum i amb tímids xiulets, després es tornen a tancar els llums, surten les cheerleaders, un munt de làsers i van sortint i sent presentats els jugadors dels Wizards un a un (em va recordar a la celebració de la champions del Barça, us en recordeu? quan de temps d'això!).

Llavors sí, per fi, comença el partit i amb això... el silenci general, la gent va passar de la cridòria en els actes previs a uns tímids crits de "Let´s go Wizards!" o "Defense! Defense!", i poca cosa més. La gent ha anat a viure l'espectacle i lo que hi ha a la pista tan sols és una part d'ell. Ara sí! primer Alley-up! i cridòria general! Per tornar després al silenci. Aquí només es gaudeix quan el que hi ha a la pista s'ho mereix. Suposo que aquesta visió del bàsquet no dista tant del que hi ha a Europa, on els pavellons en la majoria de casos estan buits, per l'excessiu bàsquet control que es practica. (Ara bé, quan a Europa, el bàsquet ofereix espectacle, els pavellons també s'omplen, i ho demostren els més de 12000 espectadors que hi va haver a l'Olímpic de Badalona per veure el Penya - TAU! Llavors des d'aquí, fer una crida pel bàsquet espectacle! amb esmaixades i alley-ups! I que desaparegui d'una vegada per totes el Bàsquet control!) .

Ja continuo, que si ho penso més cops... El partit, la veritat és que va ser bastant dolent, tret d'alguna jugada espectacular, diferència de qualitat entre els dos equips era molt alta i ja se per què els Heats són els pitjor equip de la lliga. Lo millor de tot, els temps morts i els els finals de cada quart: les cheerleaders en algun temps mort o un munt de Freaks per divertir al public, com un noi hiperflexible que sortia d'una capsa minúscula o un altre que esmaixava la cistella saltant amb un trampolí. Però lo més divertit era quan la camara enfocava al públic i la gent sortia pel videom-marcador: la "dancing cam" (on la gent havia de ballar, fins que seleccionaven a dos que ho fessin divertit i la gent pels aplaudiments votava a un o a l'altre, la "kiss cam" (anava enfocant a parelles i s'havien de fer un petó, lo millor d'aquesta cam fou quan va enfocar a dos jugadors dels Heats :D s'ho van agafar bastant bé, fins i tot en Pat Riley, es va sumar a la festa insinuant demanant als jugadors que es fessin el petó), la "muscle cam" (on la gent havia d'ensenyar els seus músculs!). Llavors, que si l'hora del burrito, que si llençament de samarretes, ... i no te n'adones i el partit ja s'ha acabat! Que quant van quedar? Els Wizards van guanyar de pallissa, però això és secundari, un marcador que va passar dels 100 punts, diverses esmaixades, força llançaments triples al final i sobre tot, espectacle a dins i a fora de la pista!

Jo vaig tornar a casa molt content després d'haver gaudit de tot l'espectacle i esper-ho tornar-hi algun dia, però aquest cop contra un rival amb entitat o en un partit de Playoff on, a més de l'espectacle, el marcador també és important. Ara sí! Un cop a casa, poso la tele i, sorpresa! estan fent el partit Lakers-Maveriks! Aquí sí, espectacle fora de la pista (amb en Jack Nickolson! i la resta de personatges de Hollywood), a dins la pista, amb les mateixes esmaixades i jugades espectaculars, i a més amb l'al·licient del marcador, ja que els dos equips, entre d'altres, es juguen la primera plaça de la conferència oest. Per cert, gran partit d'en Gasol i d'en Bryan, i sobre tot, d'en Lamar Odom, que aprofita perfectament els espais que li obre en Pau, per ser el jugador dominador que tots esperàvem!

Premis dardo 2008

2008-04-02T21:32:00.015-04:00

L'Asimetrich, des del seu blog Nòmades m’ha concedit el Premi Dardo 2008 – Best Blogs Darts Thinker. El premi porta adjunt el següent lema: “La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

"I Best Blogs Darts Thinker 2008 - breaks through between great list of Prizes recognized prestige in the world of Literature, and with it recognizes the values that each blogger sample every day. In its persistence to transmit cultural, ethical, literary values, personal, etc.., that in sum, its alive thought demonstrates to its creativity to traverse that is and remains, innate between its letters, their broken words".

És un honor per a mi rebre aquest premi i el voldria dedicar... val no segueixo :D Moltes gràcies pel premi, encara no he tingut temps de llegir cap post de l'Edu, però si ha premiat el blog de l'Asimetrich, el seu blog serà molt interessant també.

Ara sí, aquí van els meus premiats, jo encara reduiré més la llista de blogs, espero que això no infringeixi massa les regles del premi:

Nòmades: on l'Asimetrich ens mostra en cada post la seva originalitat, no només pels seus continguts, sinó per les innovacions d'estil i tècniques que hi ha a cada post.

Goblin77: en aquest blog l'Albertinho ens sorprèn en cada post amb algun comentari interessant i crític sobre qualsevol tema.

Science, Society, Stuff: en James l'actualitza gairebe diari i està a l'última en tots els temes que toca: ciència, societat, politica, curiositats, stuff.

Penya All Star: aquest blog, escrit per corny, magic,mini, negre i prim, em permet estar al dia del meu equip de bàsquet des de la distància.

Bé doncs, felicitats a tots els premiats, realment us ho mereixeu!

Road trip USA I

2008-04-01T20:29:00.015-04:00

Aquest cap de setmana ha estat diferent, i no només per la visita del meu pare, sinó per les diferents activitats que hem realitzat, que després d'estar bastants caps de setmana en fase d'acoblament al medi, ja tocava. El dissabte ens vàrem llevar ben aviat per anar a llogar un cotxe i anar cap a Washington DC a veure el Cherry Blossom Festival, una mena de festival de primavera que s'organitza cada any (com demà hi torno a anar, ja ho comentaré en un altre post) i el diumenge varem fer una de les rutes que hi ha al llibre "Road trip USA", que es diu "Loniest Road".

Aquest llibre és força interessant ja que marca els punts d'interès que et pots trobar al llarg de les diferents carreteres que creuen de Nord a Sud i d'Est a Oest els Estats Units. En concret, la "Loniest Road", es basa en la carretera 50 que va des de Califòrnia fins l'estat de Maryland, uns 5000Km aproximadament. Així que, varem agafar el cotxe i cap a Califòrnia, ........ Ay! No! Això es el que vaig somiar el dia abans de sortir jeje! El que varem fer, es la part final de la ruta, és a dir, la part que creua Maryland, uns 250 Km, que ja està prou bé en un dia, no?

Ver mapa más grande

Així doncs, el diumenge al matí vàrem agafar la carretera 50 a Bethesda en direcció a l'Est. La primera parada fou a un poble que es diu Annapolis, el qual és la capital de l'estat de Maryland. Bé de fet, encara no se si és la capital real o només conserva el títol honorific, ja que em va semblar un poble bastant petit i segons tinc entès, a efectes pràctics Baltimore es comportaria com la vertadera capital. El poble es de voltants del 1700 i és un dels pocs que encara preserva la seva història. A més, ens vàrem trobar una curiositat inesperada, resulta que aquest va ser el poble on Kunta Kinte va arribar en una vaixell d'esclaus des de l'Àfrica i com no podia ser menys tenia el seu propi "memorial".

Després de voltar una mica pel poble i fer el Turista, comprant algun que altre imant de nevera, postals, vàrem tornar a la carretera 50, seguint cap a l'Atlàntic, fina a creuar el "Bay Bridge", que és un pont al mig de la Baia de Chesapeake, d'uns 7 Km de llarg. Si feu click sobre la imatge del pont, podreu veure més fotos i per més informació feu click a aquí. És un dels ponts més impressionants que he creuat mai, clar que no he estat al Golden Gate de St. Francisco, ni a d'altres ponts famosos, però aquest em va impressionar.

Finalment, després d'uns quants kilòmetres del que podria ser considerat l'Amèrica profunda, on tots els tòpic es fan realitat, varem arribar a un poble que es diu Cambrige. De manera inesperada, tot s'ha de dir, ja que no esperàvem arribar tant lluny. Cambridge, és un poble bastant turístic, sobre tot de turisme dels propis Estats Units, on molta gent té una segona residència i com a tal, en aquesta època era bastant desèrtic, però tot i així varem poder menjar alguna cosa bastant bona en aquest bar abans de tornar a Bethesda.

La veritat és que va estar bastat bé la mini-ruta, a veure si m'agafo vacances i me'n vaig cap a l'altre costat de la carretera 50, fins a Califòrnia, tot i que a 65 Milles/h. Pot ser necessitaré mes d'una setmana per fer-la. :D

Yo-Yos invented as a weapon

2008-03-25T21:17:00.003-04:00

Les 21:20, estic veient com gairebé cada dia un capítol de CSI. És una de les coses bones de la tele americana, sempre hi ha algun canal fent una marató de CSI, House, Lost o qualsevol sèrie. A més, he descobert el subtitulat per a sords, cosa que ajuda bastant a entendre algun dels personatges que tenen accents impossibles! Lo dolent és la quantitat de propaganda que hi ha entre mig de cada capítol. Per exemple, per un capítol dels Simpson que dura una 20 minuts, fan dos torns de propaganda. Suposo que la gent de per aquí deu anar molt sovint la lavabo i sinó paren cada 5-10 minuts, no es controlen, no se. Ara, lo que m’ha fet escriure aquest post, és un anunci que m’ha fet molta gràcia. Suposo que no és cert, que tan sols és una estratègia de marketing, però l’anunci és molt bo.

Quan tingui un moment buscaré la vertadera història del io-io, ara us deixo que segueixo veient CSI, que ja ha acabat la propaganda. :D

Coses informàtiques

2008-03-20T20:10:00.008-04:00

Bé companys, sembla que el procés d’adaptació va força bé i cada cop estic més acostumat al meu nou estil de vida. Una de les coses que més m'està costant, encara que sembli mentida, és a escriure en un teclat americà i ja no només perquè no té c trencada (això ho he solucionat amb l'alt+135), ni accents, sinó perquè totes les tecles no alfa-numèriques estan en posicions diferents i així programar es fa una mica costós al principi. Però bé, sembla que el meu cerebel s’està adaptant bé a aquesta nova circumstància i ja vaig automatitzant els moviments dels meus dits.

Cada dia vaig descobrint coses noves, com per exemple, ahir vaig descobrir que hi ha un munt de cursos gratuïts a disposició de tothom que treballa al NIH i clar, avui ja he anat a veure que tal estan. El curs ha sigut sobre l’anàlisi dels components principals i la distància geomètrica uaaaalaaaaa!!! Doncs sí, ha estat interessant i encara que sembli mentida les 3 hores del curs han passat ràpid. No podia ser de cap altra manera, tenint en compte els acudits que el “payo” introduïa en mig de la presentació jeje! Feu una ullada a l’acudit que hi ha a baix, si no us partiu de riure és que o l’heu entès jeje! Homeeeeee! Si fa molta gràcia... Bé, evidentment per a entendre l’acudit i partir-te de riure has de ser una mica com el “payo” que ens ha fet la presentació, un matemàtic retirat que treballava al centre naval que hi ha davant del NIH, sí, sí, un Navy!!! Ara la imatge que us ve al cap és la d’un “payo” enorme, catxes,... mmmm... Jo crec que hauríeu d’anar al google o a la wiki i buscar la paraula “geek”, amb això tindreu una descripció més encertada de l’home que ens donava el curs. Ja l’heu trobat? Ell si que entenia l’acudit, evidentment. jejeje!

A reveure!!!

2008-02-27T14:38:00.006-05:00

Més que un post, això és tan sols un comentari breu per a anunciar que el proper post ja no el faré des de Tarragona. Com molts de vosaltres (sinó tots) sabreu, demà al matí me'n vaig cap als Estats Units a fer una estada d'entre 2, 5 o 7 anys a Bethesda (Maryland), al NCBI, així doncs suposo que aquest blog canviarà una mica i intentaré afegir bastants temes sobre les meves experiències en terres Americanes (bé, suposo, però tampoc és que ho tingui molt clar això i tot dependrà del meu temps lliure d'ara en endavant).

Res més, tan sols donar les gràcies a tots els companys i companyes de Tarragona per haver fet que aquests darrers 4 anys i escaig hagin estat fantàstics. Espero que em vingueu a visitar algun cop durant els propers anys i que tot us vagi molt bé!

Apa! A reveure!

El gol del pillo

2008-02-25T18:02:00.003-05:00

Podria haver posat qualsevol dels gols que va marcar Eto'o o qualsevol dels gols que va marcar el Barça el diumenge, però crec que aquest gol de pilleria del Getafe al RM s'ho mereix més. Fantàstica acció del Getafe davant d'una acte pardillo del RM! Aquest gol ha tornat a posar al Barça amb possibilitats de guanyar el títol de lliga. Ara cal esperar que el Barça no la cagui i que continuï mostrant la bona imatge dels darrers parits.

El meu carter

2008-02-21T17:07:00.006-05:00

Per fi! Avui he descobert un secret! Tinc el carter més eficient del món "mundial"!!!. Sí, ja se que penseu, com és el meu carter doncs que he de dir, no? Però és totalment cert!

Ja fa unes setmanes que em vaig adonar que els darrers mesos no rebia correu, o millor dit, tan sols rebia alguna carta molt de tant en tant, o de cop em trobava un munt de cartes a la bústia i moltes d'elles amb una mica de retard. Però bé, tampoc m'hi vaig amoïnar massa, ja que on visc estem acostumats a aquests tipus de retards (i no! no visc a dalt d'una muntanya aïllat de la resta de la humanitat), fins aquesta setmana ja que estava esperant una carta urgent des dels Estats Units.

Com ja me n'havia adonat del problema i sospitava que la carta podria estar entre un munt de cartes perdudes, el dimarts pel matí vaig trucar a correus i vaig parlar amb el meu carter.

Us reprodueixo vagament com va anar la conversa:

Jo: Bon dia, que em podria mirar si tinc alguna carta?
Carter: Un moment si us plau.
...
Carter: Sí, té una carta.
Jo (pensant): fantàstic! ja ha arribat la carta que esperava!
Carter: Sembla que és una revista.
Jo (pensant): merda! The Scientist!
Jo: Val. D'acord. Moltes gràcies! Bon dia!

A l'endemà al matí torno a trucar a correus:

Jo: Bon dia, que em podria mirar si tinc alguna carta?
Carter: Un moment si us plau.
...
Carter: Sí, té una revista i un parell de ... semblen rebuts de la llum, aigua...
Jo: i no hi ha res dels estats units (li vaig explicar la història de que esperava una carta urgent d'Estats Units, bla bla bla...).

(Per cert, la revista és la mateixa que hi havia el dia anterior!)

Carter: Havia d'anar a entregar una carta urgent a prop de casa seva. No pateixi, si veig que té alguna carta urgent li faré arribar, però com li dic, tan sols hi ha un revista i un parell de factures.
Jo (Pensant): m'està vacil·lant, no?
Jo: Val. D'acord. Moltes gràcies! Bon dia! (quin remei, no?)

Què us ha semblat el meu carter? A que és fantàstic? Jo he pensat que ja que em filtra les cartes urgents de les que no ho són, també em podria llençar les cartes de propaganda i així m'estalvio d'estripar-les jo mateix, o ja posats em podria donar el correu classificat per temes, en ordre alfabètics o per ordre d'importància. Bé, suposo que el servei anirà "millorant" amb el temps.

Per cert, al final la carta urgent no me la varen enviar per correus, sinó per un transportista i m'arribarà demà al mati (hopefully!).

Ah! i la revista? Doncs de moment segueix a correus. Suposo que arribarà juntament amb alguna carta urgent.

Enciclopèdia Catalana

2008-02-20T05:51:00.010-05:00

Ara enciclopèdia Catalana ja no és així:

Ara és així:

I ja la podeu consultar a www.enciclopedia.cat.

Veig que també han inclòs un blog on hi podeu deixar comentaris i un apartat on es pot obtenir informació del món en xifres bastant curiós. Sembla que amb aquesta nova iniciativa, a la Viquipèdia li ha sortit competència, ara falta algun estudi seriós que compari els continguts d'ambdues enciclopèdies

El gran germà s'acosta

2008-02-19T07:53:00.005-05:00

Avui he conegut la notícia de que Microsoft vol patentar un programa per a espiar als treballadors. La notícia va sortir fa més d'un mes, però ha passat una mica desapercebuda. Doncs sí companys, sembla que cada cop ens acostem més a l'època de tenir un gran germà que ens vigila. Fins ara, ens podíem adonar de l'existència d'aquest gran germà quan veiem càmeres de vigilància en carrers, oficines bancàries, botigues, etc. Però sempre s'ha donat la justificació de que es feia per la millorar la seguretat de les persones.

Vaaaaleeee! Acceptem càmera de vigilància com a element de seguretat!

Però això no queda aquí, ja que ens trobem sota un perill encara més gran, "el terrorisme",

i... pum! :S

Aquí trobem un munt d'excuses per exercir el control sobre qualsevol moviment que exerceixin els ciutadans i amb el consentiment d'una gran majoria acollonida. Controlem discursos, posem majors filtres als aeroports, posem partits polítics sota sospita, controlem la premsa, etc.

Caram! Això sembla que rutlla, gairebé ho tenim tot controlat i ja no cal patir més.

Això us pensàveu, no?

Doncs mentida!

Fins ara, hi ha un control a gran escala, és a dir, per vigilar a grosso-modo grans grups de persones, però que passa a petita escala?

Que tal una vigilància personalitzada?

Doncs aquí és on entra aquesta nova patent, si ja no teníem prou en que els nostres correus electrònics o les nostres cerques a Internet siguin controlades, ara volen patentar un element per vigilar que fem quan treballem.

Aquest cop no ho han fet en nom de la seguretat.

A no? NO!

Aquest cop és per a millorar la salut o com ajuda professional als treballadors.

JAJAJAJAJA!

Boníssim, però aquest cop ja no cola!

I el futur on està?

Homeeeeeeeeeeeeeeee!

El futur és la medicina a la carta!

I que coi te a veure això amb el gran germà?

En principi res a veure, però les companyies asseguradores ja es freguen les mans per conèixer les malalties que patiran els seus clients des del moment del seu naixement.

Ai! seré mal pensat... Sí només ho volen saber per a millorar la salut i pel ben estar de les persones.

Doncs sí companys, sembla que estem entrant a "1984".

:S

Ah! me n'oblidava!

Gran germà! Si em veus, tot lo que he dit era conya, eh!

:D

Qui juga? Qui mana? La Penya!

2008-02-10T15:45:00.001-05:00

Sí! Sí! Sí! El Club Joventut de Badalona, la Penya, és l'equip campió de la copa del rei 2007/08! El final del partit m'ha agafat tornat d'una calçotada i l'he sentit al cotxe, però no per això he patit menys que cap altre afeccionat verd-i-negre. Pel que he pogut sentir, ha sigut un partit molt ajustat on la penya no s'ha posat pel davant en el marcador fins a l'últim quart i en aquest, l'alternança en el marcador ha sigut constant. D'aquí el meu patiment, però bé al final victòria de la Penya i Rudy Fernandez com a MVP de la final. I ja, al final del partit, quan han connectat amb la plaça de la vil·la de Badalona, m'he enrecordat molt de quan jo vivia allà i anava a celebrar els títols. Quines festasses que ens fotíem després!

I ara què? Doncs amb l'equip actual les aspiracions a la ULEB són, o haurien de ser màximes. I a la lliga? Jo crec que per guanyar la lliga caldria un pivot fort que suplís la baixa de'n LB, no pel que ha aportat aquest jugador, sinó perquè el joc interior és massa feble com per a guanyar també la lliga, i seria bo que arribes algun reforça el més aviat possible.

I el futur? Sí, ja se que al final de temporada en Rudy marxarà a la NBA i que la marxa d'en Ricky també és inevitable, però també pensàvem que no tornaria a sortir un altre Raul Lopez i han sorgit aquests dos tal·lents que avui han donat un nou títol per l'equip de Badalona. La cantera de la Penya és molt gran i amb l'exemple de jugadors com en Rudy (ha preferit quedar-se al seu club de sempre per donar el salt a la NBA en 1 o 2 temporades, abans que acceptar una megaoferta del Barça que ell lligaria molts més anys a la lliga ACB), aquesta cantera encara creixerà molt més en els propers anys. Però bé, deixem el futur, que ara és el moment de gaudir amb aquest nou títol del club verd-i-negra, de la Penya Spirit of Badalona (com es deia originàriament).

VISCA LA PENYA! I VISCA BADALONA!

Qui juga?

La Penya!

Qui mana?

La Penya!

Qui juga? Qui mana?

La Penya!

Joventut, campió, campió!

Joventut de Badalona,

Joventut, campió, campió!

ets la Penya “spirit of”

en el cor!

Joventut, campió, campió!

Verd-i-negre és l’afecció

d’aquest poble català

que et segueix amb il·lusió,

Joventut, campió, campió!

La paradoxa dels transigències

2008-02-07T16:13:00.000-05:00

(Nota:Us deixo un post llarg i sobre un tema controvertit per a tot el cap de setmana, ja que demà no podré connectar-me en tot el dia. Aquest post està lligat al post sobre els transgènics de l'Asimetrich)

Tenim un problema, o bé, un no més d’un, en primer lloc ens hem de plantejar la qüestió de quanta gent hi ha al mon actualment? Uns 6.500M de persones aproximadament i s’estima que l’any 2010 hi haurà uns 7.000M de persones, i augmentant. Aquest fet comporta la necessitat de produir cada cop més aliments. Alhora, estem en un moment en que la contaminació ambiental està fent estralls a tot el planeta i patim els efectes del canvi climàtic a ritmes accelerats, fent que augmenti la desertització a grans parts del planeta, fent impossible el conreu de qualsevol producte agrícola.

Una solució per al primer problema podria ser imposar per llei aturar el creixement de les poblacions de diferents països, així podríem reduir el nombre de boques a alimentar i no necessitaríem tanta extensió de conreu. Però aquesta no sembla una solució massa viable, no? En primer lloc perquè faria que tinguéssim unes poblacions humanes cada cop més envellides i en segon lloc perquè atemptaria contra els dret humans, és clar. Per al segon problema, sembla que malauradament les solucions van per llarg malgrat els últims acords sobre el canvi climàtic.

Ara bé, que us semblaria si tinguéssim a les nostres mans tot una sèrie de productes capaços de solucionar el primer problema i que no afectin, ni es vegin afectats pel segon? En principi la idea sona molt bé, no? Doncs aquests productes es diuen transgènics i per extensió les plantes transgèniques. Aquests vegetals transgènics son plantes a les quals se’ls ha inserit un gen que les fa més resistent a alguna adversitat ambiental determinada, ja sigui més resistència a les altes temperatures, salinitat del sòl o resistència a plagues que matarien les seves germanes no transgèniques. Dit així a mi em segueix sonant molt bé, ja que semblen la solució a un dels grans problemes de la humanitat, l’augment de la població i en conseqüència el nombre de persones a alimentar. També hi ha un altre tipus de transgènics, els quals ens mostra Asimetrich en el seu post que ja són més perillosos, com aquells que estan destinats a solucionar carences en l’alimentació de determinades poblacions humanes, i els transgènics animals, tot i que de manera controlada tampoc haurien de resultar cap problema.

Però com tot, el tema no és tan senzill, com molt bé apunta Asimetrich en un dels seus últims posts. Per una banda, la majoria de plantes transgèniques estan en mans de companyies, que el seu principal objectiu és enriquir-se a base d’aquests nous productes, fet lícit, no m’hi oposaré jo a que la gent s’enriqueixi, però no a base d’escanyar als altres i menys amb un producte tant sensible com aquest. A banda que el tema també planteja la qüestió ètica de si és lícit patentar un producte biològic? Patentar matèria biològica o un ésser viu ja no em sembla tant de lícit, però això si de cas ho deixo per un altre dia. Un altre tema, que esmenta Asimetrich en el seu post, és el del possible problema de contaminació ambiental, comparant-lo amb la introducció del Silur a la Riber d’Ebre, però aquest no seria l’únic cas, també hi ha la plaga de gripaus gegants (Bufos marinua) a Austràlia que es varen introduir per a combatre un altre plaga i ara són ells mateixos la plaga. Però no crec que hi hagi cap mena de comparació amb els transgènics. Com he dit abans, els transgènics pertanyen a companyies que el que volen és fer “calers” amb aquest producte, llavors el que menys pot interessar a aquestes companyies és que el seu producte es dispersi lliurement a la natura, fent que algú, sense passar per caixa els pugui conrear lliurement, per aquest motiu els cultius transgènics són estèrils. Tot i així, evidentment, el risc 0 no existeix i sobretot quan es troben en fase experimental, però no només les companyies Biotecnològiques contaminen l’entorn, tenim un bon exemple a Tarragona amb la Petroquímica.

El que no m’agrada és la guerra que s’ha muntat contra els transgènics, la qual em recorda a quan hi havia gent que destruïa les màquines per que creien que eren el “dimoni” que els trauria dels llocs de treball i al final tots les hem acabat acceptant i necessitant. Així doncs, per mi, transgènics sí, crec que no ens podem permetre el luxe de rebutjar el seu potencial, ara bé, no a qualsevol preu i evidentment, es necessiten lleis (com apunta albertinho en un comentari) per a determinar quins transgènics es poden produir i quins no pel seu risc mediambiental i sobre la salut humana.

And the winner is ... Joaquim Nadal

2008-02-04T17:41:00.001-05:00

Després de més d'un mes de votacions i un munt d'eliminatòries, ja tenim guanyador del favorit del Polònia. El guanyador és Joaquim Nadal amb un 75% dels vots. Ara si voleu desfruitar dels millors gags d'aquest personatge, podeu entrar en aquest enllaç del blog del Polònia.

Moltes gràcies a tothom per haver participat en l'elecció del favorit del Polònia, en breu començaré un altre enquesta, però aquest cop una de més curta :D

Tornarà la febre groga?

2008-02-01T16:11:00.000-05:00

Fa poques hores que he conegut una molt bona notícia del basquet NBA, resulta que en Pau Gasol ha fitxat per Los Angeles Lakers. En primer lloc una bona notícia per en Pau, que per fi haurà vist complerta la seva aspiració d'estar en un equip dels grans de la NBA i amb opcions de guanyar el títol. No se si aquest any, però segur que tindrà moltes més opcions que si s'hagués quedat a Memphis. A més que ara serà entrenat pel "Gurú" del Basquet, en Phil Jackson, amb una filosofia molt peculiar, però clarament el millor entrenador de tots els temps.

També una bona notícia per als Lakers, ja que amb l'arribada aquest any de'n Fisher, més l'aportació de'n Kobe tenien molt ben cobert el perímetre exterior, però els hi mancaven punts a l'interior de la zona, rebot i intimidació, i tot això ho pot aportar en Pau. Malgrat que pot ser a els Lakers encara els hi mancaria un pivot per ajudar a en Pau a l'interior, però ara ja parlo per a competir en un "altre lliga", que no és en la que competia a Memphis, és clar! Parlo de la possibilitat de guanyar el somiat anell (mi tesoooooroooo!), malgrat que aquest any està molt car, ja que els Celtics estan molt forts i amb el triplet de "magaestrelles" format per Pierce, Garnet i Allen, semblen un equip gairebé imbatible. Aquí podeu veure la classificació actual, on podeu veure que a dia d'avui els de Boston només han perdut 8 partits. Tot i així, Gasol i Bryan, acompanyats d'un base sòlid com en Fisher, d'un aler fort com en Lamar Odom i d'un jugador de segon any amb dobles figures de mitjana per partit com en Andrew Bynum, poden donar molta guerra i són uns clars aspirants al títol. Sigui com sigui, pot ser aquest any podem tornar a veure una final Lakers-Celtics com les dels anys 70. Bé, crec que ara he somiat una mica massa, però tot dependrà de l'adaptació de'n Pau al seu nou equip ja que el camí dels Celtics a la final pot ser un passeig si segueixen en la línia marcada al principi de la temporada.

Finalment, també dir que és una molt bona notícia per a mi, ja que després d'uns quants anys amb un joc molt pobre dels de LA, pot ser puc tornar a gaudir amb el seu joc i tornar a veure el showtime original.

La qüestió és, amb l'arribada de'n Gasol ha LA tornarà la febre groga (o la "fiebre amarilla" com diu en Montes) ?

Jo espero que sí!

Lakers go! Lakers go!

Mike Conley

2008-01-30T03:29:00.000-05:00

Fantàstic el domini de la pilota del company de'n Gasol i en Navarro, el base titular dels Grizzlies. Llàstima que no li serveixi per fer guanyar més partits al seu equip, però bé tan sols és un Rockie que en el seu primer any NBA li ha pres la titularitat a un base veterà com Damon Stoudamire. En els propers anys, aquest domini de la pilota s'haurà de convertir en un millor control del partit i també en més assistències i punts pel seu equip.

Gens i genomes artificials

2008-01-27T17:24:00.000-05:00

Aquest post ha estat suggerit pel meu director de tesi, es tracta de la publicació a la revista Science de la creació del primer genoma artificial, en concret del genoma de Mycoplasma genitalium, anomenat M. genitalium JCVI-1.0, que conté tots els gens de M. genitalium G37 excepte el gen implicat en patogenicitat. Aquest cromosoma s’ha inserit com un cromosoma bacterià artificial (BAC) a dins de la bactèria Escherichia coli. Per tant, malgrat que aquest és un gran pas, no estem parlant de la creació del primer ésser viu artificial com he pogut veure en molts dels comentaris que han sorgit a la premsa. Segons esmenten els autors a la seva pàgina web, aquest tan sols és el segon pas d'un total de tres per a desenvolupar el primer organisme viu de manera artificial. Aquest experiment l'ha dut a terme el grup del Dr. Craig Venter i aquest treball és conseqüència d'un treball del 1995 quan aquest mateix grup va seqüenciar el genoma del mateix M. genitallium, el qual és el genoma més petit de qualsevol organisme viu (580,070 parells de bases). En aquell moment el que buscaven era el genoma mínim, és a dir, el mínim nombre de gens que pot tenir un organisme viu. Però aquest cop, la creació d'aquest primer genoma bacterià resulta un gran avenç per al jove cap d'investigació de la biologia sintètica, que combina la ciència i l'enginyeria amb l'objectiu de dissenyar i construir sistemes biològics, ja sigui un gen, operons o com en aquest cas, un genoma sencer. El mateix grup d'investigació, l'any 2003 ja va sintetitzar el genoma del virus X174 bacteriophage.

Aquest article de la creació del primer genoma bacterià m'ha fet pensar, inevitablement, en un dels meus últims articles. Es tracta de l'article sobre l'OPTIMZER. Bé, no tan sols m'ho ha fet pensar a mi, sinó també al meu director de tesi i per això m'ha suggerit aquest post. L'OPTIMIZER és un servidor web que hem desenvolupat durant els darrers 4 anys i publicat l'any passat a la revista Nucleic Acids Research, que optimitza l'ús de codons d'un gen per a maximitzar la seva expressió en experiments d'expressió heteròloga i homòloga de proteïnes. Donat que estem en un moment en que la síntesi de nous gens o fins i tot de nous genomes, com hem vist en aquest recent article, és factible aquesta eina obté més rellevància. Aquest servidor web permet optimitzar els nivells d'expressió dels gens expressats en un genoma aliè, així com dissenyar nous gens per a atorgar capacitats metabòliques noves a espècies existents.

La idea d'aquest servidor web és ben senzilla, si volem dissenyar un gen nou i expressar-lo en un bacteri es pot fer de tres maneres: 1) Utilitzar el gen sense modificar-lo, és a dir amb el seu ús de codons original. Si fem això segurament no serem capaços d'expressar el gen o els seus nivells d'expressió seran baixos. 2) Modificar l'ús de codons d'un gen, adaptant-lo a l'ús de codons mitjà dels gens del bacteri receptor, amb lo que aconseguirem una major probabilitat d'expressar el gen. 3) Com es proposa a l'OPTIMIZER, modificar l'ús de codons del gen, o optimitzar-lo com m'agrada dir a mi, utilitzant la mitjana de l'ús de codons dels gens altament expressats del bacteri receptor, és a dir, fent que el gen tingui una expressió similar a la d'aquest grup de gens o en altres paraules, una alta expressió. Evidentment, també s'han de tenir en compte les seqüències promotores i els elements reguladors implicats en l'expressió d'aquest gen. En l'article sobre la síntesis del genoma del virus X174 bacteriophage del 2003, ja s'esmenta que els nivells infectius del bacteriòfag sintetitzat eren inferiors als del DNA original i també que seria necessari modificar (entre d'altres paràmetres) l'ús de codons d'una seqüència de DNA, per tal d'adaptar-lo a un hoste determinat per tal de millorar la seva eficiència.

Bé companys, benvinguts al mon de la biologia sintètica, segur que donarà molt a parlar durant els proper anys, per lo bo i per lo dolent, ja que les seves aplicacions són infinites, algunes d'elles molt profitoses per al coneixement científic i per l'avenç de la humanitat i d'altres no tan lícites, com en la majoria de descobriments científics, no?

Resultats de les semifinals i FINAL del favorit del Polònia

2008-01-27T15:27:00.000-05:00

Resultats de les Semifinals:

Bé, després d'un llarg procés de selecció ja tenim finalistes del favorit del Polònia. En el benentès què, Joaquim Nadal ha obtingut el 80% dels vots i lògicament, que Joan saura ha obtingut un 60% dels vots, brbrbrbrrrrrrr!!! En conseqüència... Joaquim Nadal i Joan Saura són els 2 finalistes del favorit del Polònia, NOOOOOOOOOOOOOOOOO.

A VOTAR!

Qui no ha jugat al Monopoli?

2008-01-24T18:10:00.001-05:00

Ja tenim una nova votació! No us espanteu, aquest cop no es tracta d'una nova enquesta d'aquest blog, crec que amb la del Polònia ja en tenim prou de moment. Es tracta d'una votació per a un nou joc del Monopoli, però aquest cop un monopoli diferent, ja que no és de carrers sinó de ciutats. De moment les votacions estan molt repartides i la única ciutat catalana que hi es present és Barcelona. Està situada en sisena posició amb un 2% dels vots, per darrera de Paris, Londres, Nova York, Roma i Sydney. Tot i així, també es poden votar ciutats que no estan presents a la llista. Les ciutats és repartiran les millors caselles del joc (si recordeu, són les més cares) en funció del nombre de vots que rebin, així doncs, ja podeu votar per les vostres ciutats preferides. Jo ja ho he fet, de moment només he votat per Barcelona (escombrant cap a casa) i per Rio de Janeiro, més endavant ja votaré per alguna altre, ja que et permeten fer fins a 10 vots.

A VOTAR!

4 setmanes d'hospital i una reflexió

2008-01-21T18:19:00.000-05:00

Per fi! Avui he acabat el càstig que he patit les ultimes setmanes. Avui ha sigut l’últim dia d’una sèrie de llargues setmanes visitant al dentista un cop per setmana. Dic que és un càstig, ja que aquestes visites constants han estat el fruit d’haver estat gairebé 15 anys sense saber qui era el meu dentista. Però bé, ara ja no l’he de visitar més, fins a la propera visita, és clar, però aquest però aquest cop ja no serà la setmana que ve! El patiment ha acabat amb 4 queixals (els del seny) menys, 4 dents matxacades i empastades, i una neteja generalitzada. I avui, per acabar-ho de rematar he tingut sessió doble, de matí i tarda. En aquestes setmanes, en total 4, he pogut veure bé l’atmosfera de la clínica on m’han fet totes les intervencions, un clínica privada de la part alta de Barcelona, el nom no ve al cas però molts de vosaltres ja en tindreu una al cap, no? He visitat la clínica, la zona de radiologia, les consultes, la cafeteria i sorpresa..., no he vist malalts! El primer dia no hi vaig parar atenció, però al segon me’n vaig adonar, allò no és una clínica, és un “club social”. En comptes de llargues esperes en una sala morts de fàstic, m’he trobat atenció a l’instant (bé, excepte avui que m’han suggerit que anés a la cafeteria a fer un cafè i que ja em trucarien al mòbil, ja que tenien 30 minuts de retard), en comptes de sales d’urgències amb gent patint m’he trobat gent passejant com si res, en comptes d’una cafeteria com a qualsevol hospital públic, hi ha un restaurant que el podríem trobar al mateix Passeig de gràcia de Barcelona. També hi ha una tenda de regals a l’interior, que us la recomano si algun dia heu de comprar quelcom a algú. Suposo que tota aquesta atmosfera de “luxe” que l’envolta fa que la sensació de que allí hi ha gent malalta disminueixi i segur que hi ha gent amb patiment de veritat a dins d’aquesta clínica, tampoc voldria frivolitzar més el tema. Bé, un apunt més, a la gent ingressada els hi pugen “les maletes” a l’habitació, ja està, ja ho he dit! No insisteixo. Alhora, durant aquestes setmanes també he visitat cada dia, o gairebé, a un familiar ingressat en un altre hospital, en un hospital públic, i és clar, això m’ha fet adonar encara més de les diferències entre l’un i l’altre. En aquest hospital públic, les instal·lacions són correctes ja que és de nova construcció però, en comptes d’una atenció quasi-personalitzada, aquí hi ha manca de personal (tot i que els que hi ha s’esforcen i el tracte és correcta), un infermer o una infermera per cada 15 pacients, en moments del dia a la planta no hi ha metge i si passa quelcom han d’avisar a un d’urgències, en comptes de consultes amb cita prèvia i atenció a l’instant d’arribar aquí hi ha llargues esperes. Jo també he anat uns quants cops d’urgències a aquest hospital i he patit llargues esperes en una sala plena de gent amb cara de patiment de veritat (suposo que com la majoria d’hospitals públics) fins a ser atès tan sols en pocs minuts. Amb un menjar... bé, diguem que no és el del restaurant que us he esmentat anteriorment i amb això ja m’enteneu. Bé, com us podeu imaginar, tot això m’ha fet reflexionar, el que sempre m’ha voltat pel cap, que la lluita de classes encara no s’ha acabat. Que la no barreja de classes fa que la majoria de la gent no se n’adoni d’aquest fet, els uns perquè mai van al primer hospital i els altres perquè mai trepitjaran l’altre, fa que molta gent visqui amb una vena als ulls i és "conformi", o no li quedi més remei, amb el que li ha tocat viure o altres no vulguin veure el que viuen els altres. I per si no us heu adonat, ambdós hospitals es troben en aquest País, ara traieu-vos la vena i penseu com deu ser un hospital a l’Àfrica.

Resultats i semifinals del favorit del Polònia

2008-01-19T17:10:00.000-05:00

No gens menys! ja tenim semifinalistes del favorit del Polònia.

Semifinal 1: Joaquim Nadal (14 vots) - Josep Cuní (11 vots)
Semifinal 2: Ramon Pellicer (12 vots) - Joan Saura (12 vots)

Ja podeu VOTAR!!!

Els creatius fumen...

2008-01-15T04:57:00.000-05:00

Seguin la línia marcada a l'anterior post, aquí hi ha l'iJam. Aquest cop no se si és un producte comercial o simplement prové d'una colla de freaks amb molt de temps a perdre, però fa gràcia i és enginyós. Pot ser és una nova tendència publicitària? Ja ho anirem veient.